Dones, l'1 de maig també és nostre!

L’origen del 8 de març és en una vaga obrera protagonitzada per dones. D’aquesta manera, com no hauríem de celebrar les dones el 1er de maig? Les dones treballadores mai ho hem tingut fàcil: no només hem hagut de lluitar contra la patronal sinó també contra les desaprovacions dels nostres companys de feina.

A més, com si no en tinguéssim prou, també ens hem hagut d’encarregar de desmentir afirmacions com “les dones no heu treballat mai” o bé “les dones fa poc que us heu introduït al mercat laboral”. Nosaltres hem treballat sempre i a més, a doble jornada. Hi ha abundants registres d’oficis fets per dones de totes les èpoques històriques. Per exemple, trobem als arxius francesos de l’Edat Mitjana que citen feines exclusivament femenines i de directa relació amb el món econòmic i comercial; no només ens dedicàvem al camp i a la casa com encara avui en dia s’ensenya a l’escola.

Per altra banda, hi ha la qüestió del treball reproductiu: les feines domèstiques i de cura, les que reprodueixen i fan possible la vida. Sense aquest treball absolutament feminitzat, sense el plat a taula, sense el manteniment de la llar i la cura a les persones, el sistema capitalista cauria de la nit al dia (què fàcil i difícil alhora). El treball productiu (el de fora de casa) necessita incondicionalment el treball reproductiu per a subsistir. En aquest sentit, trobem que les estadístiques dels dos segles passats només recullen les dades que tenen relació amb l’activitat laboral remunerada i productiva; emmudint així la tasca de cura realitzada per les dones sense possibilitat d’elecció, determinades pel sistema a realitzar el treball reproductiu: no assalariat ni reconegut com a treball. Seguint aquest mateix fil, podem observar com actualment és així també: continuem tenint xifres molt generals i no existeixen uns criteris clars que serveixen per establir els números oficials. La ideologia (masclista), doncs, deixa petjada també en la manera d’analitzar la realitat, creant així un tirabuixó sense fi de prejudicis i desigualtats que serveixen per justificar el present.

Per tot això i molt més, les dones hi tenim molt a dir cada 1er de maig. Fa molts anys que lluitem per unes condicions laborals dignes i uns salaris justos, i a més, som les que tenim les feines més precàries de la societat i les que hem patit més les retallades. Però quan pensem en el 1er de maig encara se’ns apareix una imatge molt masculinitzada. O és que sabíeu que a l’Anglaterra de la primera Revolució Industrial dos terços de la mà d’obra eren dones i infants? Entre el 1905 i el 1921 la província més conflictiva al regne espanyol fou Barcelona amb un total de 185 vagues. La industria tèxtil va protagonitzar el 21,5% de les vagues registrades. Qui us penseu que treballava al tèxtil? Les reivindicacions en les vagues exclusivament de dones eren l’equiparació del salari amb el dels homes, la jornada laboral de 8 hores i la lluita contra la violència masclista. Així, que quedi ben clar: nosaltres sempre, sempre hem participat de l’activitat econòmica i social.  Ens han fet creure que les dones ens vam introduir al mercat laboral en massa després de la Segona Guerra Mundial quan, en tot cas, va ser llavors quan el nostre treball al món productiu es va començar a regular i visibilizar. Ara, el treball, a nosaltres, tampoc ens va fer lliures. Si per una banda vam poder guanyar en termes d’independència econòmica, ens hem menjat amb patates les feines més precàries.

El 1er de maig és també nostre i també ha de ser feminista, reivindicant unes vides dignes i socialment justes. L’anticapitalisme i la convicció de guanyar en drets socials i laborals és també una pràctica feminista. I hauríem de bolcar-nos a la diada del 1er de maig tant com en la del 8 de març. Ara, avui, més que mai, hem de ser-hi per fer de mur contra tot aquest odi de l’extrema dreta vestida de Vox, PP i C’s que amb les seves mentides i misèries volen dur-nos a totes a la cova. A la cova de la precarietat, a la cova racista i misògina de les elits. Ens cal omplir de contingut feminista les reivindicacions del dia de les treballadores, i guanyar el que sempre ha estat nostra. Omplim de dignitat i memòria històrica aquesta propera jornada de lluita! Moltes hi han deixat la pell.

Dones feministes, l’1 de maig també és nostre!

Per acabar us deixem amb un bonic poema del savi d’en Miquel Martí i Pol, que ahir era Sta. Jordina i la cosa anava de lletres:

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.

Maria Garcia, membre d'Hora Bruixa

Notícies relacionades