Què té el Quinto que el fa tan especial?

‘Han picat quinto!’ Són les dues de la matinada i l’úlitma partida de la nit s’ha acabat. Però encara no és hora d’anar cap a casa. Abans, cal recollir tot l’escampall de guixes i cartons, assegurar-te que ningú es deixi el seu abric, que cap pancarta política quedi penjada a la paret i fer pedagogia perquè les persones que s’acumulen a l’entrada no deixin les burilles dels cigarros al parc infantil.

No saps ben bé què és però surts d’allà amb una sensació d’autosatisfacció que no et cap al pit. I al cap d’un any i a dues setmanes de la Festa Major d’hivern et preguntes: què té el quinto que el fa tan especial?

Doncs bé, que un grup de joves sigui capaç d’omplir la carpa de l’Envelat i desbordar-la durant cinc dies i que ho faci de manera autogestionada és tot un guany per aquells qui creiem en una altra manera de fer les coses. Perquè organitzar el quinto, fer de cotorra o de lloro, o apuntar-se a fer torns és fer política. És oposar-se a una normalitat que estableix l’Ajuntament per la qual la cultura i l’oci és, cada cop més, un producte que es consumeix i al qual s'hi accedeix. D'aquesta manera, es generen unes relacions contractuals entre les persones usuàries o consumidores d’aquesta que les aïlla i les incapacita de creure’s que la ciutat és de totes i per a totes.

La manca d’espais autogestionats i la burocratització de l’espai públic dificulta la participació del teixit associatiu santcugatenc i li minva el potencial que té com a generador de cultura. L’exigència en les instàncies, els limitadors de so, la restricció de certes places o espais a certs esdeveniments, els canvis de lloc a última hora i el privilegi de certs col·lectius per sobre d’altres, són exemples de com n’és de difícil ser sobiranes a l’hora de construir la nostra ciutat.

Però espais com Cal Temerari o la Xesca i els col·lectius que aquests apleguen o iniciatives autogestionades com la Festa de la Tardor, el Ball de gitanes o la FMA, entre d’altres, posen en relleu que Sant Cugat té molta riquesa associativa i cultural. Aquests espais són la materialització de la tensió entre el Sant Cugat de l’associacionisme i el Sant Cugat aparador: el que reivindica el dret a la ciutat o el que la converteix en un producte de consum; el que defensa la vitalitat de la cultura i el que la vol passiva.

El Sant Cugat del Quinto som la gent qui creu en la capacitat d’organitzar-nos de manera col·lectiva per donar resposta a les nostres necessitats i inquietuds comunes. Així doncs, creiem necessari convertir aquest associacionisme encotillat que floreix puntualment en una oferta cultural constant i dinàmica que doni sentit aquella part de la vida que teixim en comú i que la transformi en espais quotidians de resistència, contrapoder i, sobretot, de molt aprenentatge col·lectiu.

Per això, cal mantenir aquest espai, així com potenciar tots aquells projectes que trenquen amb la lògica consumista. Perquè una ciutat és sana quan les persones que hi viuen participen d’aquesta i la fan viure.

Ara ja saps que el quinto és especial perquè el construïm entre totes. T’apuntes?

Marta Vidal, membre de la Xesca

Notícies relacionades