Julio Carmona: “Podem es presentarà a les properes eleccions municipals”

per Jordi Pascual

Política

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Julio Carmona. Fotos: Jordi Pascual

Els cercles de Podem de la ciutat celebren un seguit de trobades obertes a tota la ciutadania per discutir els eixos programàtics amb els quals anar a negociar una confluència de les esquerres a nivell català amb la idea de constituir un nou “subjecte polític”. La propera trobada serà el divendres a les sis de la tarda a la Casa de Cultura. Julio Carmona és un dels membres del partit a la ciutat. Amb ell parlem d'aquesta idea però també de l'estat de l'agrupació i els cercles a la ciutat, després que els simpatitzants demanessin l'any passat la dimissió de qui era el seu secretari general local, Antonio Roa. Carmona es posa com a objectiu presentar-se a les properes eleccions municipals, ja sigui com a partit o en confluència amb altres agrupacions.

Què és “un nou subjecte polític”?

– És una idea que en un principi va sortir de Ada Colau, aprofitant la seva projecció popular. Respon a la idea de fer una candidatura d'esquerres. A Catalunya sociològicament tenim una majoria d'esquerres evident però en tota l'època democràtica hem estat governats per la dreta més bé. És un anhel i avui dia tenim una possibilitat gran de fer-ho.

Nou subjecte polític és trobar una fórmula en què tota l'esquerra pugui trobar el seu nexe comú. Evidentment, dins de l'esquerra hi ha possibilitats diferents en molts temes. En la qüestió fonamental, que és la social, tots estem d'acord. Seria bo portar-ho endavant.

Com es fa? Sumant sigles, perdent-les?

– És una de les coses que està a debat. Hi ha partits històrics, com Esquerra Republicana, que potser tindrien moltes dificultats en fer perdre les seves sigles. Si bé, hi ha experiències d'altres partits que ho han fet, com el PSUC. Ells van decidir que per fer un pas endavant en la unió de l'esquerra havien de desaparèixer com a sigles per crear Iniciativa. En el nostre cas hauríem de ser generosos però no deixa de ser un dels temes que està en discussió.

Em parles d'un espai polític molt gran. Del PSC cap a l'esquerra?

– El PSC primer hauria de revisar moltes coses. Quan un partit passa el que ha passat recentment, això que les seves polítiques estiguin sempre a l'esquerra està a debat també.

"Sempre hem tingut l'ambició de fer un projecte polític que es construeixi des de la base"

Com funciona aquest debat, des dels municipis?

– A principis de l'any passat es van començar a fer contactes. El projecte de la Marea Morada és la manera que té Podem de treballar aquesta qüestió. Cada partit treballa amb la seva realitat. Nosaltres sempre hem tingut l'ambició de fer un projecte polític que es construeixi des de la base. Un cop hem conegut quin és el calendari d'organització de la coalició o el que sorgeixi, hem decidit que cal fer un seguit de reunions dels cercles de Podem de Catalunya. Es discuteixen qüestions d'organització de com hauria de ser el nou espai, quins criteris des del punt de vista ètic tant per a persones com per a entitats i què ha de defensar el nou subjecte polític.

Durant aquestes dues setmanes estem fent les trobades i després farem una posada en comú. El document que sorgeixi d'aquí, serà el que es portarà a la reunió de l'anomenat grup promotor del nou subjecte polític. Cada partit ho ha fet a la seva manera. La propera reunió del grup promotor és el 26 de novembre i paral·lelament hi ha un calendari per veure com són rebudes les nostres idees i en quines direccions s'avança.

Hi ha algun partit que no s'ha sumat?

– En principi s'ha fet una convocatòria a tota l'esquerra. Hi ha qui ha demostrat més interès que altres. Per exemple, nosaltres pensem que ERC hauria de ser-hi però està en una altra batalla. Ara té unes obligacions en la coalició de Junts pel Sí i té una línia política al món municipal que no és del tot coherent. Junts pel Sí al Parlament no s'ha traduït en un Junts pel Sí als municipis. En un moment o un altre d'aquest procés que haurà de durar uns sis mesos seran cridats a afegir-se.

Clavar-se dins d'un nou espai polític li implica a Podem a Catalunya trencar amb l'estructura estatal?

– Podem es va fundar en l'assemblea en què es van definir els principis polítics. D'una banda, s'ha plantejat la necessitat de fer una nova assemblea estatal perquè algunes coses siguin més clares. D'altra, no està definit quina és la relació entre les diferents comunitats autònomes i el cas especial de Catalunya i País Basc. Que aquest aspecte no està clar es veu quan Pablo Iglesias diu que el seu referent a Catalunya és Xavier Domènech, quan ell és d'En Comú, no de Podem. No està tot definit ni estructurat.

Una de les qüestions que s'haurà d'aclarir arran d'aquests debats és, en funció de com Podem s'integri dins d'aquest subjecte polític, veure quina relació queda amb l'estructura estatal. Hi ha la possibilitat que el nou subjecte polític sigui un partit únic i, per tant, la relació amb Podem a nivell estatal hauria de ser similar a la que té ICV amb Esquerra Unida o el PSC amb el PSOE. Si es decideix fer una coalició, la relació de Podem Catalunya amb Podemos seria una altra, també pendent de discutir.

"No es pot construir una estructura política i estar present en tantes campanyes"

Està tot per construir...

– Tenim només dos anys d'història i quatre o cinc campanyes electorals. No es pot construir una estructura política i estar present en tantes campanyes. Ara hem de tenir temps per reflexionar.

En l'intent d'unir l'esquerra a Catalunya vam tenir Catalunya Sí que es Pot, que va treure uns resultats més bé minsos al Parlament, i En Comú Podem, que va guanyar les eleccions estatals. El nou espai polític n'és hereu?

– És hereu de les seves experiències. Sabem què ha funcionat i què no de CSQEP. Hem d'aprendre'n, incorporar allò positiu i no caure en els errors. A En Comú Podem hi ha més de positiu que de negatiu però tampoc és una bassa d'oli. Se n'ha d'aprendre. En un principi, l'objectiu del nou subjecte polític és arribar a la Generalitat. Quedarà encara per fer a nivell municipal. No vol dir que el que fem de cara a les catalanes sigui el que cal fer als municipis.

De fet, a Sant Cugat hi va haver un intent d'unir les esquerres amb una assemblea que no va acabar de sortir.

– És un anhel històric. A Sant Cugat va existir la Taula per a la unió de l'esquerra i mai ha arribat a res potser per manca de convicció i per interessos de grup.

Deies que ERC està en una altra batalla, però la batalla de l'independentisme també és aquí. El nou subjecte polític s'haurà d'ubicar.

– El vuitè punt dels debats és quina és la fórmula amb la qual la gent de Podem se sent més identificada. Estem oberts a tot, des de l'autonomia a la independència. S'ha de fer el debat i cadascú ha d'aportar. El dret a decidir és part intrínseca de Podem.

De base, això ho tenen tots els partits que s'han convidat.

– Aquesta és una negociació en què tothom haurà de deixar-se alguna cosa pel camí. La invitació a qualsevol partit ha de ser oberta, no es pot convidar a ningú amb condicions. Es pretén que hi hagi una discussió oberta i que s'arribi a acords vàlids per a tothom.

"ERC dóna suport a pressupostos, tant de la Generalitat com de l'Ajuntament, on hi ha coses que des d'un punt de vista d'esquerres són difícils de digerir"

ERC, per exemple, quan ha fet Junts pel Sí s'ha deixat alguna cosa del que és l'esquerra perquè el seu objectiu més aviat era en aquell moment la independència. Veiem com dóna suport a pressupostos, tant de la Generalitat com de l'Ajuntament, on hi ha coses que des d'un punt de vista d'esquerres són difícils de digerir. Si és capaç de deixar això per un objectiu com la independència, potser pot deixar altres coses per aconseguir la unió de l'esquerra.

Ara em parles molt clar d'una unió de les esquerres, però quan va començar Podem dèieu allò de som els de baix que anem a pels de dalt. Sembla que aquest discurs ha canviat.

– No ha canviat res, només la forma de dir-ho. La formació política de la ciutadania mitjana no és gaire profunda. Llavors hi ha coses que s'intueixen més que s'aprenen. Per això s'han acceptat els termes d'esquerra o dreta sense saber ben bé què és. Quan la socialdemocràcia fa seu el model econòmic neoliberal continua sent esquerra? L'esquerra i la dreta són referències que serveixen per dir coses sense cap fonament.

Al principi hi havia la idea que Podem podia estar a l'esquerra. Llavors els del PP deien que érem l'extrema esquerra. Després, quan la gent ha començat a conèixer Podem, no ha canviat d'ideologia, només s'ha dit a la gent de manera més clara que no es tracta d'un debat entre dreta o esquerra en què estem a l'esquerra sinó que estem en una lluita entre els de dalt i els de baix.

És només una altra referència de quins són els nostres objectius. És un canvi de missatge per donar informació a la ciutadania perquè conegui el nostre posicionament. Volem construir des de baix, és l'exemple de la Marea Morada. Ens agradaria ser molts, i molts de fora de Podem que vinguin a donar la seva idea.

A nivell local, fa poc més d'un any diversos simpatitzants que participaven als cercles de la ciutat van demanar la dimissió d'Antonio Roa com a secretari general local del partit. Com ha quedat l'assumpte?

– Podem es va construir d'una manera molt ràpida i es van cometre errors, entre ells, ens vam precipitar massa per intentar fer uns referents polítics a nivell local a tota Espanya. Vam fer unes eleccions de l'equip polític quan no ens coneixíem. Portàvem mesos treballant junts però no ens coneixíem prou. A tota Espanya s'ha vist que venia gent amb idees equivocades. El que ha passat a Sant Cugat és el mateix que ha passat a molts municipis, de vegades de forma més virulenta.

A Sant Cugat va haver-hi diferències amb el grup dels que havíem escollit com a consell ciutadà municipal i ens vam sentir exclosos. Vam decidir treballar dins del cercle. A poc a poc aquest ens, que hauria de ser l'ens polític, va desaparèixer.

Ara no existeix?

– Ja no existeix. Hi ha membres del consell ciutadà municipal que ha continuat treballant amb nosaltres dins dels cercles i d'altres que han abandonat. És una història ja superada. De fet, el cercle, per tenir gent molt motivada, ha anat assumint aspectes més polítics, tant pel que fa a la feina com la representació. Som nosaltres els que hem estat en contacte amb altres partits, hem participat a les campanyes electorals defensant les nostres candidatures, hem fet una tasca més política d'apropament a ICV, la CUP, Procés Constituent... Ara, que hi ha hagut una nova direcció a nivell autonòmic, quan ens demanen uns enllaços, ho fem des del cercle.

"L'error més repetit a molts municipis ha sigut que la gent, quan ja estava escollida per fer l'element polític, ha pensat que podia prescindir dels cercles"

El cercle, inicialment com a idea, era complementari a l'agrupació més clàssica.

– En un principi són els llocs on s'ha de trobar tota la ciutadania, no necessàriament de Podem. Són reunions obertes a tothom. El consell ciutadà municipal és el que hauria de fer-se càrrec de l'aparell polític. L'error més repetit a molts municipis ha sigut que la gent, quan ja estava escollida per fer l'element polític, ha pensat que podia prescindir dels cercles.

Una de les propostes que treballen i que hem rebut des de la direcció autonòmica és que totes les reunions de la comissió política es faci dins dels cercles, no a part. És també una qüestió de transparència. Si estem en contra dels pactes dins d'un despatx, les reunions polítiques per què no s'han de fer obertes? Hi havia propostes de fer-les fins i tot en straming. Per què, si ens reunim tots i ja està?!

Quants cercles hi ha ara a Sant Cugat? Al principi vam veure el de Sant Cugat, La Floresta, Mira-sol...

La nova direcció a Madrid, quan Pablo Echenique es va fer càrrec de la secretaria d'organització, va fer un cens dels cercles que realment estaven funcionant. És una cosa que s'ha fet entre agost i setembre sota el títol d'activació dels cercles, comprovar quins són actius. A Sant Cugat n'hi havia dos reconeguts, Sant Cugat i La Floresta, que sempre hem treballat plegats. Dos però a la pràctica era un.

Per al procés d'activació s'havia de donar prova que l'activitat seguia. El cercle reconegut com a actiu és el de Sant Cugat tot i que hem assumit que és l'associació del de La Floresta i Sant Cugat. A part d'això, com parlem amb els responsables de Facebook? Qualsevol persona pot fer un compte i fer un cercle inexistent. Per extensió hem treballat per fer el cercle de Mira-sol i Valldoreix però hem vist que necessitem gent, tot i ser estimats a nivell electoral; no podem desperdigolar-nos. Farem una crida perquè la gent que vulgui treballar amb nosaltres vingui, els necessitem ja.

Quina relació voleu mantenir amb la política municipal perquè de moment us heu mantingut bastant al marge?

Vam decidir com actuar políticament a Sant Cugat. Érem fora de l'Ajuntament i al principi hem decidit que hem de ser amb els moviments socials. La nostra primera tasca és entrar-hi i participar a títol individual per col·laborar, sense penetrar-los. Volem reforçar, no substituir els moviments socials. Hem d'aprendre de les seves experiències.

D'altra banda, amb els partits polítics, amb la idea de col·laborar amb ells, no hem establert cap forma de col·laboració oficial. Els proposem projectes a partir del nostre treball als moviments. Gràcies a la feina que nosaltres fem alguns partits que no tenien relació entre ells intentem que s'apropin i col·laborin. Ho fem tot al carrer, amb iniciatives de tot tipus. Hi som sense ambició de signar i dir que això ho hem fet nosaltres.

Hem col·laborat, per exemple, en l'Observatori Ciutadà Municipal, la Casa de la Dona com a proposta als pressupostos participatius i iniciatives socials com ara Ràdio Floresta. També en moviments i mobilitzacions com el dia de la dona, el 1r de maig, Sant Cugat va amb Grècia o accions solidàries amb els refugiats.

"Hem establert relacions al nivell que cada partit ha volgut per col·laborar amb projectes socials"

De cara a les properes eleccions municipals, us plantegeu presentar-vos o fer una coalició amb algú?

La idea del nou subjecte polític no obligatòriament ha de passar a cada municipi. Nosaltres hem establert relacions al nivell que cada partit ha volgut per col·laborar amb projectes socials o per a intercanviar informació i fer feina conjunta. Aportem el nostre gra de sorra a algunes coses que es produeixen a Sant Cugat.

Això vol dir que no teniu l'ambició de presentar-vos a unes municipals?

A les pròximes eleccions municipals ens presentarem tot i que encara no sabem com.

És a dir, que no sabeu si fareu coalició, anireu sols...

Exactament. En el nostre projecte polític està que farem batalla en les properes eleccions municipals.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article