Un autohomenatge teatral a la memòria col·lectiva florestana

Foto: Jordi Pascual

Un repartiment de 25 persones –entre elles l’autor de l’obra– i un narrador –ni més ni menys que Oriol Tramvia– fan possible La Florestíada, una obra dirigida per Teresa Petit i escrita per Isidre Marías que fa un repàs als 100 anys d’història de la Floresta. De la mà de la comissió del centenari i de l’agrupació teatral la Global el veïnat florestà es fa un autohomenatge en una obra que té el valor d’explicar-se col·lectivament.

L’obra comença com ho va fer el barri, amb els propietaris de les finques de Can Busquets i Can Llobet parlant dels seus terrenys i posteriorment negociant per aconseguir una estació a un barri que només existia com a una incipient colònia d’estiueig. Com aquests personatges, La Florestíada està carregada de referències a persones il·lustres, començant per Pearson i Montañés com a constructors del ferrocarril i passant per Tarruell, el doctor Olivella i la mestra de l’escola Tarruell Assumpció Vinyals.

Però la memòria col·lectiva no és només la de la República, la Guerra Civil, el franquisme, la mort de Franco, l’etapa hippy, el vincle Casino-Celeste, l’arribada del cavall, els primers ajuntaments democràtics i els Jocs Olímpics –amb la construcció dels túnels de Vallvidrera–, moments històrics ben representats en l’obra, sinó que també és el “nosaltresˮ florestà recent i actual. Així es colen dos sentits homenatges a dues grans persones que han mort durant els darrers anys: Jaume Belenguer i Ramon Borda –¡aprobao!

La Florestíada és una mostra d’orgull, de ser el barri que ha aconseguit victòries a través de la mobilització i que resta atent a una possible elitització que el mataria qui sap si per sempre. És en aquesta autoidentificació col·lectiva on es constata que aquest teatre no ha estat pensat per a rebre els elogis forans sinó per a celebrar-se i seguir reivindicant, amb una afinada crítica a la burocràcia de l’Ajuntament i un reconeixement a les entitats que fan possible la Floresta.

Perquè tot i que l’obra s’endinsa en afers històrics entre bombes, refugi, estiuejants, hippies i tants altres elements que conformen la memòria col·lectiva florestana, que ben bé s’encarrega de recuperar la comissió del centenari, La Florestíada és, sobretot, el reconeixement del que són els florestans i florestanes; el retorn momentani al passat per saber qui som en l’actualitat. Després d’una primera representació aquest divendres al Casino, avui –dissabte 6 de juliol– a les 10 de la nit al mateix espai hi ha una nova oportunitat per veure-la.

Notícies relacionades