El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, signa l'acord per l'economia circular. En la segona imatge, una delegació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat es reuneix amb la Comissió Europea. Fotos: Consell Comarcal i Generalitat

Sona a neologisme. Posa el cercle, aquella figura que no té principi ni final, com a metàfora del circuit productiu. Amb l’economia circular el que no tindrà fi –el principi es remunta al segle XVIII– és l’actual sistema productiu. Aquest nou corrent econòmic és conscient que el ritme d’explotació dels recursos del planeta que s’ha mantingut fins al moment és insostenible i, per això, aposta per reduir l’impacte reaprofitant al màxim el que fins el moment s’havien considerat residus. Interconnectar empreses properes per evitar grans i contaminants desplaçaments de matèries primes i manufactures i apostar per una producció que tendeixi al residu zero i al consum baix de subministraments i recursos és el gran repte per evitar que entre tots acabem cavant la nostra pròpia fossa. Tot sense renunciar a les normes econòmiques vigents.

Però el neologisme no ho és tant. L’economia circular clava els seus orígens a la Xina, on a l’agost del 2008 ja es va fer una Llei d’Economia Circular de la República Popular de Xinesa. Aprovada a l’11è Congrés Nacional del Poble, la normativa recull al seu primer article una descripció tant senzilla com complicada d’aplicar: “Aquesta llei està formulada per promoure el desenvolupament de l’economia circular, millorant l’ús eficient dels recursos, protegint i millorant el medi ambient i creant un desenvolupament sostenible”. El mateix articulat reconeix que es tracta d’un terme genèric que el Partit Comunista Xinès ha fet aterrar a la senzillesa de les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar.

Una dècada després de la legislació xinesa, l'economia circular arriba al Vallès Occidental

Mentre al gegant asiàtic fa gairebé una dècada que ha fet norma l’economia circular, aquest terme tot just comença a introduir-se a la vida empresarial de la nostra comarca. El 19 de juny el Consell Comarcal, el Consorci per a la Gestió de Residus –del qual no forma part Sant Cugat– i el Consorci de Turisme, acompanyats dels alcaldes de tots els municipis de la comarca, van signar l’Acord Vallès Circular, que aposta per la implementació d’aquest model econòmic, tot seguint les recomanacions que fa la Unió Europea. És un text que també està subscrit per les Cambres de Comerç de Terrassa i Sabadell, la patronal CECOT, el Centre Metal·lúrgic, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’Escola Superior de Disseny, l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, el Centre Tecnològic de Catalunya, el Gremi de Fabricants, el Gremi de Recuperació, el centre tecnològic Leitat, el Packaging Clúster, la patronal de petites i mitjanes empreses PIMEC i la UAB, amb el suport de la Generalitat i la Diputació.

El document pren com a referència l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, aprovada el 25 de setembre del 2015 per l’Assemblea de les Nacions Unides, en què es marquen 17 objectius amb temes prioritaris com la pobresa, la fam, la pau, la salut, l’educació i les desigualtats, entre d’altres. Aquell va ser un document àmpliament criticat per ONGs com Aministia Internacional per ser contradictori amb moltes de les accions preses per l’ONU en matèria de venda d’armes, evasió fiscal o lliure circulació de les persones. A més, l’Acord pren com a vàlida l’aposta de la Unió Europea per desenvolupar l’economia circular a través d’un pla d’acció, que la Comissió considera prioritari, aprovat el 2015.

També la Generalitat té el seu propi full de ruta amb l’Acord per una economia verda i una economia circular, de nou del 2015, que va molt més enllà de les tres R per tenir en compte des de la mobilitat fins a les indústries passant per l’alimentació. Si bé, l’Acord català refusa l’origen xinès i diu que “l’economia verda és un concepte desenvolupat pel Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient”, fet dos anys després de la llei xinesa. Pel que fa a l’economia circular, la considera “un model basat en reutilitzar, reparar, remanufacturar i reciclar els materials i productes existents”. L’Acord comarcal pren de referència el català i també la tasca de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat impulsada per la Diputació.

El Vallès Occidental es marca, amb la signatura del document, tres grans objectius: preservar i millorar el capital natural, optimitzar l’ús dels recursos i fomentar l’eficàcia del sistema. “Els agents socials, polítics i econòmics hem de ser capaços de facilitar la transició cap a una economia ecològica i sostenible”, va dir el president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, en la presentació de l’acord. Per fer-ho, se seguirà un pla de treball amb l’horitzó 2020 realitzat per la Xarxa d’Impuls de l’Economia Circular al Vallès Occidental.

Justament aquesta xarxa conjuntament amb el Consell Comarcal ha creat la iniciativa Vallès Circular, en què no hi participa directament l’Ajuntament de Sant Cugat, i que és al darrere de l’acord. El document juga amb amb les lletres de la paraula “circular” per convertir-les en les sigles de les vuit línies d’actuació proposades. Es planteja introduir el model d’economia circular a les polítiques de desenvolupament econòmic, amb un ecosistema de col·laboració publicoprivada i la influència de l’administració en el model econòmic que ha de permetre fer de la comarca un referent de l’economia sostenible. Tot plegat ha de passar per donar suport al teixit productiu i apropar a la ciutadania cap a un model de consum sostenible. Són fites que, de moment, no es tradueixen en accions concretes.

Si bé, al mateix temps que l’economia circular guanya presència, perd eficiència. Tal com explica el diari especialitzat en sostenibilitat Ágora, el darrer paquet de mesures d’economia circular aprovat per la Comissió Europea ara fa un any revisa a la baixa alguns dels elements que donen sentit a la proposta. Es rebaixa el percentatge de reciclatge respecte a l’horitzó 2030 fins situar-lo en un 65% per als residus urbans i en un 75% per als envasos. Alguns diputats i ecologistes van veure una rebaixa que provocaria més residus als abocadors i efectes negatius sobre l’ocupació. A més, segons Ágora, no hi ha acord entre institucions ja que el Parlament Europeu aposta per fer indicadors obligatoris per al cicle de vida del producte mentre la Comissió planteja “explorar els possibles usos de la petjada ambiental del producte per mesurar i comunicar la informació ambiental”.

Alhora, els economistes i activistes que aposten pel decreixement com a única forma possible d’aturar la marxa forçada cap a la crisi ambiental no comparteixen els conceptes d’economia verda i circular. “El concepte de creixement verd és el superoxímoron”, explica el catedràtic d’Economia i Història Econòmica de la UAB, Joan Martínez, en una entrevista a La Marea, “l’economia circular no pot existir perquè no pots cremar petroli dos cops, és absurd; l’economia és entròpica, no és circular”. De fet, defensa que l’única forma de construir un model d’economia circular real és abastint-se exclusivament d’energia fotovoltaica, l’única que es pot consumir cada dia sense haver d’esperar que faci vent, hi hagi aigua o quedin recursos per explotar.

"L’empresa que ha esperat a l’últim moment pot quedar exclosa del mercat"

Josep Monràs, alcalde de Mollet i president de l’Àmbit B30, entitat que també aposta pel concepte d’economia circular, explicava al maig en una entrevista a elCugatenc que moltes empreses ja prenen mesures sostenibles, també com a estratègia per estar al dia pel que fa a normativa i competència per sectors: “L’empresa que ha esperat a l’últim moment pot quedar exclosa del mercat. En canvi, hi ha altres que han fabricat amb nous productes i estan millor posicionades”. El molletà defensa que tot el moviment empresarial i de producte es pot realimentar, el que pot generar nova ocupació.

Mentre grans empreses, fins i tot energètiques que depenen de recursos limitats com Endesa i Gas Natural, van apostant per l’economia circular a nivell discursiu i forcen titulars que les deixen en bon lloc, aquest model econòmic brega entre suports institucionals i refusos d’ecologistes. Tota una estratègia encara mancada de resultats que permetin analitzar i corregir les desviacions a casa nostra, amb només algun informe de la Comissió Europea valorant positivament la implementació però encara deixant interrogants per al futur com els beneficis econòmics que pugui aportar la transformació dels residus en energia.