Projeccions de volumetria i façanes. Imatges: Ajuntament de Sant Cugat

L’Ajuntament ja ha iniciat la licitació per a la redacció del projecte i la direcció de l’obra del trasllat de la Biblioteca Gabriel Ferrater al parc Ramon Barnils. Amb un valor de 535.000 euros (amb IVA) que s’abonarà gràcies a una subvenció de la Diputació, el 14 de juliol s’obrirà la segona plica i començarà el tràmit d’adjudicació i formalització del contracte que ha de permetre arribar al setembre amb l’empresa guanyadora treballant en la redacció del projecte que haurà de servir per licitar les obres que posteriorment dirigirà. Es marquen unes mides de façana i superfície per encabir l’equipament a una zona urbanísticament amb qualificació doble, d’equipament i zona verda, després que al Ple del juliol passat s’aprovés la modificació del Pla General Metropolità (PGM) corresponent.

De fet, com les àrees de qualificació doble són poc habituals, en el Ple de juny el govern porta a aprovació un text refós que, a recomanació de la comissió d’urbanisme de la Generalitat i segons explica el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, ha de permetre reforçar l’ajust que es va fer al juliol passat. En aquella operació es movia una àrea d’equipaments ubicada als jardins del Monestir cap al parc Ramon Barnils, de tal manera que el verd que envolta el temple acaba reconegut urbanísticament com a verd urbà mentre al parc es guanya un espai on construir la biblioteca.

La proposta de fer la nova biblioteca central urbana al parc Ramon Barnils prové del pacte d’estabilitat pressupostària ja trencat entre Convergència –ara PDECAT-Demòcrates– i ERC-MES. El pacte de govern entre PDECAT, Demòcrates i PSC no inclou cap referència a la mesura tot i que quan es va signar ja s’havien iniciat els tràmits urbanístics, dels quals l’únic regidor socialista havia alertat de l’incompliment del Pla de Mobilitat i del Pla d’Equipaments. Tot i així, amb la signatura del pacte va dir que es mantenia en vigor l’acord entre exconvergents i republicans.

La legilació marca les mides i fons de les biblioteques en relació amb la població

El govern, abans i després de l’entrada dels socialistes, ha justificat l’operació per la necessitat de fer front a la demanda i, també, per complir els estàndards marcats per la Generalitat. La legislació escala el fons, gèneres, personal, espais i metres quadrats de la biblioteca central urbana en funció de la població. Als municipis de 50.000 habitants les biblioteques centrals han de tenir 3.315 metres quadrats construïts i els de 100.000, 5.070. Sant Cugat té 90.000 habitants, amb creixement continu i un sostre que quan s’acabi d’urbanitzar el municipi arribarà als 110.000 residents.

Ja al 2014 es va parlar de traslladar la Biblioteca Gabriel Ferrater al parc Ramon Banils. Ho va fer el llavors regidor de Cultura, Xavier Escura, que preveia l’obra com un dels grans projectes del següent mandat, és a dir, de l’actual. Tot i que encara no s’havien iniciat els primers tràmits urbanístics, preveia un centre bibliotecari de tres plantes i amb una part soterrada que donés continuïtat al verd del parc sense generar un gran impacte visual, el que a gran trets es recull a les simulacions de volumetria plantejades en la licitació actual. Així mateix, preveia que a l’edifici que ara té ús bibliotecari es fes un espai d’arts plàstiques. Avui dia, però, no s’ha definit quin ús tindrà un cop s’hagi traslladat la biblioteca.

Tot això, però, representa una alteració del Pla d’Equipaments 2008-18. Al lloc on es proposa fer la biblioteca s’hi preveia la dotzena escola, que finalment es farà al barri de Volpelleres, segons diu el govern, per la gran quantitat de població infantil que hi ha a la zona. Tot i així, la Coordinadora d’Associacions de Familiars d’Alumnes (AFAs) no veu clar que es tregui l’espai educatiu reservat, on es podria fer la tretzena escola, per fer una biblioteca. La seva presidenta, Carme Roca, demana el trasllat de la biblioteca o de l’espai reservat per a l’escola, mantenint-se al centre on, diu, cal fer un nou centre educatiu davant l’augment de la demanda de l’ensenyament públic. Al Pla es preveia fer la tretzena escola al parc de Can Vernet entre els carrers Salvador Espriu i l’Abat Armengol –on s’instal·la el circ– i la catorzena al carrer d’Astúries, a Mira-sol, a tocar de Can Cabassa i Mas Gener.

A la sessió sobre equipaments culturals i esportius del procés participatiu per a l’elaboració del nou Pla d’Equipaments en què diverses AFAs van alertar ja del problema que suposava fer la biblioteca al Ramon Barnils sense tenir un emplaçament alternatiu per a la tretzena escola, una altra veïna de l’Eixample Sud també va criticar l’operació de construir l’equipament sobre un parc. Considera que el govern està acabant amb l’arbrat i afectant greument les zones verdes que caracteritzen el municipi i, especialment, l’entorn de la rambla del Celler com un pulmó d’arbrat artificial dissenyat a la dècada dels 90 pel llavors alcalde Joan Aymerich.

En el procés participatiu no es treballen les possibles ubicacions alternatives de la biblioteca ni l’ús a donar a l’espai mixt ara existent sobre el paper al cor del Ramon Barnils, al tocar de la rambla del Celler. Els tràmits es van iniciar al juliol i la primera de les licitacions ja ha començat. Aquest és un dels grans projectes de mandat i, acabat o no dins dels quatre anys de govern, difícilment es pot fer marxa enrere.

Si bé, qui ha fet la crítica més clara a la instal·lació de la biblioteca ha estat el grup municipal de Ciutadans. Per als taronja, la construcció de l’equipament suposa “perdre el pulmó principal de la ciutat” i que l’Ajuntament gasti prop de nou milions d’euros en una operació que no consideren prioritària. El seu portaveu, Aldo Ciprian, considera, d’una banda, que la construcció restarà vida a “un parc que té molta vida social” i, d’altra, que l’acció no respon a “les necessitats reals de la ciutadania” que, per al seu grup, serien accions com ampliar l’oferta d’escoles bressol, reduir el preu de l’aparcament públic, rebaixar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i fer més pisos de lloguer social, entre d’altres.

Per reforçar el seu posicionament, Ciutadans ha fet una enquesta presencial al centre de la ciutat en què han participat unes 385 persones. Segons les dades facilitades pel propi grup municipal, un 82% dels enquestats no consideren la nova biblioteca central com una prioritat i dos de cada tres prefereixen deixar-la tal com és actualment. Al juliol passat, Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC, també va alertar de la pèrdua d’un espai ampli on fer grans actes culturals i de lleure. Tot i així, només la CUP-PC va votar en contra mentre Ciutadans, PP i PSC s’hi van abstenir.

Mentre les veus crítiques es fan més fortes, el camí per acabar fent la biblioteca al parc van avançant tràmit rere tràmit, encara sense saber què passara amb l’edifici vell ni amb la ubicació de la tretzena escola. Tot plegat lligat a una modificació urbanística que sobre el paper permuta una zona verda i un equipament però, a la pràctica, suposa fer un equipament a un parc que es treu d’un lloc on ni hi havia ni estava previst construir-lo.