Carles Brugarolas és protagonitsta de la darrera modificació del cartipàs, primera en afectar a la vesant no gerencial. Foto: Jordi Pascual

El Ple de juny del 2015 va portar l'aprovació del cartipàs proposat pel govern municipal. 15 directius i càrrecs de confiança que acompanyarien els 11 regidors que Convergència i Unió, posteriorment convertida en Convergència només, va aconseguir en les eleccions del mes anterior. Aquell era un cartipàs reivindicat pel govern acabat d'escollir com modèlic per l'estalvi econòmic d'un 13,87% respecte a l'anterior. De 17 a 13 càrrecs de confiança i de 1.920.081,88€ anuals a 1.653.730,33. El govern només va trigar només un mes a fer un canvi, el primer de quatre ja aplicats i un cinquè anunciat aquesta setmana, la marxa de Carles Brugarolas de la tinença d'alcaldia d'Economia.

En el primer model de cartipàs hi havia 10 càrrecs directius amb salaris d'entre 83.277,04€ l'any per la gerència municipal a 61.000€ l'any per algunes direccions i sotsdireccions. Alhora, s'hi fixaven 5 càrrecs de confiança on s'incloïa una baixa per maternitat i la seva substitució amb salaris d'entre 75.593,42€ per ser cap de gabinet d'alcaldia a 45.961,16€ per ser cap de secretaria d'alcaldia.

Pel que fa a la vesant política, s'hi estipulaven 5 tinences d'alcaldia amb un salari de 61.351,76€ l'any llevat de Carmela Fortuny, en l'àrea de Cultura, Coneixement i Promoció de la Ciutat, i Damià Calvet, en Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, que pels seus càrrecs al Departament de Benestar Social i Família i l'Incasòl respectivament renunciaven a la retribució municipal, a l'igual que l'alcaldessa, Mercè Conesa, en la seva categoria de presidenta de la Diputació. Pel que fa a les regidories delegades, s'hi preveien 5 amb remuneracions de 48.004,29€ en dues dedicacions exclusives, 28.714,77€ en dues parcials i 60.393,14€ en una exclusiva amb acumulació de funcions, la de Joana Barbany.

La cronologia dels canvis de cartipàs

El primer canvi, el de juliol, només un mes després d'haver-se aprovat el cartipàs amb els vots favorables de tots els grups municipals llevat de les abstencions d'ERC-MES i PSC, va cessar 4 directors i una assessora. Alhora es van nomenar 8 noves persones per ocupar càrrecs de direcció, sotsdirecció i gerència. Els noms i canvis estan detallats en la cronologia anterior. Els cessaments no es votaven i els nous nomenaments van tenir el suport del govern, el vot en contra de la CUP-PC i l'abstenció de la resta de grups. Els cupaires justificaven el seu posicionament per l'existència d'una “doble estructura gerencial i política”.

Just en la sessió plenària següent, després de la pausa d'agost, el govern va cessar, a petició de la pròpia afectada, la cap de secretaria d'alcaldia, Mercè Abadia, per substituir-la per la fins llavors cap de secretaria del grup municipal de CiU –encara mantenint el nom de la federació en aquell moment–, Gemma Rocamora. Alhora es va nomenar Antoni Serra com a director d'àmbit de gestió d'Urbanisme, Mobilitat i Habitatge i Marina Casals com a sotsdirectora de Medi Ambient i Participació Ciutadana, càrrec nou aprovat en el Ple anterior. Llavors Ciutadans va ser l'únic partit que hi va votar en contra al·legant “una greu improvisació continuada”. La CUP-PC, tot i mantenir la crítica, s'hi va abstenir.

El tercer canvi va arribar en la sessió plenària següent, és a dir, tres modificacions coincidents en els tres primers Plens del mandat. Tal com va explicar elCugatenc, es va nomenar Josep Lluís Alay com a cap del Comissionat del Reial Monestir, una figura sense retribució. Ell deixava l'àrea de Cultura, Coneixement i Promoció de la Ciutat, que se li havia atorgat al juliol, i va ser substituït per la que fins el moment havia estat cap d'àrea de Benestar i Ciutadania, Cristina Recasens. Xavier Codina, que havia estat cessat com a director d'Esports al juliol, tornava a agafar-se a un càrrec de confiança, el que deixava lliure Recasens. Llavors s'hi va abstenir tota l'oposició.

Encara no s'ha nomenat un director de Seguretat Ciutadana i Via Pública

El darrer canvi va trigar 5 mesos. Al març, Carles Miró va ser nomenat coordinador del Patronat Municipal d'Educació amb els vots favorables de Convergència i PSC, en contra de CUP-PC i ICV-EUiA i l'abstenció de Ciutadans i ERC-MES. El representant del PP no va poder acudir a aquella sessió. Alhora, es va aprovar amb els mateixos vots favorables, però amb CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA en contra, ampliar el cartipàs creant la figura de director d'àmbit de Seguretat Ciutadana i Via Pública. Els partits que van votar en contra van criticar una nova ampliació del cartipàs alhora que dubtaven sobre qui podia ocupar el càrrec.

Després que elCugatenc expliqués que la persona que més paperetes tenia per aconseguir el nou lloc a l'estructura gerencial de l'Ajuntament havia estat inspector de policia a Canet amb una contractació irregular, Conesa es va comprometre a “fer un procés obert amb els millors currículums per poder escollir el millor perfil per a aquesta direcció”. La resolució encara està pendent.

El darrer canvi encara no ha arribat però ja ha estat anunciat. En plena Festa Major el govern va anunciar que Carles Brugarolas deixaria la tinença d'alcaldia d'Economia, havent de reorganitzar per primer cop l'estructura política. Brugarolas passa a ser un regidor sense tasca de govern i, per tant, sense retribució més que l'assistència a plens. Les feines que desenvolupada s'han repartit entre Carmela Fortuny, Cristina Paraira i Damià Calvet.

El debat de rerefons

Amb tots aquests canvis, el debat sobre el cartipàs queda ben obert. Si realment l'existència de tants càrrecs de confiança significa una duplicitat, tal com critica la CUP-PC, n'és un element clau. També si realment serveix per a alguna cosa aprovar un cartipàs a principi de mandat si ara, quan es compleix un any del primer canvi, s'arriba a la cinquena modificació.

Amb la marxa de Brugarolas també s'enceta un altre front, el de si és ètic que una persona que es presenta a una llista electoral i, per tant, amb voluntat de formar govern, ha de poder deixar el càrrec per motius professionals però no retornar l'acta de regidor perquè el següent de la llista, en aquest cas Xavier Cortés, d'Unió, ocupi el seu lloc.