A la imatge Alvar Roda, Carme González, Joan Berlanga i Joan Pahissa, Fotografies de Tino Rubio

En el món del teatre hi ha la superstició de què si  dius el nom de Macbeth tres vegades seguides porta mala sort a la producció. Entre assajos i representació els participants d’aquesta quarta Lectura a la fresca el vàrem pronunciar les tres vegades seguides en més d’una ocasió i, així i tot, sortosament, va anar prou bé! Els conjurs de les bruixes que, diu la llegenda, Sir. William va fer servir d’encanteris reals, aquesta vegada es van conjurar a favor de la posada en escena de la Dolors Vilarasau.

Macbeth és una de les obres més complexes de Shakespeare, una tragèdia en 5 actes, un munt d’escenes a cada acte i on apareixen 28 personatges a part d’aparicions, senyors, cavallers, oficials, soldats, assassins, criats i missatgers. Escapçat el text i suprimits alguns personatges fa que l’obra, igualment entenedora, es pugui convertir en una Lectura d’estiu “a la fresca”. Tot i que s’agraeix que les representacions no siguin excessivament llargues, no estem en una còmoda platea de teatre i crec que és bo que les lectures siguin “fresques”. Amb tot recomano la seva lectura íntegra, ja que faltaven alguns fragments realment bells del text.

Carme González era Lady Macbeth, Foto de Tino Rubio

Portar Macbeth a escena en les condicions de les Lectures és, si més no, agosarat. Pocs assajos, molt text, molts actors i una posada en escena plena d’entrades, sortides, corredisses, salts, moviments escènics, escenografia, vestuari i desdoblament d’alguns dels actors i actrius en diferents personatges (un d’ells va fer fins a cinc personatges diferents!). I tot això amb el text a la mà!! I no se t’acudeixi dir que et destorba, perquè et toca aprendre-te’l de memòria! Una bogeria que només es resol amb la confiança dels actors vers la capacitat d’estructuració de la direcció i un cop “s’aixeca el teló” amb la confiança que la direcció diposita en els actors i les actrius. Donar l’enrevessada psicologia de Lord i Lady Macbeth amb tres assajos i el text a la mà és una proesa que només poden fer actors amb moltes hores de teatre.

De la mateixa manera que a Giulietta aquí va fallar el so, concretament els micròfons sense fils no van estar, ni de bon tros, a l’alçada. La tecnologia falla, si, però és que si falla aquí, és terrible i inadmissible. El pobre rei d’Escòcia va acabar esgargamellat intentant projectar la veu.

Magnífica la il·luminació que donava sentit a les diferents escenes i brillant la música que pautava i delimitava  els esdeveniments que es van succeint.

Anna Cristina Aguilera

Trobareu més imatges a la nostra plana de Facebook