Fotos: Jordi Pascual

El primer Ple amb Pere Soler al govern va ser un tanteig, el primer graó quan es puja una escala a fosques. Cada partit tenia la seva teoria sobre com afectaria el pacte de govern a la seva tasca política a l’oposició. Ara ja hem pujat l’altre peu cap al segon graó i, sabent que hi ha escala, comença la inèrcia amb la nova correlació de forces. Per a uns –CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA– segurament la nova distribució plenària és un desastre perquè han hagut de retirar dues mocions abans que acceptar les esmenes del govern en bloc, un retrocés cap a temps de la majoria absoluta. Per a altres –Ciutadans– la dinàmica és la mateixa, amb crítiques directes al govern en alguns aspectes i sols amb el PP en contra de les mocions independentistes. Mentre, PP i Dimitri Defranc són els més flexibles amb suports, abstencions o vots contraris sense participar de blocs tan marcats. Però acabar l’anàlisi en aquest punt seria injust perquè seria fals. No tot en política són blocs i posicionaments enfrontats.

En el Ple de febrer hem vist que CUP-PC i Ciutadans han sigut els dos únics partits en donar suport a la petició de dimissió de Xavier Amor com a president de la Federació de Municipis de Catalunya per ser investigat al cas Mercuri. Ningú diria que són partits companys habituals en votacions. De la mateixa manera, Soler encara exerceix la seva autonomia en aquelles mocions que no són de ciutat. En el particular dia de la marmota que es repeteix en cada moció sobre el procés independentista, encara pot dir aquell reguitzell de “reforma de la Constitució en sentit federal” –els altres també tenen els seus propis reguitzells, com Ciutadans abandonant el Ple cada cop que hi ha un informe desfavorable del secretari–.

Però que l’entrada de Soler al govern continua portant cua és una evidència que s’ha vist gairebé només començar la sessió plenària. El primer debat encallat ha estat el canvi de règim econòmic del tinent d’alcalde d’Ocupació i Polítiques Comarcals. Quan va entrar al govern el mes passat ho va fer amb una dedicació parcial amb una retribució anual bruta de 39.000 euros. Ara cobrarà, gràcies a les abstencions de PP i Defranc, per dietes. El topall màxim que va anunciar el govern en roda de premsa és de 75.000 euros anuals tot i que la gerent de l’Ajuntament via Twitter –perquè el debat del Ple sempre té part digital– ha explicat que amb les assistències que pot fer el tinent d’alcalde no se superaran els 30.000. Se situa a prop dels 35.000 euros anuals bruts que cobren Mireia Ingla i Núria Gibert com a portaveus amb dedicació exclusiva amb la diferència que les dietes no tenen contribució a la seguretat social i el sou de les dues regidores sí.

Però allò que més ha molestat part de l’oposició és el bloc comú del govern també en algunes mocions i, sobretot, en les esmenes. És el cas concret de la proposta per declarar Sant Cugat lliure de violència masclista amb l’aplicació de noves mesures en aquest àmbit i la de fer uns pressupostos municipals que contemplin la perspectiva de gènere, ambdues de la CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA. Tots tres grups han decidit la retirada de les propostes en veure que la contraproposta del govern s’impulsaria amb una alteració substancial del contingut i la transformació dels atesos i part dels acords en un reconeixement d’allò que ja fa el consistori enlloc de l’aprofundiment en noves opcions.

Així i tot no han estat les úniques propostes alterades per a aquests grups. També l’intent de demanar el tancament dels baixos del Centre Social i Sanitari de La Floresta per ubicar-hi un Casal de Joves s’ha transformat, gràcies a les esmenes del govern, en un estudi de l’espai i l’actuació amb la possible combinació d’ús amb la biblioteca que s’ha de fer al barri i entrant-ho tot plegat al Pla d’Equipaments 2018-2025. El que més ha molestat Ramon Piqué, president del Consell de Barri de La Floresta i regidor cupaire, és que la biblioteca no se citava enlloc de la moció original en tractar-se d’un projecte separat.

Així, a poc a poc, va construint-se la nova correlació de forces al Ple; potser no tan clara com de forma reduccionista van plantejar alguns partits –per la força de l’eslògan– però sí evidenciant que ara és més difícil que abans que les propostes de l’oposició tirin endavant. El bloc d’esquerres que formen CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA està a cinc vots de la majoria absoluta i, encara que en temes socials el suport de Defranc és fàcil –per molt que CUP-PC i ICV-EUiA vegen amb molta reticència, per dir-ho finament, la seva categoria de no adscrit–, l’altre regidor esquerrà està al govern així que tenen el handicap de convèncer també Ciutadans i PP. Si el govern fa pinya, i en temes de ciutat està obligat pel pacte, només una abstenció els pot rebutjar una moció o transformar-la per complet i convèncer des de cupaires a populars perquè votin el mateix no sembla feina fàcil.