Fotos: Jordi Pascual (la darrera és de Tino Rubio).

“En 6 anys de conveni, el senyor Castillo no va complir res del que havia pactat amb l'Ajuntament”. Qui parla és Manuel Soler, coordinador de l'Associació de Veïns i Propietaris de Sol i Aire i president del Grup d'Autoprotecció. Ara, després que el terreny passés a ser propietat municipal i el govern fes marxa enrere en el projecte de granja escola, molts dels problemes que provocava el nucli zoològic s'han perdut i el barri respira tranquil; encara a l'espera, però, de desenvolupar-se urbanísticament com a Espai de Regulació Especial (ERE) al bell mig del Parc Natural de Collserola.

El de Cal Castillo és un problema que ve de lluny. El propietari dels terrenys va començar a acumular-hi animals i fomentar-ho com un espai familiar i per a escoles. “Hi havia visitants que es preguntaven sobre l'estat de salut dels animals perquè no hi havia control”, assegura Soler. La finca existeix des dels anys 50 i té animals des d'abans del 1995. Per tal de regularitzar-ne l'estat, el propietari i l'Ajuntament van signar un conveni a 8 anys al 2010 pel qual s'havia de garantir el benestar dels animals així com altres mesures de salubritat. “Tot això amb la mirada contrària del Parc de Collserola, que mai ha volgut un espai zoològic a Sol i Aire”, afegeix Soler.

Els animals atreien cada cap de setmana centenars de curiosos. S'acumulaven, segons els veïns, al voltant de 300 cotxes que dificultarien una evacuació en cas d'haver un incendi. Generaven problemes de mobilitat a un barri preparat per acollir els 140 veïns que té però poc més. En cas d'emergència, els bombers no podrien passar. “El senyor Castillo potser ens dirà que som mal veïns però calia fer alguna cosa”, prossegueix el president del Grup d'Autoprotecció.

El nucli zoològic també provocava altres problemes. D'una banda, de salubritat; olors, mosques, mosquits i purins que anaven a parar directament a la riera sense cap filtratge. Malgrat que el Parc de Collserola i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) van obligar al propietari a fer una depuradora, mai es va construir. “Tots els veïns, en canvi, tenim la nostra pròpia depuradora amb una xarxa d'aigües per fi connectada i que funciona tant bé com la de la resta del municipi”, diu Soler. D'altra, els sorolls que impedien el descans dels veïns. Galls que només sortir el sol començaven a cantar, ases que bramaven...

Enguany, però, van canviar les tornes. Davant dels incompliments del conveni, el govern va decidir que era hora d'expropiar la finca. Al Ple de gener, Convergència i el regidor de la CUP-PC Dimitri Defranc van donar el vist i plau a una operació que costaria a l'erari municipal 51.331€. La majoria de l'oposició no va veure clar expropiar el terreny quan en dos anys acabaria el conveni i s'estalviarien els diners, que, a més, anirien a parar a un propietari que havia incomplert el conveni i comès irregularitats que afecten a la seguretat forestal, la contaminació i la circulació.

Pere Soler, portaveu socialista, va ser dels més crítics en aquell Ple, i va dir que fins i tot es podria aturar l'operació basant-se en informes dels serveis jurídics. També es va mostrar molt crític, com la resta de companys de l'oposició, per una proposta mai formalitzada del govern de fer-hi una granja escola. Els regidors veien dos problemes, la ubicació al Parc Natural de Collserola i l'oposició veïnal.

Així va ser. “Unànimament els veïns vam dir no a la granja escola”, diu Soler. Es refereix a una votació que es va fer després d'una assemblea per informar sobre l'assumpte el 14 de febrer a l'Associació de Veïns i Propietaris. Hi van participar els llavors regidor de Medi Ambient i comissionat de Participació Ciutadana, Joan Puigdomènech, i tinent d'alcalde d'Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, Damià Calvet, que van ser incapaços de convèncer als veïns de la proposta del govern. 65 vots, 52 en contra. Victòria claríssima del “no”.

L'expropiació es va fer efectiva al març però el govern no va fer marxa enrere del projecte de granja escola fins al 8 de juny. Segons la nota de premsa enviada pel consistori, “atenent l'opinió dels veïns i els informes desfavorables del Consorci del Parc Natural de Collserola”. 4 mesos després que els veïns deixessin clara la seva opinió. Mentrestant, anaven caient en degoteig petites partides pressupostàries per al manteniment i trasllat dels animals.

“El compromís del govern és mantenir el terreny com a rústic”, diu Soler en base a una conversa que va tenir amb Puigdomènech, “buscaran un altre indret per fer la granja escola”. Amb la propietat municipal, es va netejar la finca fins deixar un terreny totalment erm. Tal com va explicar elCugatenc, això provoca els seus problemes. A meitat de juny un helicòpter d'emergències va aprofitar l'antic nucli zoològic per aterrar després que un ciclista tingués un accident però, en estar enreixat, el personal mèdic es va quedar tancat fins que va arribar la Policia Local amb la clau. Després del succés, Puigdomènech va dir a aquest diari que facilitaria la clau als veïns, una promesa incomplerta, segons explica Soler, que veu com a única solució viable deixar l'espai sempre obert.

La cadena del camí cap al pantà de Can Borrell

Al costat de l'antic nucli zoològic s'obre pas una pista forestal que condueix al pantà de Can Borrell. Per evitar trànsit al mig del Parc Natural, hi ha una cadena ficada. Tots els veïns tenen una clau per si cal evacuar el barri per aquell costat perquè hi ha un incendi a la banda de la carretera de la Rabassada. Però aquell petit indret ha generat diversos problemes.

D'una banda, el tancament i arranjament de Cal Castillo ha provocat una reconducció de les aigües per superfície que han fet un forat al terra. Representa un obstacle per a l'evacuació del barri i un perill per als ciclistes que passen per la zona.

D'altra, la cadena estava fins fa poc per senyalitzar i molts ciclistes que baixen ràpid des del parc natural no la veien. “El passat cap de setmana va haver-hi un accident”, explica Soler. Si bé, ara l'Ajuntament ha penjat unes petites cadenes de color vermell i blanc perquè la cadena es vegi de lluny i evitar accidents, una mesura de la qual es felicita el president del Grup d'Autoprotecció.

El Grup d'Autoprotecció

Una feina indispensable per a Sol i Aire és el control de les pràctiques que poden posar en perill l'entorn i la seguretat de la gent. El Grup d'Autoprotecció tracta d'ajudar els veïns i controlar les conductes així com informar a les autoritats de les deficiències que hi pugui haver. Estan connectats entre sí i amb la Policia Local per via telefònica i amb tres walkies ubicats estratègicament a tres cases, dues a cada extrem i una al centre del barri.

Adverteixen als propietaris dels cotxes aparcats que poden dificultar el pas dels camions de bombers, vigilen que tot estigui en ordre a les propietats de Sol i Aire i alerten els excursionistes si fan alguna acció perillosa. “Hem hagut de dir a molta gent que a la muntanya no es pot fumar”, exemplifica el president del grup.

També estan alerta de possibles robatoris, una pràctica desapareguda al barri des de fa temps. No així, el robatori de cables que, després de diversos furts amb el conseqüent perill d'incendi, la companyia telefònica ha decidit portar fibra òptica al barri. “Des de llavors no hi ha hagut cap problema”, assegura Soler. Diu, també, que l'enllumenat i el servei d'aigua funcionen a la perfecció.

Pel que fa als incendis, punt importantíssim per a la seguretat dels veïns de Sol i Aire, Soler explica que el Grup d'Autoprotecció ajuda els bombers indicant-los on poden connectar les mànigues i fent-los guanyar uns minuts molt valuosos per a l'extensió. “Tenim suficients connectors com per cobrir tot el barri si fes falta”, diu tranquil.

Tenen cura de la gent gran que viu sola, per si tenen qualsevol incident. Per això, vigilen que tot vagi bé i els demanen que si marxen uns dies de vacances, avisin perquè no creguin que ha passat alguna desgràcia. Entre algun problema relativament nou hi ha que alguns veïns de lloguer van aprofitar els horts per plantar marihuana.

L'ERE

De cara al futur immediat però amb les primeres dues reunions ja realitzades, Sol i Aire s'enfronta a un nou repte, esdevenir Espai de Regulació Especial (ERE), una mena d'excepció urbanística al mig del Parc Natural de Collserola que ha de permetre el manteniment dels habitatges, infraestructures i equipaments existents però sense preveure ampliacions ni malmetre l'entorn natural. L'ERE per al barri està previst des que al 2010 es va declarar Collserola com a Parc Natural però en aquest temps no s'havia avançat ni un pas, segons Soler, per la complexitat que implica.

El responsable a nivell local, segons el veí, és el director d'àmbit de gestió d'Urbanisme i Projectes, Antoni Serra. Si bé, no només depèn d'ell ja que hi intervenen altres institucions com el Consorci del Parc Natural o la Diputació, entre d'altres. Deixar de ser “Parc” per ser “Parc Natural” implica la realització d'aquestes mesures. Soler diu, que a partir de les dues reunions que s'han fet, pot assegurar que s'hi treballa de valent.

Tot i que l'ERE queda recollit en la constitució del Parc Natural de Collserola al 2010, és una figura nova que afecta també a altres indrets del parc però no té gairebé precedents. Per això, se sap els tràmits a fer però no com quedarà definitivament. Soler preveu que es normalitzin les construccions existents però, alhora, no es permeti ampliar-les ni fer-ne de noves. Alhora, creu que es permetran les transmissions patrimonials de pares a fills però, en cas de venda, serà el Parc Natural qui haurà d'adquirir els immobles o, com a mínim, tindrà prioritat.

Tot plegat és, però, encara un misteri. Un treball que s'ha de realitzar i que de ben segur protagonitzarà l'actualitat de Sol i Aire durant els propers mesos, just després d'haver tancat, amb major o menor encert, el conflicte del nucli zoològic de Cal Castillo.