Dones no estàndards

Cal denunciar i visibilitzar realitats socials ocultes com és la violència de gènere en dones discapacitades. Aquesta és encara més perversa i dobla la seva discriminació, la de gènere i la de discapacitat. Els experts diuen que una de cada tres patirà aquesta xacra doncs elles tenen menys capacitat de defensar-se, tenen major dificultat per expressar-se, pateixen encara més poca credibilitat en el seu relat especialment quan són dones amb trastorns mentals greus. Poden patir dificultat per accedir a la informació, a l'assessorament i als recursos, tenen més dependència a terceres persones, més dificultat a feines remunerades, poden patir disminució de l'autoestima i menyspreu a la pròpia imatge i por a perdre vincles referents malgrat que aquests siguin abusius.

Penseu que per cada dona assassinada per violència unes altres deu queden amb discapacitat, ja sigui visual, auditiva, mobilitat, mental, malalties degeneratives, càncer... Algunes conseqüències directes del maltracte i d'altres de naixement. Aquelles que no sortiran en les estadístiques però que les seves capacitats ni les seves vides ja no tornaran a ser mai més iguals.

Aquest 25 de novembre la Fundació ONCE va presentar el vídeo Diferente en què la seva directora, Mabel Lozano, posava l'accent en la violència contra les dones discapacitades. Realitats silenciades que no acostumen a sortir publicades. Històries de sofriment real de vegades perpetrat i silenciat en la intimitat de la família o de l'entorn pròxim. Dones diferents amb altres capacitats que algunes persones es creuen amb el dret d'abusar d'elles.

Cal prestar més cura encara a aquest col·lectiu doncs precisa de professionals especialitats en l'atenció i detecció. Eines perquè elles mateixes puguin reconèixer si estan patint una situació abusiva, espais on poder parlar amb confiança dirigides per personal tècnic.

A la campanya de sensibilització de dones amb discapacitat intel·lectual –no me hagas vulnerable– del 25N del 2018 el missatge era de visibilitzar una realitat que moltes vegades ens passa de puntetes. Elles parlaven amb veu pròpia, que és com arriba millor, de les seves realitats.

A Barcelona l'associació dones no estàndards visibilitza la realitat de moltes dones amb discapacitat física i orgànica, dones que pateixen diferents tipus de violències per ser diferents. S'agrupen per tenir veu pròpia i força per poder canviar les coses.

Eduquem-nos i eduquem per respectar les diferències i sumar les persones més vulnerables.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades