Mapa do medo

A mitjans de gener una noia de Pontevedra, Jessyca Ocampo, va posar en marxa el Mapa de la Por per a un treball de fotografia. El projecte consistia en recollir testimonis de dones gallegues que havien patit agressions sexuals en espais públics i geolocalitzar aquestes agressions per alertar a altres dones. Aquesta iniciativa estava inspirada en una altra que havia portat a terme una associació feminista al Brasil amb la mateixa intenció alertar a les dones dels punts negres del territori.

La iniciativa va ser un èxit. Més de 150 relats i diàriament en augment. Testimonis de dones, moltes de les quals per primer cop parlaven dels llocs on van ser agredides. I és que moltes vegades les agressions sexuals no sçon explicades. La por, la vergonya i l'estigmatització fan que moltes dones ho visquin en silenci i, per tant, invisibilitzades. Les dones ho explicaven perquè volien alertar altres i Ocampo es va trobar amb el mapa de la por. Tots aquells relats posaven un punt en el territori, primerament a Santiago de Compostel·la i després a altres llocs.

Així que va servir perquè moltes dones parlessin, per geolocalitzar punts negres però també per fer visible un gran problema que tenim: Dones i homes no tenim la mateixa seguretat en l'espai públic. L'arrel és el masclisme, aquest tipus de masclisme que cosifica les dones, que les mira com objectes a usar i llençar.

A Sant Cugat es vol geolocalitzar els punts negres del territori (veure el reportatge de La Vanguardia digital del 3 d'abril Mapas del miedo y paradas antiacoso, medidas para mejorar la seguridad de las mujeres en la calle, on es parla de mesures de diversos municipis per a la seguretat de les dones al carrer).

Mesures que volen sumar, que volen reduir les agressions però que han d'anar acompanyades d'altres mesures a llarg termini com són l'educació, la formació i la perspectiva de gènere en tots els àmbits, de forma continuada i transversal. Hem de poder canviar aquestes formes de relacionar-nos que fan que les dones siguin agredides i assassinades.

Espais amb més il·luminació, evitar murs cecs i carrerons sense sortida i molta, molta educació com a eina transformadora doncs els punts negres del territori poden estar a tot arreu, allà on estigui un agressor i vegi una oportunitat per violentar a una dona.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades