Fotografia: taxi.cnt.cat

Passades les eleccions municipals i ordenats ja els plens dels consistoris (fins avui encara n'hi ha que estan discutint els cartipassos), pertoca ara construir les institucions supramunicipals. Tota una xarxa que per a molts no serveix per a res però que durant tants i tants anys ha servit per donar suport als ajuntaments i les seves polítiques molts cops opaques. Altres vegades ha servit per ficar-hi càrrecs públics i orgànics dels partits que s'hi retiren o bé des d'aquestes administracions dirigeixen les seves organitzacions. L'exemple més clar però és la Diputació de Barcelona que avui es constitueix i de la que serà presidenta l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa. En parlarem segur més endavant.

Avui volem parlar d'una institució "més jove" i amb polítiques que tenen una repercussió més concreta en la nostra vida quotidiana: l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La seva seu està a la Zona Franca de Barcelona. A partir del proper 23 de juliol tindrà un nou Consell Metropolità, el segon de la seva història (nova història amb aquest nom). L'Àrea Metropolitana la composen 36 municipis metropolitans on hi viuen més de 3 milions de persones. Segons una investigació de crític.cat, l’AMB és una administració que manega més de 600 milions d'euros, com la Diputació de Barcelona, on hi treballen més de 500 funcionaris, milers de treballadors en 50 empreses o ens subsidiaris (...). L'AMB gasta 4 milions d'€ en sous només per a directius i reparteix 800 mil € en dietes per assistència a reunions.

Amb els canvis soferts pels ajuntaments en aquestes darreres eleccions però l'AMB no patirà un canvi tant radical com es podria imaginar. I és que la llei aprovada el 2010 ho deixava tot lligat. La lògica democràtica faria en fa pensar que pensar que els representants dels municipis a l'AMB haurien de ser elegits a través dels pactes que es fan als diversos plens dels ajuntaments, però no és així. La llei pauta la representació de forma que aquesta és proporcional al resultat de les eleccions municipals que, com tothom sap, no són proporcionals. Només en aquelles localitats amb poblacions per sobre dels 20 mil habitants i per sota dels 75 mil, el representant que acompanya a l’alcalde o alcaldessa (tenen dret a 2 representants) és resultat de l'acord plenari. Per tant, mirant a casa nostra, a Sant Cugat, gràcies a aquesta fórmula es dóna la situació que els dos representants que acompanyaran a l'alcaldessa Mercè Conesa seran representants de la seva coalició electoral, sense tenir en compte que no té ni tant sols majoria absoluta al ple. No sembla que sigui massa representatiu de la realitat política del nostre municipi.

Tot i això, sí que hi haurà un canvi polític interessant al paisatge metropolità a partir del 23 de juliol. És evident que els resultats a les municipals algun efecte havien de tenir. El primer de tots ells és que l'alcaldessa de Barcelona és l'Ada Colau i que, si bé a la llei de l'AMB no obliga a que aquesta sigui la presidenta de l'organisme, si que s'entén que la ciutat que més diners, habitants i consellers (25 de 90) aporta és qui hauria de comptar amb la presidència. Almenys és el que es preveu que proposi el Consell d'alcaldes i alcaldesses abans del ple de constitució del proper 23 de juliol. També cal tenir en compte que la única possibilitat de pacte estable és la suma del PSC amb la coalició ICV-EUiA-EPM (les enteses de progrés municipal molt importants per aquesta sobretot al Baix Llobregat), el que portaria a la segona a jugar un paper principal en aquesta institució, molt diferent al que ha jugat en els darrers quatre anys. Així doncs, passaria de ser un partit d'oposició dins el govern a executar les polítiques del govern.

Ressaltar també que en el proper consell metropolità, sobretot en el cas del consell d'alcaldes i alcaldesses, hi haurà moltes cares noves de l'esquerra alternativa. Entre aquests podem comptar des de Cerdanyola, passant per Badalona, Barcelona, Ripollet o Barberà. Però cal sumar també la pujada important de les alcaldies d'ICV-EUiA que sumen a les alcaldies tradicionals del Prat i Sant Feliu de Llobregat, les de Castellbisbal, Pallejà, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Cervelló, La Palma de Cervelló i, durant la primera part del mandat, Castelldefels. I també les d'ERC que en aquest mandat comptarà fins a 4 alcaldies a Corbera, El Papiol, Montgat i la del seu líder a Sant Vicenç. En total, i a falta de concretar els pactes en els municipis que envien un membre no nat, el PSC tindrà 31 representants, ICV-EUiA 18, CiU 12, la CUP 10, ERC 9, PP 4 i C's 4, a més dels alcaldes de Torrelles i Barberà.

Què és l'Àrea Metropolitana?

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és com el gran ajuntament de Catalunya. De fet a finals del Govern d'entesa, conformat pels tres partits d'esquerra que van governar a la Generalitat fins el 2010, es va aconseguir aprovar la Llei que organitzava aquesta figura i que ordenava i unificava tres entitats que fins aleshores anaven per lliure. Els successius governs d'en Jordi Pujol s'havia encarregat de desfer perquè segons els convergents actuava de contrapoder a l'època de l'alcalde Maragall.

L'AMB, amb aquesta llei, suma a les competències que tenien els organismes que ja hi havia (aigua, sanejament, residus, serveis de transport públic i espai públic i habitatge) el planejament urbanístic, les infraestructures, l'ocupació i la promoció econòmica i els programes i el suport en polítiques de cohesió social als ajuntaments. Com a institució municipalista que és i, a diferència de les diputacions i els consells comarcals, rep la seva representació directament de cadascun dels 36 ajuntaments de l'àrea metropolitana, sense intermediació dels partits polítics.  En els darrers quatre anys, ha comptat amb un govern "quatripartit" que deixà a l'oposició el Partit Popular i a l'alcalde del Papiol, d'una llista d'independents.Així doncs CiU, PSC, ICV-EUiA-EPM i ERC van ser a un govern que presidia Xavier Trias i governava "de facto" el totpoderós Antoni Balmón, alcalde de Cornellà i aleshores secretari d'acció política del PSC, que feia de vicepresident executiu. Els polítics de la resta de partits que tenien un paper important a l'AMB eren Assumpta Escarp, Antoni Poveda i Guillem Espriu pel PSC, encarregats de les polítiques de Medi Ambient, Transport i planificació estratègica, respectivament i, Sònia Recasens, de CiU, que s'encarregava de la d'ocupació i promoció econòmica. També hi eren, però només com a vicepresidents, Lluís Tejedor d'ICV-EUiA-EPM, Jordi Portabella d'ERC, Núria Marín del PSC i Antoni Vives, de CiU. Una altra de les peces claus és el gerent, Ramon M. Torra. En aquest article de Crític podeu ampliar la informació, sobretot pel que fa a les dietes, càrrecs, sous i qüestions de pes que es dirimeixen en aquest organisme.

Els reptes més importants d'aquest mandat per l'Àrea Metropolitana seran finalitzar el Pla Director Urbanístic, que ha de substituir el Pla General Metropolità i que, per tant, necessita d'un gran pacte institucional i social dels usos del sòl en una àrea amb moltes pressions en un bon moment per fer-ho. Un altre repte serà la millora i, sobretot, l'abaratiment del Transport Públic, garantint la sostenibilitat d'aquest i la seva universalització. Pel que fa a les qüestions ambientals hi ha dos grans reptes: la lluita contra el canvi climàtic, tant des del camp de la mobilitat, com des de la gestió dels residus; i la gestió del contracte i privatització de la gestió de l'aigua o, millor dit, la constitució de la nova empresa mixta on la part pública passa a ser minoritària i on en els propers anys AGBAR i les seves empreses franquícia seran qui decidiran les polítiques públiques en aquest àmbit sinó s'hi posa remei, garantint però que "no ens costa més el farciment que l'indiot". La darrera pota on l'AMB ha de dirigir els seus esforços és la de crear marca i facilitar les condicions per fer promoció econòmica i crear ocupació, sense dubte el principal problema de la gent que viu i treballa en aquesta gran àrea del nostre país. Un gran repte per qui governarà a partir del proper 24 de juliol aquesta macro institució.