El president accidenatl vol solucions immediates. Foto: Miquel Margalef i Jordi Pascual

Rafael Robledo s’ha convertit en el president accidental de la Coordinadora d’Entitats Esportives després que Mònica Mateu dimitís abans d'estiu del seu càrrec de presidenta tot i que la decisió no es va fer pública fins el mes passat. Arran de la marxa de Mateu i de la fugida de tres clubs el passat juliol, el president accidental fa autocrítica del que han fet malament. Robledo ha parlat de l’actualitat que envolta l’entitat i ha insistit en demanar a l’Ajuntament que tinguin el mateix tracte que amb Sant Cugat Creix. Robledo denuncia que el consistori presta més atenció a altres entitats i que menysté la força de la Coordinadora, que agrupa 14 clubs i més de 6.000 esportistes. També ha amenaçat que si no es resol la relació actual amb el consistori, demanaran dimissions de la regidoria d'esports. Suggereix a la regidoria d’esports que faci un Pla Estratègic amb menys soroll i més concreció, ja que no acaben d’entendre la finalitat de l’actual projecte.

Aquí us deixem uns petits talls del que ha donat de sí l’entrevista. A continuació podeu llegir la conversa íntegra.

– El mes passat vam conèixer la notícia que la fins ara copresidenta de la Coordinadora i presidenta de la UESC, Mònica Mateu, va decidir deixar el càrrec de la Coordinadora abans d'estiu. Quines són les raons perquè ella deixi l’entitat i per què no s’explica fins passat l’estiu?

– Quan decideix marxar la Mònica fa una carta interna a tots els associats en la qual expressa que ella està dolguda perquè pensa que no s’ha reconegut el seu treball al capdavant de la Coordinadora i això la va portar a plegar de manera irrevocable. També demana que no es faci pública la seva decisió fins després d’estiu i nosaltres li hem respectat.

– Però no us diu la raó per no dir-ho abans?

– Ella t’ho podrà dir, suposo. Jo no ho sé.

–Amb la dimissió de Mateu, teniu constància que la UESC s’hagi plantejat deixar la Coordinadora?

– Quan marxa indica que la continuïtat de la UESC a la Coordinadora està sotmesa a una votació que faran a nivell intern. Malgrat això no sabem si s’ha fet ni quan es faria, però no tenim constància de cap baixa ni que tinguin intenció de fer-ho.

– El dijous passat en roda de premsa vas explicar que arran de la marxa de Mateu tu et converteixes en el president accidental i que per tant ara s’han d’activar els mecanismes interns per escollir nou president i que tens intenció de tornar-te a presentar. Sabem ja el calendari de tot aquest procés?

–Espero que el termini sigui molt breu, per tant, d’ara a Nadal hem de resoldre el tema de les eleccions.

–Tens constància que altres companys també vulguin presentar-se a la presidència?

–No ho sé perquè encara no hem obert el termini ni hem posat el calendari sobre de la taula, però no em consta ningú en aquests moments.

"La deriva política que al·leguen no està ben argumentada perquè no actuem d’aquesta forma"

–Un altre punt calent que no podem obviar és la marxa del Volei, el PHC Sant Cugat i el Rugby de la Coordinadora el passat juliol. Van al·legar no sentir-se representats i acusen a la direcció de canviar el rumb en sentit polític. Com ho vau rebre?

– És curiós que van marxar els tres a la vegada, van enviar la carta pràcticament amb els mateixos termes i els tres són components del Sant Cugat Creix. Intentem no comentar els motius de les entitats que marxen, però no entenem què vol dir la deriva política. Això és una Federació de clubs sense ànim de lucre no un partit polític. Si per deriva política s’entén que a nivell de partits polítics hi ha més activitat perquè ara el govern ja no té la majoria, doncs no sé què dir-te... Si algú ens truca i vol intercanviar visions i opinions, tindrà la porta oberta. La deriva política que al·leguen no està ben argumentada perquè no actuem d’aquesta forma. 

– La Coordinadora ha anat a buscar els partit polítics?

– No. Ara hi tenim relació perquè venen amb una certa regularitat quasi tots. No fem servir els partits polítics de la ciutat com a catapulta reivindicativa. Ens agrada canviar impressions i opinions, però d’aquí no passa. Ara, si coincidim amb ells, fantàstic.

– Has dit quasi tots. Quin partit polític no us truca?

– El que menys ens truca és la CUP. C’s encara no ens han contactat però tenen intenció de fer-ho. ERC, ICV-EUiA i el PP han parlat ja amb nosaltres, cosa que considero normal.

– La marxa dels tres clubs us ha servit per fer autocrítica?

– Ens va doldre però al marge dels interessos i de les estratègies de cadascú, sempre penses que ho haguessis pogut fer millor.

–Quan va néixer Sant Cugat Creix vau tenir la sensació que era una duplicitat vostra?

– No, en absolut. Personalment, s’enfrontava més amb els interessos de la OMET (Oficina Municipal d’Esports per a Tothom) que no pas amb nosaltres. No veig excessives coincidències profundes entre Sant Cugat Creix i nosaltres. Més enllà de ser esportistes com nosaltres.

– Quan hi ha clubs que marxen no teniu la sensació de perdre el vostre lloc?

– La Coordinadora és una entitat sense ànim de lucre i malgrat no especificar-ho en els estatuts, al tenir aquesta idiosincràsia no podem arribar a tenir clubs que treballin amb esport d’elit. Sant Cugat Creix té altres estratègies, relacions i tenen les portes de l’Ajuntament més obertes que nosaltres, encara que m’ho neguin. Ells tenen línia directa. Però no ens detindrem en anàlisis comparatius que no porten enlloc.

"Volem tenir la mateixa relació que té Sant Cugat Creix amb l’Ajuntament, per justícia"

– Hi ha perill que la Coordinadora es fragmenti encara més?

– No.

– Has dit abans que alguns partits de l’oposició que us han trucat però no has esmentat en cap cas el govern. Vas dir en la roda de premsa de dijous passat que la relació era molt distant.

– Tots els regidors d’esports, des que jo estic a la Coordinadora, han estat molt difícils de tractar. Però la regidoria actual és la que menys valora la nostra força representativa. Insisteix en tractar-nos com un club més. No som un club més, som una federació. No accepten el valor que té una entitat que té més de 6.000 esportistes i m’agradaria saber per què. Però de moment no hem aconseguit tancar aquesta discussió. Volem tenir la mateixa relació que té Sant Cugat Creix amb l’Ajuntament, per justícia. Si ells són una associació que es conforma de diferents clubs, nosaltres també. No fem esport d’elit però fem esport de base.

– Així doncs, què li demaneu a Eloi Rovira?

– No li demanem res. Li suggerim que tingui en compte reflexionar sobre com ha de tractar les entitats d’aquesta ciutat.

– Per tant demaneu que us tractin millor que altres entitats?

– No, en absolut. Demanem que a tothom se’l tracti amb el mateix nivell, que és molt superior del que tenim actualment. Si tenim 14 entitats dins la Coordinadora, el que no podem fer és que aquest cúmul d’interessos i problemàtiques sigui tractat com una entitat més. Tampoc no entenem com es decideix actualment qui rep o no subvencions per part de l’Ajuntament. Volem que el procés sigui participatiu i que se’ns escolti. Parlem de diners públics i ara no sabem de quina forma és funciona. Com a mínim hem de poder entendre quina és la finalitat perquè aleshores podrem discutir la decisió.

– Sobre el conflicte amb l’Ajuntament, tu mateix has dit en altes ocasions que promet ser llarg.

– Sí, però l’hem de resoldre. No podem estar 30 anys picant la mateixa pedra. Això s’ha de resoldre d’una manera o altra. Sinó haurem de demanar dimissions. No crec que haguem d'arribar a aquest punt, però som una entitat que necessita un interlocutor al nostre nivell. Si l’interlocutor no té el nivell, s’haurà de plantejar quelcom.

"El Pla Estratègic de l'Esport és molt soroll per pocs resultats"

– Pot ser que a vegades els clubs que formen la Coordinadora a títol personal hagin rebut una resposta més ràpida que si ho haguessin fet a través de l’entitat?

– Una manera de donar la imatge que la Coordinadora no és la millor solució per al club és fer cas abans al club que no pas a la Coordinadora d’Entitats Esportives. Això és tant vell com el món.

– El passat 14 de juliol Eloi Rovira va presentar la primera fase de la diagnosi del que ha de ser el Pla Estratègic de l’Esport. Què us va semblar?

– És un treball feixuc, ben fet, però poc pràctic i molt acadèmic. Per als que vivim l’esport a nivell de carrer creiem que és molt soroll per a pocs resultats. Hem anat a totes les sessions i no acabem d’entendre quin és el seu plantejament. És més formal que real.

– Davant d’aquesta realitat per a vosaltres, que plantejaríeu?

– No cal tanta parafernàlia, pensem que ha de ser més transversal. No hem de complicar tant les coses per fer esport, ha de se tot bastant més senzill. A part que és més ràpid i més econòmic. L’estratègia de ciutat ha de passar pels clubs perquè a qui ha de servir és als clubs. No hem de veure aquesta actitud dirigista sinó més participativa.

– Del Consell Sectorial de l’Esport que n’esperàveu quan es va formar?

– No n’esperàvem gran cosa. Si ni tan sols ens acceptem com entitat que agrupa diverses entitats, què n’hem d’esperar? Això s’ha de solucionar i l’únic que ens ha dit l’Ajuntament és: “Si, d’acord. Si voleu una reunió demaneu-la”. Hi ha un bloqueig.

– Més enllà de les relacions externes, com està actualment la Coordinadora?

– La Coordinadora fa temps que no és massa operativa i ara volem és que ho sigui. Més comunicació interna i molta més externa amb capacitats d’acció. Establir estratègies concretes, no massa ambicioses, però que ens serveixi per anar prosperant.