Disseny del projecte de les cases dels mestres, Promusa.

El darrer dia de setembre va acabar el període d'inscripcions per aspirar a viure a les cases dels mestres de La Floresta sota el règim de masoveria urbana. Tal com explica Manel Berenguer, representant de 6 Claus, els darrers dies hi va haver un augment considerable de persones que van entregar la documentació fins arribar a prop de 25.

Durant les dues primeres setmanes d'octubre Promusa farà un triatge de persones perquè Sostre Cívic pugui aplicar els criteris de puntuació dels sol·licitants que prèviament complien els requisits. Cap persona que no estigui empadronada en la ciutat o tingui un habitatge en propietat, per exemple, no podrà accedir a viure a les cases dels mestres.

Després del primer triatge arrencarà una nova fase que s'allargarà aproximadament tota la segona quinzena d'octubre. En base a la decisió de Promusa, Sostre Cívic, la cooperativa d'habitatge que ha ajudat el col·lectiu 6 Claus i l'Ajuntament a tirar endavant el projecte, aplicarà els criteris de valoració per anunciar les persones que entraran al projecte. Els criteris estan prèviament pactats entre les parts participants del projecte.

Berenguer explica que els punts són subjectius i analitzen la implicació en el projecte, les capacitats, les relacions interpersonals i la diversitat per crear una comunitat cohesionada. D'entrada, tots els futurs residents han de ser socis de la cooperativa de Sostre Cívic. De fet, el funcionament de les cases dels mestres serà de cooperativa, “una mena de franquícia” amb un grau alt d'autonomia.

Quan Sostre Cívic anunciï els afortunats la darrera setmana d'octubre o la primera de novembre s'iniciarà el període d'obres amb la participació dels futurs veïns. Arribat aquest moment encara no tindran una casa assignada per així evitar que ningú s'impliqui més en el seu habitatge. Ara per ara, segons Berenguer, ja tenen el permís d'obres menor i falta el major, el que permetrà fer les obres principals que es podran allargar fins a 5 anys. Si bé, està previst acabar-les en un període d'entre d'any i mig i 2 anys.

El local comú obert als veïns

Des que el projecte es va començar a materialitzar a documents, 6 Claus va demana un espai comú als veïns de les cases dels mestres i obert a entitats de tot el barri. Tal com explica Berenguer, aquest és l'únic punt que avui en dia depèn gairebé en la seva totalitat de l'Ajuntament ja que falta una delimitació i una requalificació de l'espai per poder-lo fer.

De moment tots els esforços se centren en la recerca dels futurs veïns per complir els terminis i iniciar les obres aviat. Els tràmits que afecten a l'espai col·lectiu queden apartats tot i que el projecte contempla construir-lo.

De “nosaltres o ells” a “ells amb nosaltres”

La idea del projecte de masoveria urbana va sorgir a la llum amb una ocupació reivindicativa de les cases dels mestres per part del col·lectiu 6 Claus l'estiu del 2014. El col·lectiu demanava que les cases s'adscriguessin al règim de masoveria urbana que l'Ajuntament s'havia compromès a acollir a Sant Cugat sense determinar un espai concret.

Amb Pere Casajoana com a tinent d'Alcalde d'Urbanisme, van començar un seguit de negociacions tenses entre les dues parts. Inicialment les postures eren antagòniques i inclús l'equip de govern va anunciar que ja tenia previst un projecte per a les cases dels mestres tot i que no l'havia anunciat prèviament.

Amb la mediació de Sostre Cívic el projecte es va materialitzar a poc a poc. La culminació del procés de negociació va ser un projecte amb plànols, requeriments i normes. Tot això manca els tempos i tràmits que explica Berenguer a aquesta notícia.

El nou mandat ha provocat un canvi a l'àrea d'Urbanisme. Damià Calvet substitueix Casajoana a la tinença d'Alcaldia. 6 Claus encara no s'ha reunit amb Calvet però es mostren tranquils ja que la idea del tinent d'Alcalde és continuar amb el projecte tal com havia quedat tancat abans de les eleccions del 24 de maig. Berenguer valora positivament també la trobada que cada mes o dos mesos fan els components del col·lectiu amb Promusa per evitar malentesos com els que prèviament s'havien donat.