Manifestació del primer de maig del 2015. Foto: Jordi Pascual

L'Assemblea pels Drets Socials organitza un any més la manifestació que recorrerà Sant Cugat des de la Plaça d'en Coll fins a l'estació. Arrencarà a tres quarts d'onze amb un lema que és una declaració d'intencions: “Contra la desindustrialització, per un treball digne per a tothom”. En clara referència al futur dels treballadors de Delphi després de l'anunci de l'empresa d'abandonar la ciutat, la mobilització del dia dels treballadors estarà marcada per les lluites socials. Si bé, el de Delphi no és l'únic conflicte laboral sonat des del passat primer de maig.

La deslocalització de Delphi

És probablement l'assumpte laboral santcugatenc més transcendent a dins i fora del municipi per la quantitat d'afectats. L'empresa va anunciar a principis de febrer que tenia la intenció de tancar a Sant Cugat. Seria el punt i final a 54 anys d'activitat industrial. Els sindicats van criticar l'operació com un intent de deslocalització de l'activitat, emportant-se-la a Romania.

La majoria d'informacions deien que el tancament implicaria deixar sense feina a prop de 500 treballadors però, en realitat, en serien més de 700 entre assalariats directes, subcontractats i empreses auxiliars. La direcció ho justificava, llavors, amb la finalització del contracte de Daimler que donava feina a les plantes de Sant Cugat i La Rochelle.

Llavors, totes les forces polítiques, l'Ajuntament i diferents personalitats i consistoris veïns van fer tota una demostració de solidaritat però que era inútil perquè Delphi ja ho tenia tot en marxa. En una entrevista publicada en aquest mitjà, el president del Comitè d'Empresa, José Antonio Morán, deia que a les reunions amb els representants polítics hi havia hagut cordialitat però “la reforma laboral deixa l’administració sense pes gairebé”.

Manifestació dels treballadors de Delphi. Foto: Xavier Boix

Des de llavors, hi ha hagut una lluita per la reindustrialització. Aquest mateix mes, quatre empreses del sector, no fabricants de bombes d'automoció com Delphi, van mostrar el seu interès per invertir a la planta. Les ofertes són insuficients per Morán. Es tractaria de crear 208 llocs de treball mentre que amb el tancament de Delphi se'n perdrien 500 directes.

De forma paral·lela a tot el procés, avança un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que acabarà a poc a poc amb els llocs de feina. La crida que queda és la de reivindicar la maquinària i l'espai per als treballadors. Així ho van fer el 16 de maig amb una mobilització al centre de Sant Cugat. Finalment, l'empresa ha anunciat que cedirà els terrenys, maquinària, naus i instal·lacions per a la reindustrialització.

L'Hospital General i l'expulsió del Siscat

El conflicte laboral més recent és el que es viu a l'Hospital General. Després que el conseller de Salut, Antoni Comín, anunciés que pretenia treure els centres privats del Siscat, l'hospital ha amenaçat amb un ERO que deixaria sense feina 147 treballadors, més uns altres 109 a la Clínica Vallès de Sabadell.

Hospital General. Foto: Hospital General

El comitè d'empresa creu que la decisió de la Generalitat no és encertada, no només pels llocs de feina que es podrien perdre, sinó perquè consideren que la xarxa pública no pot absorbir els pacients que es reenviaven a l'Hospital General des del CatSalut. Un debat que transcendeix la lògica de drets laborals per obrir un debat sobre el model sanitari.

De moment es tracta d'un pols amb Comín. Si el conseller no es detracta de la seva voluntat d'acabar amb la deriva de pacients a la privada, el comitè d'empresa tem que l'amenaça es faci efectiva. Es tracta d'un conflicte laboral amb una base de debat ideològic sobre el model de la sanitat que ha tingut i ha de tenir Catalunya d'ara endavant. El govern municipal es va situar des del primer moment al costat de l'externalització. L'esquerra, però, defensa la sortida del Siscat i un treball per la reorganització dels pacients a centres públics.

Valoriza, els incompliments d'una empresa contractada per l'Ajuntament

Abans d'estiu va esclatar una reivindicació laboral a Valoriza, l'empresa concessionària del servei de neteja de la ciutat. Els treballadors criticaven, llavors, tres accions: l'acomiadament de Javier Córdoba en plena baixa, l'assetjament de l'empresa als treballadors i l'incompliment del conveni signat amb l'Ajuntament.

La primera resposta del govern va venir de mans de la llavors alcaldessa en funcions, Mercè Conesa, amb la signatura d'un document en què donava dues opcions a Valoriza, o complir el conveni o trencar el contracte. Això implicaria, però, contractar 15 treballadors per arribar al mínim establert en el conveni.

Javier Córdoba en una concentració pel seu acomiadament. Foto: Patricia Cirera

Això no els va frenar els treballadors en la seva voluntat de fer vaga ja que el compromís de l'alcaldessa no solucionava res i, en cas de fer-ho, només afectaria a una de les reivindicacions. Els ànims es van calmar després d'una reunió a tres bandes entre treballadors, empresa i Ajuntament en què el compromís de Conesa es va fer arribar a l'empresa.

Sense pena ni glòria, va passar l'estiu i el govern es va estalviar una vaga només passades les eleccions municipals. Però a principis de setembre, elCugatenc publicava en exclusiva la intenció dels treballadors d'anar a vaga perquè cap dels compromisos presos per l'Ajuntament havia arribat a bon port. La tinent d'alcalde de Presidència i Serveis Urbans, Cristina Paraira, va mantenir un silenci escrupolós sobre aquest tema que encara manté avui en dia. En un Ple municipal va reconèixer que la publicació de l'article a elCugatenc va arribar en un moment de plenes negociacions.

Si bé, en el berenar de Nadal amb els periodistes va fer una mínima explicació que va servir per tancar el conflicte mediàticament. En primer lloc, es va exculpar de no donar explicacions a temps perquè es tractava d'“un conflicte complex”. En segon, va anunciar que finalment havia hagut un acord i, per tant, el conflicte estava solucionat. Des de llavors, els treballadors de Valoriza no han fet cap altra reivindicació pública.

Clece, la rotació de les treballadores de la neteja

Un altre dels conflictes donats per tancat per Paraira en el berenat amb els periodistes, és el de Clece, l'empresa encarregada de la neteja de la majoria d'edificis públics santcugatencs. Tot va començar amb l'anunci del govern de començar les rotacions de personal amb criteris d'eficiència en el treball; una visió que les treballadores, majoritàriament dones, no compartien.

Concentració de les treballadores de Clece. Foto: Jordi Pascual

Les afectades deien que l'estada continuada en un centre permet treballar amb més coneixement i confiança amb l'entorn i la resta de persones que hi treballen. Malgrat la pressió popular, l'Ajuntament es va limitar a enviar un argumentari, després de la insistència mediàtica, en què no es retractava de l'inici de les rotacions.

Les negociacions es van tensar amb manifestacions a la porta de l'Ajuntament i una carta d'amenaça de l'empresa a una de les treballadores que participava en els actes reivindicatius. En aquell moment les negociacions es van glaçar. Paraira seguia convençuda en iniciar la rotació amb criteris economicistes i les treballadores s'hi negaven. Fins i tot la CGT es va oferir per a intervenir com a mediadora en el conflicte.

Justament si la rotació tenia uns fonaments estudiats o no era la clau de volta del problema. Segons el conveni, els treballadors no estan adscrits a cap edifici però caldria arguments estudiats per iniciar la rotació. Si bé, no es va fer cas de les treballadores i el nou sistema es va començar a aplicar al juliol. Passat l'estiu, al setembre, totes les parts van arribar a un acord pel qual les treballadores disconformes amb el seu nou lloc de feina retornarien a l'anterior. Només dos treballadors no van mostrar disconformitat.

Atur baix però sense indicadors de precarietat

Més enllà dels quatre grans conflictes que han protagonitzat l'any que ha passat des del darrer primer de maig, no hi ha indicadors per saber la qualitat de l'ocupació existent a la ciutat. Sant Cugat llueix d'un atur molt baix en comparació amb ciutats veïnes. Al març la taxa se situava, segons la Diputació de Barcelona, en un 8'57%. A Cerdanyola és del 12'36%, a Rubí del 17'15% i la mitjana provincial del 14'21%.

Evolució de l'atur a Sant Cugat i província amb xifres semestrals (març-setembre) de la Diputació. Gràfic: Jordi Pascual

En l'informe semestral Prestacions per desocupació al Vallès Occidental i els seus municipisdel Consell Comarcal s'indica que Sant Cugat va acabar l'any 2015 amb 3.242 aturats, un 40'9% dels quals no tenien prestació. El percentatge d'aturats que no reben prestació al conjunt de la comarca és d'un 48'3% i a la província d'un 46'4%. Un 43'3% dels cerdanyolencs i un 49'7% dels rubinencs aturats no en tenen.

Malgrat les xifres a priori positives, Sant Cugat no té cap indicador sobre precarietat i resulta impossible saber si les condicions de treball són majoritàriament dignes o insuficients. L'Ajuntament té l'encàrrec del Ple de realitzar un estudi sobre la precarietat laboral a la ciutat. Es va aprovar al febrer per unanimitat a través d'una moció de la CUP-PC. Tots els grups van coincidir en dir que amb la informació que s'extregui es podran plantejar actuacions concretes.

Fins el moment, l'única manera d'intuir si les remuneracions són suficients per a la subsistència és agafar els indicadors de l'Observatori Sociològic Municipal. Hi ha xifres que deixen entreveure una situació força millorable. En l'onada de juliol, un 23'6% dels enquestats deia tenir algun familiar –o ell mateix– havia perdut la feina en els darrers sis mesos.

Entre d'altres, també hi figura un 17'3% de persones amb dificultat per pagar el lloguer o la hipoteca; un 16'9% per fer front a la llum, aigua, gas o comunitat; un 14% per adquirir productes d'alimentació i neteja, i un 22'5% per arribar a fi de mes –l'únic indicador que millora considerablement respecte a mesos anteriors.

Arriba, llavors, un nou primer de maig de reivindicació popular amb Delphi com a gran assumpte sobre la taula. També comença a obrir-se un nou conflicte, el de l'Hospital General, que transcendeix l'esfera laboral i pot portar a contradiccions entre la defensa dels drets laborals i un dret bàsic com la salut. Al marge dels dos grans flancs oberts, hi ha la incògnita de quina és la qualitat de l'ocupació a una ciutat enlluernada per una xifra d'atur especialment baixa.