Slow

És temps d'aturar-nos, de cuidar-nos i cuidar els altres. Temps d'iniciatives solidàries de moltes persones que de forma altruista s'organitzen per atendre a persones amb necessitats, joves i no tant joves que estan al costat de la  gent que no pot anar a comprar menjar ni medicaments ni tan sols poden treure al carrer als seus amics de quatre potes, gent que malgrat l'enlentiment del nostre moment present miren al costat. Veïnes i veïns que malgrat les circumstàncies posen al centre la cura.

Però per moltes dones i nens aquest confinament a les seves llars pot ser un moment molt perillós, moments terribles per totes aquelles famílies que conviuen amb un agressor. No hi descans; el confinament en llocs reduïts amb famílies vulnerades encara genera més indefensió, més dolor i més patiment. En els dies d'oci i de vacances les agressions augmenten, el temps de convivència acostuma a ser molt més gran i l'escala de violència també. La llar per una dona maltractada i els seus fills no és un lloc segur, és un lloc hostil i perillós on la vigilància i estrès és continu, una gàbia on el temps passa lentament, molt lentament.

Ara que moltes persones miren al costat, estiguem alerta per si escoltem o veiem algun episodi de violència al nostre entorn. Potser passaves tot el dia a fora i no havies sentit les plors de la teva veïna del quart fins avui. Si veus que està sola, ofereix la teva ajuda, discretament, guardant les mesures de seguretat que els moments obliguen, escolta-la sense judici, explicant-li que hi han recursos públics d'assessorament com el 900-900-120 i si creus que la seva vida pot estar en perill truca als Mossos. Si no pots parlar per telèfon, pots enviar un correu electrònic a 900900120@gencat.cat.

Si alguna cosa de bona té aquest moment és el reconeixent i agraïment a totes aquelles persones que en les seves feines o de forma anònima col·laboren perquè aquest món sigui millor.

Maribel Guillamón, fundador de NoEstàsSola

Notícies relacionades