Gràfics: Jordi Pascual

9.734 santcugatencs han rebut ajuts durant el 2016 per vulnerabilitat econòmica o perquè tenen dificultats en la seva autonomia, segons es desprèn de la memòria de polítiques socials que realitza l’Ajuntament. El document equivalent de l’any anterior mostrava que al 2015 n’havien sigut 10.113, el que representa una davallada de 379 usuaris. Prenent les dades del padró municipal recollides per l’Idescat, significa que al 2015 s’atenia un 11,5% de la població i al 2016 un 10,9%. Tot i així, els diners destinats als principals ajuts, els d’habitatge, alimentació i subministraments, mantenen una tendència clarament ascendent, amb 37.000, 38.000 i 23.000 euros més que al 2015 respectivament.

L’alcaldessa, Mercè Conesa, explica que la vulnerabilitat no ha crescut en nombre de persones però s’ha cronificat i, per això, cal aprofundir en els ajuts. Per poder abordar-la correctament, el consistori desenvoluparà un estudi a mode d’anàlisi qualitativa en clau local per veure si la situació santcugatenca coincideix amb les dades d’abast comarcal que dóna l’Observatori del Vallès Occidental. És una extensió en clau local de l’Acord per un canvi de model en la lluita contra la pobresa i la desigualtat que es va aprovar al Consell d’alcaldes del Vallès Occidental dijous passat i que preveu com a dos grans eixos lluitar contra la precarietat amb la fixació d’un salari mínim comarcal de 15.000 euros bruts anuals i facilitar l’accés a l’habitatge amb el foment d’un índex de referència del lloguer.

Ambdues són mesures que, tal com ha acceptat Conesa en la presentació de la memòria de Serveis Socials, no són de competència municipal. Per això, el salari mínim només s’aplicarà als ajuntaments, tant per a personal propi com per a contractes públics. La Diputació es compromet a buscar la fórmula per poder introduir-lo com a plec als concursos públics. L’índex de referència del lloguer, que el govern de Sant Cugat defensa adaptar-lo a les realitats municipals perquè els ajuntaments de les localitats amb un valor del sòl més elevat no hagin de fer més esforç per garantir-ne la viabilitat, només pot ser una recomanació per als privats i un compromís polític per a l’habitatge públic. L’aplicació en rang de llei depèn del govern de la Generalitat i, per això, Conesa diu que se’ls pressiona.

Segons la memòria de Serveis Socials, la política de millora i accés a l’habitatge també ha comptat durant el 2016 amb la incorporació de 3 nous habitatges al fons social, l’arranjament de 23 per a gent gran i persones amb discapacitat –91 des del 2010– i la reforma de 42 per a persones amb vulnerabilitat social. El govern ha aprofitat l’avinentesa per recordar el programa de localització de pisos buits per posar-los al servei de persones vulnerables així com la promoció que ara fa Promusa a Rius i Taulet. Alhora, ha anunciat que ja s’han iniciat les reunions per repensar les accions futures de l’empresa pública d’habitatge.

Com a ajut en clau familiar però amb els infants com a beneficiaris, Serveis Socials ha atorgat durant el curs 2015-16 956 beques menjador per a alumnes de primària i secundària i 81 per a nens que van a l’escola bressol, 128 i 2 més que al curs 2014-15. Això també ha suposat un increment de la partida destinada als ajuts de menjador, passant de 839.000 euros d’ara fa dos cursos als 957.000 del passat.