Sobre violència sexual

A principis de mes sortia l'informe de la Fiscalia General de l'Estat on s'alertava en la seva memòria anual del 2018 un augment de la violència sexual entre joves i adolescents amb respecte del 2017. Un 20% més de menors condemnats per aquests delictes i feia especial atenció als delictes en contra de la llibertat sexual exercida en grup. La institució ho vincula a l'ús de la pornografia en la xarxes socials i a la cosificació contínua de les dones.

Segons dades del Ministeri de l'Interior en el primer trimestre d'enguany es van registrar 2.374 denuncies per agressió i abús sexual amb una tendència a l'alça des del 2014. Cal tenir present que moltes víctimes no denuncien les violacions per diferents motius.

Les violacions grupals són impactants per la seva cruesa i aclaparen les notícies quan són denunciades i jutjades i segons una investigació del Ministeri de l'Interior poden ser un 4% del total de les agressions.

Per què en grup? Normalment aquests violadors són diferents dels que actuen sols, habitualment no tenen delictes previs i utilitzen els mòbils per gravar les agressions a diferència dels altres en solitari que busquen eliminar qualsevol prova incriminatòria. Funcionen en grup perquè reafirmen la seva masculinitat, la seva pertinença al grup i la seva virilitat, no tenen la mínima empatia i utilitzen els cossos de les dones com a objectes a posseir i utilitzar.

Però sobre tot no normalitzem i desmitifiquem que la majoria d'agressions sexuals són les altres, les no grupals, les que passen amb coneguts i en el terreny íntim ja sigui per la pròpia parella, familiars, amics... En teoria l'espai protegit. És un fet comú pensar que la gran part són produïdes per desconeguts i un error doncs aquestes són les que més costen visibilitzar i denunciar i les més abundants, segons la investigació publicada al 2017 pel grup Antígona de UAB.

Segons un informe d'Ekamunde al País Basc, la cultura de la por en la qual se'ns educa des de ben petites (no vagis sola, amb qui vas?) ens aboca a una discriminació constant. Al ser qüestionades a l'espai públic nocturn se'ns recorda que les víctimes estaven "fora de lloc", el fet és alliçonador per a les altres doncs traiem la lectura que el carrer és perillós i l'espai de protecció és la llar.

Però què diem als nens, joves i adolescents? Com els eduquem?

Cal invertir en canviar el sistema perquè no funciona. Educació psico-sexual-afectiva. El porno no educa, fa quimeres de fantasies impostades. Educació continuada, transversal perquè els valors d'igualtat no s'estudien en un taller un cop a l'any, s'aprenen en el dia a dia, en la coherència de casa nostre, de l'escola i de la nostre societat.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades