Carles Labraña (esquerra) i Joan Prat (dreta). Fotos: Jordi Pascual

El transport a demanda que planteja l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) per als barris de La Floresta i Les Planes en l’estudi que ha realitzat per a l’Ajuntament no segueix el model establert actualment a alguns indrets poc poblats de Catalunya sinó que pretén tenir una freqüència d’uns 15 minuts. Així ho expliquen Carles Labraña, responsable d’estudis i projectes, i Joan Prat, director general de l’associació, tot indicant que de moment el consistori no s’ha decantat per cap de les alternatives que proposen. Abans d’aplicar cap mesura, segons es va comprometre la tinenta d’alcalde de Mobilitat, Cristina Paraira, el govern presentarà la proposta de l’AMTU als Consells de Barri afectats a més de debatre’s en el marc de la Taula de Mobilitat.

En paraules de Prat, es tracta d’aplicar un “transport a demanda de segona generació” que, a través del desenvolupament d’un software, permet oblidar el funcionament “de taxi” per aconseguir unes línies amb parades que s’activen en funció d’una reserva a través d’una aplicació mòbil, una web o un telèfon, de tal manera que el vehicle pugui agafar una drecera si no hi ha cap petició. En funció del recorregut i l’indret de la petició, el software calcula quan i on ha de ser l’usuari, sempre garantint que no haurà de caminar més de 5 minuts des del lloc on l’ha demanat. Per això s’hauran de dotar els autobusos d’un GPS que indiqui els conductors quin recorregut han de fer alhora que, en estalviar-se parades, el temps total per fer un recorregut tindrà un temps màxim que en les hores de menys demanda serà menor.

Tot i això, no totes les línies que engloba l’estudi; L3 (Les Planes-La Floresta-Sant Cugat), L4 (La Floresta) i L5 (Les Planes); necessàriament s’hauran de transformar en transport a demanda sinó que es podran mantenir com a línia o, fins i tot, aplicar la demanda només per a les hores de menys ús. Les propostes plantejades per l’AMTU –que segons Labraña encara es poden modificar perquè continuen treballant en base a la resposta i inquietuds del govern, la Taula de Mobilitat i els veïns– tenen com a base un treball de camp per conèixer quines parades tenen més ús. D’aquesta manera, proposen diverses possibilitats per a cada línia.

Una L3 entre el centre de La Floresta i el nucli

Actualment la L3 fa nou expedicions al dia amb un recorregut llarg que aconsegueix al voltant d’un 60% d’ocupació al matí i d’un 33% a les tardes. Segons el treball de camp, el 90% dels usuaris és gent gran que va al centre de la ciutat mentre que les persones que van a treballar o es desplacen per motius d’oci representen el 10% restant. L’AMTU ha comprovat que la mitjana d’ocupació es troba entre 12 i 14 persones al matí, amb fins a 22 en les entrades i sortides dels centres educatius. Els veïns de Les Planes gairebé no utilitzen el servei ja que tenen preferència per anar a buscar l’estació de Ferrocarrils (FGC), on només arriba la L5. A més, només cinc parades concentren el 55% de la demanda, amb especial pes de l’estació de La Floresta.

En aquest cas, l’estudi planteja dues opcions. D’una banda, la que veuen més eficient des de l’AMTU, seria retallar la línia a la part alta (al voltant de l’avinguda Pere Planas i Montseny) de La Floresta i desconnectar-la de Les Planes. Es mantindria la connexió amb el centre però fent el mateix recorregut d’anada i de tornada per tal de fidelitzar i aconseguir nous usuaris que ara no utilitzen l’autobús per evitar haver de pegar tota la volta a la línia fins arribar al seu destí. D’aquesta manera, mantenint l’actual nombre d’autobusos, es podrien fer 18 expedicions, el doble que ara. L’altra opció planteja un recorregut similar però mantenint l’arribada a la part alta Les Planes, de tal manera que es podrien fer 11 expedicions.

Una L4 amb reforços per a l’Arnau Cadell i l’Escola de La Floresta

Ara per ara la L4, el bus barri de La Floresta, volta tot el barri i baixa fins arribar al carrer Canal de la Mànega per donar servei a l’Arnau Cadell i l’estació de Valldoreix. Alhora té un recorregut variable per donar servei a les entrades i sortides de classe de l’Escola de La Floresta, el que provoca que el temps del recorregut variï, alhora que té una doble expedició amb una freqüència de pas de 20 i 40 minuts respectivament. El 60% dels usuaris l’utilitzen per a anar a la feina, sobretot buscant l’estació de La Floresta, mentre el 40% són estudiants o persones que van a comprar. La mitjana d’usuaris, segons l’AMTU, traient l’ús escolar, és d’uns 5 usuaris.

L’estudi planteja acabar amb la duplicitat de recorreguts, el que permetria rebaixar el nombre d’expedicions de 32 a 28 amb dues més de reforç per a l’Arnau Cadell i l’Escola de La Floresta. El temps de pas baixaria considerablement ja que la línia deixaria de donar servei a la part baixa del barri (l’extensió que fa fins l’estació de Valldoreix), per on ja passaria, si es manté la proposta, la línia 3. En aquest cas, es podria mantindre la lògica de la línia o canviar-ho a transport a demanda. Si bé, en les hores puntes l’afluència de gent provocaria a la pràctica que funcionés com una línia normal.

Una L5 sense connexió amb La Floresta

Actualment el bus barri de Les Planes manté un doble itinerari i una connexió amb la plaça del Centre de La Floresta que allarga la freqüència de pas. El 70% dels usuaris l’utilitzen per anar a treballar, un 10% són estudiants i el 20% restant és gent que va a comprar. En tots els casos, l’estació de Les Planes és la parada en què la majoria de gent puja i baixa de l’autobús. La L5, segons l’estudi, es caracteritza per un ús baix que es podria suplir amb connexions directes en base a reservar el transport, un format similar al taxi però que pot anar a més d’una parada i amb vehicles que poden ser microbusos.

La proposta de l’AMTU planteja la connexió, fins ara inexistent, amb Can Cortés i l’eliminació del recorregut fins a la plaça del Centre (amb les dues altres parades que hi ha a la carretera de Vallvidrera), que es podria substituir per un transport llançadora o purament a demanda que servís per connectar aquestes zones amb la plaça Coll de la Creu d’en Blau o l’estació. El servei s’hauria de sincronitzar amb el pas de la L3 per la plaça del Centre. En un futur més llunyà, apunta Prat, línies com la de Les Planes es podrien substituir per vehicles autònoms.

El futur del software

El director general de l’AMTU explica que el gran repte és fer canviar la concepció de l’usuari per “passar de consultar horaris a fer reserva”. Aquest format permetrà indicar a quina hora es vol arribat a una parada i el software indicarà quan i on s’ha d’agafar l’autobús. A llarg termini, les millores en el software permetran tenir en compte més d’un transport fins el punt de poder indicar que es vol estar a una hora a un lloc determinat, com una oficina, i el propi funcionament informàtic podrà indicar quins transports agafar (fins i tot tenint en compte les reserves d’avions o trens de llarga distància) per arribar a temps. Tant Prat com Labraña expliquen que tot i que pugui semblar ciència ficció, no és una possibilitat molt llunyana en el temps.

Mentre arribi o no, l’AMTU de moment proposa aquestes línies, de les quals no donen mapes ja que no són definitives, amb un alt component tecnològic. “Sant Cugat, en cas d’acceptar la proposta, serà la primera ciutat de Catalunya en aplicar un funcionament com aquest”, destaca Prat. És, segons els representants de l’associació, el que es coneix com “mobilitat com a servei”, és a dir, l’usuari compra paquets de serveis de mobilitat.

Quan s’aplicarà?

De moment el govern manté el compromís de presentar les propostes als veïns i estudiar-les. Paraira ja va anunciar que, tot i que el contracte de servei urbà caduca enguany, hi haurà una pròrroga, de tal manera que la renovació no es farà efectiva fins al 2019. Aquest “transport a demanda de segona generació” es podrà aplicar llavors o fins i tot abans sempre i que es mantinguin les condicions amb el concessionari. És a dir, no es podrà fer un nou contracte diferent que es pugui considerar competència deslleial ni alterar el contracte vigent sobretot des de la perspectiva econòmica. En tot cas, l’AMTU adverteix que sempre hi ha un període de proves abans d’aplicar definitivament una nova xarxa que canviï radicalment el funcionament. Diuen que el model garanteix més eficiència, més freqüència de pas i recorreguts millors, el que suposaria, al seu parer, un augment d’usuaris.

Així mateix, el debat coincideix amb la petició d’entrada de Sant Cugat a la zona 1. En tractar-se de transport urbà, això només té efecte sobre l’estació de Les Planes, que queda a una zona de distància respecte a la resta del municipi. A l’autobús només li afectaria amb una reducció de la gent que fa el recorregut des de la plaça del Centre i l’estació de Les Planes per estalviar-se el salt de zona que s’ha de fer amb els FGC. Quedaria, a nivell interurbà, el handicap de la connexió amb altres municipis com Terrassa o Sabadell.

Tot plegat es podria solucionar amb la targeta T-Mobilitat que es va presentar al Mobile World Congress. Aquest tipus d’abonament permetrà pagar per distància recorreguda i no per zones. Si bé, alerten des de l’AMTU, de moment és només una tecnologia i no totes les administracions estan d’acord amb l’eliminació de les zones. Això significa que pot arribar l’aplicació, a la tardor del 2018, sense que hi hagi cap canvi en el sistema de mobilitat basat en zonificacions.

Paral·lelament, després de mesos de pressió de l’Assemblea pel Transport Públic, el govern ha acceptat que cal una revisió de les línies d’autobús de la ciutat més enllà de La Floresta i Les Planes. L’assemblea, tal com va explicar el seu representant Martí Rius a aquest diari, desenvolupa una proposta de línies que presentarà al consistori per fer un transport urbà més eficient. Prat i Labraña consideren que els canvis de xarxa i de contracte poden servir per modernitzar la flota i seguir apostant pel baix consum, com ja va fer el consistori en la darrera compra d’autobusos.