Publicitat

Sense vacances

La violència masclista no descansa, no fa vacances ni treves, no s'atura. Des de principi d'any 35 dones han estat assassinades en feminicidi íntim i 1068 d'ençà que es van començar a comptabilitzar l'any 2003. D'abril a juny d'enguany es va registrar el mínim històric des que es van començar a recopilar dades.

Miguel Lorente exdelegat del govern contra violència de gènere explica que l'objectiu de la violència íntima és el control, la dominació i el sotmetiment. L'assassinat es produeix quan l'agressor perd el control de la seva víctima. Per això, el procés de separació i ruptura de la relació és un dels principals moments de risc on es poden produir agressions greus i feminicidis.

El confinament va dificultar la sortida de les dones atrapades en relacions violentes a les seves llars, l'agressor segurament ho va viure amb una sensació de major seguretat i impunitat. L'aparent baixada de casos greus i assassinats durant el confinament es pot traduir en un augment a posteriori de la violència. La violència és un problema estructural que no podem veure-la conformada per casos aïllats i protagonitzada per agressors amb patologies mentals o addictives. Normalitzem la violència, la silenciem, oblidem que està ben arrelada en la nostra cultura, creiem que són fets puntuals que res tenen a veure amb la nostra realitat.

Que durant el confinament més estricte baixessin els casos d'assassinades no  res a veure amb la disminució de la mateixa sinó que a l'agressor no li calia exercir-la perquè la víctima estava sota el seu absolut control. En situacions així, l'adaptació obre via, aturant decisions de fugida o denúncia. Però els telèfons i vies de comunicació d'assistència i suport a les víctimes va registrar valors històrics. Dones que necessitaven explicar i sentir que importaven a alguna persona. Contenint decisions en moments socials caòtics.

L'única sortida vers aquest problema és la responsabilitat institucional i social. Fins que no veiem que és un problema arrelat amb múltiples formes d'expressió i que cada persona en el seu àmbit pot fer molt per aturar-la, continuarà existint. Barrem-li el pas.

Maribel Guillamón, fundadora de No estàs sola

Notícies relacionades