Document aprovat amb la nova delimitació dels sitemes generals. En verd el Parc Central i en vermell el pont sobre la RENFE. Foto: Registre del Planejament Urbanístic de Catalunya

Segons el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del 5 d'octubre, la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona va aprovar el 8 de juliol donar-se per assabentada de la sentència del 28 de juny del 2015 al recurs contenciós administratiu presentat per Jesús Contreras i Tafecsados per la qual es declaren nuls dos acords urbanístics de la zona. La resolució deixava sense efecte els acords que la mateixa comissió va prendre el 30 de juny i el 28 de juliol del 1993 en què s'aprovaven el Programa d'Actuació Urbanística (PAU) i el Pla Parcial (PPO) del sector Turó de Can Mates – carretera de Rubí com a base per al desenvolupament de la zona.

Un mes abans de l'anunci de la comissió, que ratifica l'acord pres a nivell municipal, el Ple va acceptar acatar la sentència i, en conseqüència, començar els treballs per a l'adaptació de l'ordenament a la realitat física existent buscant acords amb els propietaris. El punt principal de la sentència és que els documents urbanístics dels 90 havien carregat sobre els propietaris el cost dels sistemes generals en forma d'infraestructures com un pont sobre la via de RENFE. Acatar la sentència deixava clar que l'Ajuntament hauria de gastar 8,5 milions d'euros amb els acords amb els propietaris per retornar els diners que havien pagat per fer els sistemes generals.

Al Ple següent, es van aprovar dues noves mesures per intentar posar punt i final a l'assumpte. Amb les úniques abstencions de PP i Ciutadans i el vot favorable de la resta de grups, l'Ajuntament va demanar a la Diputació recuperar temporalment part de la gestió de l'Impost de Béns Immobles (IBI) per poder negociar amb els veïns el retorn de les esmentades quantitats. Alhora, es va aprovar un endeutament de 15 milions que hauria de permetre fer front als acords a Can Mates i acatar la sentència contrària al consistori per haver fet part de la ronda nord sobre uns terrenys d'Adif. L'endeutament quedava inclòs dins d'una modificació pressupostària amb altres acords i va ser aprovat amb les úniques abstencions d'ERC-MES, Ciutadans i el PP. Per tot plegat, l'oposició en bloc va demanar responsabilitats polítiques.

El fiscal retira l'acusació contra Aymerich per falta de proves i el deixa lliure de càrrecs

De fet, la justícia treballa, arran d'una denúncia de Tafecsados, en la recerca de responsabilitats per la instal·lació de la Boehringer Ingelheim a Can Mates, una operació en què, segons el fiscal, podia haver hagut tractes de favor a l'empresa, beneficiant-la per sobre d'altres propietaris perquè construís la seva seu a Sant Cugat. El personatge amb més nom del procés judicial ara en marxa és l'exalcalde convergent Joan Aymerich a qui se l'acusava d'haver incomplert presumptament normes urbanístiques després de signar un conveni amb la multinacional al 1993 i, alhora, haver cedit terrenys municipals sense subhasta, entre d'altres. Tot i que abans del judici, que va començar la setmana passada, Tafecsados va retirar l'acusació particular contra Aymerich, l'exalcalde va haver de declarar.

Si bé, segons Cugat.cat, el passat dijous el fiscal també va retirar l'acusació per falta de proves deixant-lo lliure de càrrecs. No ha estat així per als altres 4 imputats, el director d'Urbanisme de l'època, Joan Francesc Borràs; l'exresponsable jurídic del departament, Eduard Graell; l'exarquitecte municipal, Vicenç Tort, i l'arquitecte i especialista en Urbanisme, Josep Maria Casanovas.

Pel que fa a l'anunci fet públic pel DOGC, l'Ajuntament i la Comissió d'Urbanisme es remunten a documents de fins al 1945 per analitzat l'estructura parcel·laria del cadastre i els camins de la zona. Es compara la imatge amb les ortofotos del 1965 i el 1992 per la variació de l'estructura de la propietat que va significar la construcció de la via de RENFE. Tot això permet determinar noves superfícies dividides en dos sectors. A l'est, 299.527,49 m² de propietats privades, 7.260,92 m² de rieres i 3.313,44 m² de camins. A l'oest, 347.096,12 m², 2.711,51 m² i 3.945,96 m² respectivament.

Al mateix temps, la sentència va declarar nul·la la no subjecció de l'Ajuntament a les càrregues d'urbanització a la titularitat del 10% de cessió. Aquest punt s'introdueix a l'apartat Fixació d'aprofitament mitjà del PAU. La resolució també deia que el pont sobre la RENFE, l'accés des del Túnel de Vallvidrera i el Parc Central eres sistemes generals, per tant, ara es modifica als plànols i obtenir-los sota el mecanisme previst en la legislació vigent, d'aquí l'endeutament aprovat en el Ple.