Són ells o nosaltres: l'ordre patriarcal de les forces policials

Ells o nosaltres: desmuntat la violència estatal

Dissabte 18 de gener un Mosso d’Esquadra va assassinar la seva exparella amb la seva arma de foc reglamentària a Terrassa. Aquesta mateixa situació passava a Sant Feliu de Llobregat fa 4 anys. I a Mèxic. I a Turquia. I a França. I als Estats Units. I a tot arreu. Que les forces policials, les forces d’ocupació, perpetuin la violència masclista no és cap novetat. Però no podem deixar que resti impune. Són ells o nosaltres.

Una vegada més els cossos policials, l’Estat, en comptes de protegir-nos, ens assassinen.  Uns cossos policials als que suposadament ens hem d’adreçar quan patim una situació de violència masclista, són els mateixos que reprodueixen i sustenten aquesta violència cap a les dones, i, en general, contra tota la població. 

El Regne d’Espanya i tots els Estats del món administren la dominació i la repressió cap a la societat, construint un monopoli de la violència i alhora tenint el dret excloent d’exercir-la i utilitzar-la per al benefici de la classe dominant. Aquesta violència, tant directa com institucional, es centralitza en el sí de l’Estat en totes les seves expressions i concentra el poder per a reprimir i tenir controlada, al seu benefici, la població.

Que l’assassí d’aquest feminicidi sigui un Mosso d’Esquadra no ens és indiferent. Els cossos policials s’encarreguen de distribuir la violència més directa contra la població, jugant la doble cara moralista de protecció de la ciutadania. Aquesta violència va més enllà de les armes i de les presons, de les comissaries: els cossos de seguretat fan un constant abús de poder al·legant el contracte social que els legitima. Els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, la Policia Local, la Guàrdia Civil i tots els cossos de seguretat del món: desnonen a famílies de casa seva, empresonen gent als CIEs, fan possible la Llei d’Estrangeria, ens qüestionen quan anem a denunciar una agressió masclista, ens empresonen arbitràriament per motius ideològics o de procedència, ens reprimeixen als carrers, ens torturen a les presons, ens violen, ens maten. La seva existència és violència. No ens enganyem, aquest agent de Mossos d’Esquadra no estava boig: era un fill molt i molt sa del sistema patriarcal. 

Nosaltres entenem que el feminisme, com a motor de transformació i alliberament social, ha de rebutjar l’estructura patriarcal i imperialista que representen els cossos de seguretat. Al seu torn, els cossos de seguretat representen un model de masculinitat associat a la força i a l’agressivitat, a la jerarquia, a l’obediència cega, a la violència física. Entenem que els conflictes i la militarització ―i els cossos policials també són formats en aquest sentit― són expressions de la violència feta natural en sistema patriarcal i capitalista, i els cossos policials són els seus mitjans per mantenir el seu domini. 

Triem el “Nosaltres”. Perquè només ens tenim a nosaltres.

Aquest és el tercer feminicidi al Regne d’Espanya d’aquest 2020 i el segon als Països Catalans. Som a dia vint-i-dos de gener. A què esperem? Quantes més dones han de morir assassinades pel patriarcat amb un silenci social ple d’impunitat i immunitat? Si analitzem els assassinats de dones en mans d’homes al llarg de la història de la humanitat ens adonarem que és el genocidi més llarg i nombrós de tots contra un col·lectiu específic, que són les dones, i que representen ni més ni menys que la meitat de la població. 

Els feminicidis no entenen ni d’edats ni de procedències, i són l’última expressió del control dels homes sobre els nostres cossos i la nostra llibertat. L’Estat i totes les institucions hegemòniques dissimulen els feminicidis, els toleren i, fins i tot, n’atenuen la gravetat mitjançant legislacions penals que justifiquen aquests crims. 

Una altra vegada la solució rau al marge de les institucions i ben a prop de l’escalfor de les companyes: la nostra proposta de mínims és l’organització no mixta, omplint els forats allà on l’Estat no li dóna la gana d’arribar. Mentre els cossos policials continuïn existint i exercint violència cap a les dones i cap a la població, ens cal trobar-nos, deixar de normalitzar tota aquesta violència i organitzar-nos per denunciar-ho i fer-hi front. Continuarem formant-nos allà on les lògiques patriarcals, capitalistes i racistes no arriben, continuarem acompanyant-nos en la prevenció i l’erradicació de les violències masclistes. 

I perquè la solució mai sereu vosaltres, ens trobem demà dijous 23 de gener a les 19:00h davant de la Conselleria d’Interior, a Barcelona.

Per la Judit, per la Cristina i per totes les dones que han sigut assassinades per la violència patriarcal que l’Estat en el que malvivim permet i reprodueix. Ofegeu-vos a l’infern, si n’ hi ha, tots aquells qui perpetueu les violències masclistes. 

Ens volem vives i amb vides dignes.

Maria Garcia, membre d'Hora Bruixa

Notícies relacionades