Muntatge: Jordi Pascual

25/07/2016 | El 22 de juliol l'Ajuntament va rebre una sentència que l'obliga a retirar l'estelada de la plaça Lluís Millet. La idea força, i rebotada per la majoria de mitjans, és que la bandera és un “símbol partidista”. Si bé, la sentència, dictada el mateix divendres per la jutgessa Elsa Puig al Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Barcelona, fa una reflexió molt més àmplia al voltant de la ubicació de símbols independentistes a espais públics. A falta de saber què pot despendre's del recurs que presentarà el govern, aquestes són 10 claus per entendre la resolució.

Societat Civil vol la retirada de la bandera

La base del procés judicial és el contenciós presentat per Societat Civil Catalana amb, tal com apareix la sentència, la sol·licitud de “declarar nul·les les resolucions recorregudes” i amb la voluntat de condemnar a l'“Ajuntament de Sant Cugat a retirar la bandera estelada”. L'associació va trobar la forma d'arribar als jutjats després que el consistori no acceptés per via administrativa els seus requeriments al novembre del 2014, l'any en què es va posar la bandera a la plaça Lluís Millet.

En la presentació del recurs apunten al cost de 6.019,75€ per la construcció de l'estructura i la col·locació del pal que subjecta l'estelada, a la falta de neutralitat per situar un símbol no oficial que representa una determinada opció política, a la intromissió en la llibertat de consciència dels veïns i a l'incompliment de la Constitució i l'Estatut. De fet, Societat Civil ja havia intentat al març del 2015 la retirada de la bandera per via judicial però el mateix jutjat va desestimar el recurs. A més, Ciutadans va recollir signatures el mateix any de la col·locació de l'estelada i el PP va intentar que la Junta Electoral de Terrassa (JET) n'ordenés la retirada durant els passats comicis però no va ser així.

El consistori diu que no hi ha manca de neutralitat

L'Ajuntament, per la seva banda, es va referir justament a la resolució de la JET en què s'indicava que l'acció s'ajustava a dret. També deia que la ubicació de l'estelada no es podia impugnar, que el consistori “no necessita habilitació legal per actuar dins del règim competencial propi”, que no hi ha desviació de poder i que l'estelada no vulnera la neutralitat dels poders públics.

És un acte recurrible

Abans de determinar si l'Ajuntament ha actuat correctament o no, la jutgessa havia de dir si el recurs era, tal com deia el consistori, inadmissible. “La decisió municipal de gastar 6.019,75 euros per a la col·locació d'un pal a una plaça pública amb la finalitat d'hissar la bandera estelada sí és un acte recurrible”. Aquesta és l'afirmació més clara i contundent sobre l'admissibilitat del recurs.

Ara bé, més enllà del cost de l'obra, la jutgessa també fa referència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al Tribunal Suprem (TS) per dir que el recurs és admissible. Es considera que quan la política té efectes jurídics, deixa de ser una actuació “merament política”. El cost de l'obra també produeix “efectes materials i constitueix activitat emanada de les entitats que integren l'Administració Local i és susceptible d'impugnació”. Això ho treu d'una sentència del TSJC sobre el pagament de quotes a l'Associació de Municipis per la Independència per part de l'Ajuntament de Torredembarra.

No s'entén que la JET digués no a la retirada de la bandera

La sentència explica que la Junta Electoral de Zona de Terrassa no va atendre la petició perquè l'estelada es retirés de la plaça al maig del 2015. “Aquesta interpretació no es compateix per aquesta jutgessa”, s'indica. Al quart punt se cita una resolució de la Junta Electoral Central en què s'indica que l'estelada és un “símbol partidista”. “D'aquí que no s'entén que en la contestació a la demanda l'Ajuntament afirmi que la JEC va confirmar que la col·locació de l'estelada és plenament ajustada a dret”.

Un pal per a una bandera és un edifici públic

Per tal d'entendre la resolució de la JET, que ella mateix diu no entendre, la jutgessa en revisa els documents. “La Junta Electoral es va limitar a acordar la necessitat de retirar les banderes estelades dels edificis públics i locals electorals”, diu. D'aquesta manera, un pal a una plaça no és un edifici públic ni un local electoral i, per tant, l'Ajuntament no es va veure obligat a retirar la bandera. Ara bé, la sentència fa una volta més per dir que un pal a una plaça, a diferència del que diu la JEC, sí és un edifici públic.

La jutgessa pren la definició d'“edifici” de la Real Acadèmia Espanyola: “Construcció estable feta amb materials resistents per ser habitada o per a altres usos”. A la sentència es diu que el pal de la plaça Lluís Millet compleix aquests requisits perquè, al parer de la jutgessa, és una construcció estable, feta d'acer com a material altament resistent i que té un ús diferent al de ser habitat.

L'estelada és una bandera partidista però no d'un partit polític

Per tal de desenvolupar la idea força, la jutgessa cita extensament una sentència del TS sobre les estelades. Aquest tribunal diu que no considerar l'estelada un símbol partidista és un error perquè, d'una banda, atempta contra l'exigència de neutralitat en els períodes electorals i, per tant, a la igualtat de sufragi, i, d'altra, l'adjectiu “partidista” no pot interpretar-se només dins del context constitucional com a pertanyent a un partit polític.

La sentència considera que l'exhibició d'un símbol com la bandera independentista en un lloc públic contradiu la neutralitat de les administracions

Considera que la alineació d'uns individus per unes idees comporta l'exclusió d'altres i, per això, l'estelada és “partidista”. En tant que l'independentisme i els seus partits empren l'estelada d'aquesta manera, l'estelada esdevé “partidista”. Llavors, la sentència considera que l'exhibició d'un símbol com la bandera independentista en un lloc públic contradiu la neutralitat de les administracions, la Constitució i la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local.

Que ho decideixi el Ple no vol dir que sigui legal

De nou, el TS li serveix per dir que no totes les decisions preses per administracions democràtiques són democràtiques. Cita una sentència en què el tribunal diu que “no s'ha de confondre el concepte de democràcia com a sistema de presa de decisions per majoria en qualsevol àmbit amb el concepte jurídic constitucional que apareix recollit a la Constitució”. Considera que admetre que un fet és legal només perquè s'ha pres per una institució democràtica bloca el control judicial dels acords municipals que han de fer els tribunals de justícia.

Les administracions no tenen llibertat d'expressió

En la sentència s'apunta a una possible violació del dret a la llibertat religiosa i d'expressió. Però, de nou, cita el Suprem per dir que “aquestes llibertats tenen el seu límit en el respecte als drets reconeguts, en els preceptes de les lleis que els desenvolupin i, especialment, en el dret a l'honor, la a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut i la infància”. També se cita al Tribunal Constitucional (TC) quan diu que “les institucions públiques, a diferència dels ciutadans, no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d'expressió que proclama l'article 20 de la Constitució”.

Sense sanció econòmica perquè la JET no havia ordenat la retirada

A priori, segons la jutgessa, l'incompliment de la neutralitat política amb la ubicació d'un “símbol partidista” hauria d'implicar una sanció. Ara bé, com la Junta Electoral de Terrassa no va dictar la retirada, el consistori en cap moment s'havia vist obligat a fer-ho i és per això que finalment només s'obliga a retirar la bandera sense cap sanció adjacent.

Sentència oberta a recurs

La resolució judicial no és ferma i l'Ajuntament pot presentar un recurs. De fet, ja s'ha anunciat que es presentarà un recurs d'al·legació i, segons publiquen diversos mitjans d'abast nacional, Societat Civil, part demandant, lamenta que no s'acati la sentència de forma immediata.