La Sala Zanzíbar esdevé una presó per acollir una exposició sobre la repressió

Fotos: Jordi Pascual

Amb el nom 1974-2021. Retrat d’un estat repressor, la Sala Zanzíbar, vinculada a l’emissora veïnal autogestionada Ràdio Floresta, acull una exposició en què tracta la repressió a l’Estat espanyol. La planta baixa acull una mostra d’imatges de Salvador Puig Antich, el darrer assassinat amb garrot vil pel franquisme. La planta del subsòl, l’espai pròpiament de la Sala Zanzíbar, acull una mostra d’imatges dels imputats en el marc del procés independentista i de les mobilitzacions nascudes arran de l’octubre del 2017 fetes per Jordi Magrià (Bicman). També s’hi inclou un retrat de Valtonyc i un, l’únic original ja que els altres estan impresos sobre lona, de Pablo Hasél.

A la planta -1 no només es poden veure els dibuixos fets a boli de Bicman sinó també un muntatge amb canyes i altres elements per simular que la sala és una presó, amb barrots, una porta d’accés com la d’un presidi i amb les portes d’accés a l’estudi de Ràdio Floresta i al lavabo convertides en l’accés a la infermeria i a la cel·la d’aïllament. “No fem distinció entre l’exili i la presó com a model de repressió”, explica Dionisio Giménez, membre de Ràdio Floresta i un dels coordinadors de la mostra, “l’exposició és més que una exposició ja que juga amb el caràcter simbòlic dels elements”.

A la zona reservada per a Puig Antich hi ha reculls de premsa de quan va ser assassinat, una gran imatge de la seva cel·la i també la fotografia original de la llosa on es va practicar el garrot vil per assassinar el militant del Moviment Ibèric d’Alliberament. L’escala que connecta un espai amb l’altre està repleta d’imatges de manifestacions independentistes i sobiranistes. L’exposició romandrà a la Sala Zanzíbar (C/ dels Pinyonaires) durant dos mesos i les primeres setmanes es podrà visitar cada dia (de dilluns a dissabte) de 19 a 21h. i d’11 a 14h (els diumenges).

Crítiques per barrejar Puig Antich i Puigdemont

La difusió d’un primer cartell amb el títol De Puig Antich a Puigdemont va generar rebombori a les xarxes i el descontent de col·lectius anarquistes, que no van dubtar a demanar la retirada del cartell, on apareixia mitja cara de Puig Antich i mitja de Puigdemont. “Volem destacar, per començar, que mai hi ha hagut cap punt de connexió, ni d’ideologia ni de projecte entre Salvador Puig Antich i l’actualitat dels polítics catalans, però encara menys amb Carles Puigdemont i els partits que representa”, van denunciar en un comunicat signat per una dotzena d’entitats, entre les quals la CGT, la CNT, l’Associació Cultural el Raval-El Lokal i la Comissió Puig Antich de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

En aquest mateix comunicat es demanava la retirada del cartell i de qualsevol comparació entre Puig Antich i Puigdemont en l’exposició: “Estem fartes de les manipulacions i de l’apropiació de la figura revolucionària i llibertària del nostre company Salvador Puig Antich per part d’altres ideologies i intencionalitats polítiques totalment alienes a la seva figura i la seva postura antiestatista i de transformació radical de la societat”. Apunten que hauria estat més encertat emprar la figura de Lluís Companys per fer la comparació.

Giménez entén les crítiques però diu que la mostra no pretén comprar les dues figures: “L’exposició comprén dos àmbits diferenciats en el temps i les circumstàncies que intentem recrear gràficament. El títol no estableix cap comparació entre una persona i l’altra, però sí una línia temporal, a la qual se li poden afegir moltes altres, en allò referent a la brutalitat d’un crim d’estat i al despreci i repressió cap a les legítimes aspiracions de Catalunya”. Aquest comunicat via xarxes socials no va aturar les crítiques i finalment van optar per no tornar a fer servir el cartell tot i no esborrar els que ja s’havien compartit.

“El primer cartell es va malinterpretar perquè tot i que sortien les cares de Puig Antich i de Puigdemont, estaven completament separades”, explica Magrià, que va ser el creador del cartell, “representava que el que passava en aquell moment continua passant ara però sense comparar políticament les figures, que no tenen res a veure”. Tot i que no és el mateix un assassinat que una pena de presó, el dibuixant considera que Espanya continua sent un país repressor i lamenta que els col·lectius hagin demanat la retirada del cartell: “Les crítiques són acceptables sempre però no em sembla de rebut que exigeixin la retirada del cartell i que després defensin la llibertat d’expressió”.

El procés a punta de bic

Bicman és conegut pels seus retrats fets a boli. Explica que va començar a dibuixar els protagonistes del procés amb l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, moment en què va fer un retrat de cadascún que va regalar a les famílies. Aquell primer gest va ser molt ben rebut a les xarxes i li va suposar la proposta de fer l’exposició El procés a punta de bic, el que va fer que dediqués més de mig any a fer retrats del que passava a Catalunya.

L’exposició ha estat a 50 municipis de Catalunya, la Catalunya Nord, Alacant i Brussel·les. Per a l’exposició de la Floresta ha optat per un format en lona i amb cartells explicatius, el que permet reaprofitar el muntatge per a altres exposicions o reivindicacions. L’exposició 1974-2021. Retrat d’un estat repressor es va inaugurar el diumenge passat en un acte senzill on, entre d’altres, van acudir representants polítics de Junts per Sant Cugat, ERC-MES i la CUP-PC.

Notícies relacionades