Dionisio Giménez: “Els veïns han d'entendre que és fàcil l'autogestió d'una emissora modesta com Ràdio Floresta”

Dionisio Giménez. Fotos: Jordi Pascual

Que La Floresta té perfil propi és indubtable. D'aquest perfil va sorgir ara fa uns quatre anys Ràdio Floresta, una emissora pirata autogestionada pels veïns que pretenia ser un espai de lliure expressió i cohesió del barri. Ara, després d'un any d'aturada, l'aposta radiofònica torna a les ones amb noves instal·lacions però objectius idèntics. Dionisio Giménez, periodista jubilat, escriptor i activista insaciable, és part indispensable d'aquesta emissora ja que, entre d'altres, va arribar a estar instal·lada a casa seva en els primers mesos de funcionament. En aquesta entrevista explica el recorregut del mitjà i la festa d'inauguració –o reobertura, més bé– que es farà dissabte. Tot al voltant d'una aposta amb la qual elCugatenc té sinergies des que va néixer com a diari.

Com va ser el sorgiment de la ràdio?

Va néixer com un projecte d'un grup de veïns que són lluitadors del barri, uns havien sigut membres de l'associació de veïns, altres havien participat al Consell de Barri... Sorgeix sobretot d'un grup conscient que necessitàvem un mitjà de comunicació. Aquí ja hi va haver El Enterao, que era una revista que fèiem un grup de veïns, alguns d'ells de projecció important a nivell de l'edició com Josep Maria Berenguer, editor d'Ediciones La Cúpula i d'El Víbora.

La Floresta sempre ha tingut molt duende en el sentit d'intentar gestionar nosaltres els nostres propis assumptes. En els darrers anys hi ha hagut una vertebració social molt important, que ens distingeix com a barri de qualsevol altre del municipi. I la ràdio va sorgir d'una conversa amb un company que és càmera de televisió, Becho. En un viatge que vam fer a Andorra per un motiu laboral seu, vam començar a parlar si fèiem una ràdio.

Jo tenia ganes de fer ràdio perquè els meus darrers set anys els vaig passar a Onda Rambla, l'Onda Cero Catalunya, amb Luís del Olmo. Era director de dos programes. Un era La dama de noche, de matinada. L'altre, De qué hablamos cuando hablamos, que era d'entrevistes. Quan em vaig prejubilar, la trobava molt a faltar. Tot i que vinc del periodisme escrit, del reportatge i llibres que he publicat, la ràdio té una proximitat que la fa totalment diferent i fascinant. Així vam començar la batalla.

Però no va començar a la Unió Recreativa i Esportiva de La Floresta (UREF), com a espai d'estada dels darrers anys, sinó que es va iniciar a la teva casa.

Sí [Riu]. A una caseta que tinc al jardí. Allà vam col·locar l'antena, primer a un arbre i després a la terrassa, i vam començar a fer les primeres proves. Vam començar a emetre música i a fer programes al 90.0 FM. La sorpresa i l'alegria va ser quan aquell garbuix de cables elèctrics i radiofònics van donar els seus fruits, gràcies a Becho, que s'ho va currar molt, i es va fer el miracle, va començar a sonar. Vam dir: “Ostres, som aquí, al 90.0!” Vam agafar el cotxe i vam començar pegar voltes per veure si s'escoltava i vam veure que emetre era relativament fàcil. L'organització és potser més complexa, com ho és sempre.

Els veïns d'aquest barri i de qualsevol altre han d'entendre que és fàcil l'autogestió d'una emissora de ràdio modesta. S'ha de perdre el temor a pensar que tecnològicament és molt complicat perquè la tecnologia forma part d'una concepció de poder. Es dóna la idea que això no es pot fer perquè és molt complicat, però no és així. La ràdio no és complicada, allò complicat és fer-ho bé. De la mateixa manera et puc dir que la televisió local també és possible. Incorporant altres elements per tenir vídeo, es pot fer una emissora de televisió local. Seria un gran repte i una meravella.

Jo sóc de Granada i a Peligro, un poble molt proper i amb el qual tenia contacte perquè vivia la meva àvia, els veïns volien muntar una televisió local l'any 1982. Ara encara funciona i és la gran emissora de Peligro. Fa dos anys m'hi vaig passar i la instal·lació ha canviat. L'alcalde, ara d'esquerres, ha potenciat molt l'emissora i s'ha convertit en una referència a tota la zona.

Ràdio Floresta no ha estat només emetre. Ha organitzat, per exemple, festes de Sant Jordi al barri. És més que una ràdio.

La idea era posar la ràdio dins de la xarxa social d'on vivim. No té com a funció ser una entitat en si mateixa sinó incloure-la dins de la vida social de La Floresta. A més, aquesta vida és molt intensa en els darrers anys. Vam col·laborar en activitats com La Floresta per Palestina, la Festa Major, el dia de Sant Jordi, el dia del llibre... Potser per això Ràdio Floresta ha tingut aquesta supervivència, no és una entitat aïllada. Més encara perquè no té ànim de lucre, és purament cultural.

Ha fet fins i tot els seus propis llibres.

En tenim dos.

Hi haurà tercer?

– Sí. Són per mantenir la ràdio, no tenim publicitat ni directa ni indirecta. Els llibres ens ajuden molt. El segon el vam escriure entre 10 i 15 persones, comptant els dibuixants. Vam incorporar grafistes del barri que es van sumar al projecte.

Tot i això, la ràdio ha estat aturada més o menys un any.

– El problema sempre és el mateix, la ubicació i les despeses. Tot i que el cost econòmic no és molt elevat en el dia a dia, implica aportacions de la gent que en vulgui fer. Això sempre és difícil. A la UREF vam ser prop de dos anys, va anar bastant bé però vam haver d'anar-nos-en i ara som a l'antiga poperia, ara anomenada restaurant 90.0.

Quan tornarà a estar la ràdio en marxa? De moment esteu muntant-la...

– El dia 10 fem la gran presentació. L'hem anomenat inauguració, tot i que més bé és l'estrena d'una nova etapa. Com hem trigat tant des de la darrera aturada, ja em sembla bé que es digui inauguració, per a molta gent serà una cosa nova. Venen dos grups, Gdegato i Zëks Efíz, molt bons. Farem unes cerveses, presentarem la programació i ens coneixerem la gent que volem fer programa. Ara apuntats hi ha uns vuit o nou programes de debats, tertúlia i informació i musicals hi ha molts més.

No n'ha començat cap de moment, no?

– Esperarem a després de la festa. Potser el 15 o el 20 de desembre.

Què té de bo aquest nou espai?

– És més gran, està millor situat, ens sentim més lliures, amb una terrassa molt gran... Els que ara regenten el local han estat molt generosos per deixar-nos estar allà sense cap cost, és una contribució molt gran per a la ràdio i el barri. Estem molt contents pels programes. Recuperem el Punt i a part, que ens semblava símbol de la informació de Sant Cugat; Los Sabios de La Floresta; El Rincón del Maya, i Diálogos en el bosque, a més d'altres que incorporem nous. Hi ha molta demanda musical.

Informatius pocs?

– Sí perquè no podem competir amb la informació que donen les grans cadenes. Aquesta és una ràdio lliure, per tant, no tenim pressupost i ens nodrim de les petites aportacions que dóna la gent que col·labora a la ràdio. A banda del Punt i a part, que és purament informatiu; Los Sabios de La Floresta, que pretén parlar d'allò que ha estat actualitat durant la setmana, i l'esportiu que ara començarà, Peloteros, no podem garantir fer una informació diferenciada de les grans cadenes.

Això de ser una ràdio lliure també és complicat per l'al·legalitat de l'emissió.

– Hi ha qui li diu ràdio pirata. Aquest concepte ve de la Segona Guerra Mundial, quan els vaixells emetien des d'aigües internacionals. No és un concepte nou, ve de lluny, va ser cosa dels Estats Units perquè en tenien moltes de ràdios pirates perquè la legalitat és més laxa, com a França o el Regne Unit.

La característica principal de la ràdio lliure és que està autogestionada pels diferents col·lectius que intervenen al barri. No es nodreix de publicitat comercial i els límits els marquem nosaltres a partir de conceptualitzar què és possible emetre i què no.

A nivell legal, treballeu per fer una associació.

– Volem crear una associació sense associació perquè l'emissora no depengui només de mi, com havia passat fins ara. Així es descentralitza i es distribueixen responsabilitats. Jo mantindré el paper de coordinador per la meva experiència a la ràdio. Ara bé, també hi és Paco Martín, entre d'altres, que també m'ajuda molt.

Destaques l'èxit social però institucionalment creus que la ràdio és reconeguda?

– Fins ara tot el que ha aconseguit La Floresta ha estat amb esforç, era un districte oblidat tradicionalment. Ara avancem en aquest reconeixement, que no ha vingut suspès del cel sinó que la gent ha treballat per la dignitat d'aquest barri que té unes característiques socials i sociològiques diferents a la resta. Seria una realitat lògica que l'Ajuntament ens reconegués com una emissora d'àmbit municipal perquè aquí hi som i emetrem les 24 hores. Però si no ho fan, no ens sentirem especialment defraudats.

De moment no hi ha hagut reconeixement?

– Jo penso que segueixen l'emissora amb un relatiu interès per veure què fem, però de la mateixa manera que hi ha un mercadet o es fan altres activitats. L'actitud fins ara ha estat permissiva. Tampoc pot ser d'una altra manera perquè la radiodifusió del sector elèctric correspon legalment al Ministeri d'Indústria, que té una subsecretaria sobre aquest àmbit. Són ells els que poden actuar o no i fins ara no hem tingut cap problema.

Des de Ràdio Floresta, com a mitjà autogestionat i molt diferent a la resta de la ciutat, com veus el panorama mediàtic de la ciutat?

– Molt deficitari. Afortunadament tenim alguns mitjans que sorgeixen, com elCugatenc, on he aportat i segueixo amb interès; Ràdio Floresta, i alguna altra revisteta. Quan la informació s'institucionalitza, mal assumpte. Les corporacions locals tenen la potestat de muntar la seva emissora de ràdio, com existeix a tots els pobles fins i tot molt petits. Això està molt bé però el problema és que està mediatitzat per la composició política del consistori. Depenen més de la mediació política que de l'autonomia dels periodistes. Saben que les quotes de participació en la ràdio estan en funció dels resultats electorals i això sempre és restrictiu.

Malgrat això, benvingudes siguin aquestes emissores. Per exemple, a Ràdio Sant Cugat hi ha molt bons professionals, alguns dels quals conec personalment. Si bé, l'estructura de l'emissora està pensada per a la configuració municipal.

Això són els públics, però a Sant Cugat també tenim altres mitjans privats com Televisió de Sant Cugat o el TOT Sant Cugat.

– La diferència entre un mitjà privat i un que depengui de l'Ajuntament és que el primer depèn de l'audiència per sobreviure i el segon pertany al consistori independentment de l'audiència. Per això fa uns 10 anys van començar a fer fallida televisions municipals com la de L'Hospitalet, que estava molt bé, o ComRàdio. Les dependències polítiques tenen aquest desgast, falta frescor, espontaneïtat i no hi ha reciprocitat entre l'emissor i el receptor. Si bé, quan més mitjans hi hagi a la ciutat, millor.

Sant Cugat penso que és deficitari perquè els mitjans estan molt estructurats a partir de la majoria política de Convergència. Els que no són institucionals depenen molt de la publicitat de l'Ajuntament i això també és un problema. Crec que falta frescor i seria bo que a Sant Cugat aparegués un diari que no depengués de l'Ajuntament i que donés cobertura a tot el municipi, avui per avui no existeix.

Acabem, si et sembla, tornant a la festa d'inauguració de Ràdio Floresta del dia 10. M'has explicat a grans trets els grups que tocaran i què es farà. Què ens trobarem aquell dia, però?

– Començarà a les 8, no sabem hora de finalització. Presentarem tota la programació de Ràdio Floresta, amb sorpreses considerables, de la mà de Paco Martín, professor de la UAB. Després tocaran els dos grups i serà el moment per conèixer-nos tots i parlar amb els veïns. Una festa fantàstica que no us heu de perdre.

Notícies relacionades