Fotos: Jordi Pascual

Ha estat la cara més visible d’un grup de veïns de l’Eixample Sud que es negava a la tala de l’arbrat que havia planificat l’Ajuntament en nom de millorar l’accessibilitat del barri. Amb una intervenció al Ple de febrer van aconseguir aturar momentàniament i replantejar el projecte per salvar uns quants exemplars. Al juliol, però, es van trobar amb un nou intent de tala, seguint el nou projecte que, diuen, realment no estava consensuat. El dia 19 es van encadenar als arbres del carrer Sant Eduard i van aconseguir aturar l’actuació. Pocs dies després les serres mecàniques van despertar els veïns del carrer que veien com anaven caient els cirers japonesos que tant havien defensat. Amb aquesta derrota parcial, Marta Andreu no es rendeix i avança que s’està començant a crear un grup en favor de l’arbrat de la ciutat per defensar el Sant Cugat verd. En parla en aquesta entrevista.

– Si fem un resum a grosso modo del conflicte dels arbres a l’Eixample Sud, us trobeu amb una tala que no esperàveu, aconseguiu replantejar el projecte que preveia més actuacions al barri però, així i tot, talen més exemplars dels que volíeu. Realment heu pogut incidir en la decisió tal com diu l’Ajuntament en base al que determina el segon projecte?

– Hem pogut incidir poc. Hem salvat una vorera del carrer Sant Eduard perquè l’han eixamplada a canvi que els veïns hem renunciat a aparcaments. Però no hem pogut incidir al Pla perquè era una decisió presa. Hi va haver una reunió al novembre del 2016 amb els presidents de les comunitats però era informativa. En cap moment es va consultar amb els veïns la reforma del barri. Es va imposar un pla, es va explicar i la informació no va baixar.

En aquella reunió, a la qual no vaig poder acudir perquè no sóc presidenta de comunitat, no es va recalcar que es tenia previst talar 111 arbres, tots els dels carrers Mariné i Sant Eduard. No es va ressaltar ni especificar, només es va parlar molt d’aparcaments perquè és un problema existent a Sant Cugat. Al febrer ens vam trobar que havien aparegut uns cartells de poda al carrer Mariné i en un matí es van ventilar 78 arbres.

– Va ser en aquell moment quan us vau assabentar del Pla?

– Ningú sabia que anirien a tallar els arbres, ni tan sols que volien fer-ho. No es va posar un anunci, només hi havia un informe que estava penjat a la web de l’Ajuntament. Els ciutadans també tenim la responsabilitat perquè ens impliquem poc i ens mirem poc el que ens envien. Però també s’entén perquè sempre acaben fent el que ells volen. La gent es desmotiva. És un cercle viciós que el ciutadà ha de trencar mirant-se coses, participant i, encara que no serveixi per res, que quedi clar que l’Ajuntament fa coses que no ens agraden.

– Con va anar la reunió per replantejar el projecte?

– Es va convocar la trobada amb els veïns però es va fer el dia de la fira del mòbil i es va donar a conèixer amb uns targetons molt bonics que en molts casos van arribar el mateix dia de la reunió o un dia després. A més, la reunió no es va convocar amb el grup dels arbres sinó amb tot el veïnat. Ens va semblar absurd perquè amb els altres veïns, els que van anar a la reunió del novembre, semblava que ni fu ni fa. Tot i que molta gent interessada no hi va anar, es va fer amb unes 40 persones.

– Però sí vau aconseguir canviar alguna cosa.

– La gent va renunciar a tots els aparcaments de la vorera sud del carrer Sant Eduard, que es va poder eixamplar. Al carrer Mariné es va aconseguir que replantessin mitja vorera.

Els arguments de l’Ajuntament són que vol aplicar una llei que demana 90 centímetres de vorera lliure. Al carrer Mariné, si emplenaves els escocells, te’n quedaven 110; no calia tallar ni un sol arbre. Sense emplenar els escocells ja tenien els 90 centímetres. Des del principi, els arguments que planteja l’Ajuntament no són coherents.

De totes maneres, van accedir a replantar una de les voreres del carrer Mariné. L’altra no es replantarà. Han aconseguit una vorera sense arbres, on a l’estiu et mors de calor, i on tots els cotxes aparquen a sobre. No es pot passar i, a més, no hi ha arbres. Tothom ha sortit perdent. Bé, potser l’Ajuntament ha sortit guanyant perquè s’estalviarà el manteniment d’aquella vorera perquè no hi ha arrels que l’aixequin.

– Quan vau aconseguir salvar uns quants arbres, vau tornar a fer la veu d’alarma pel nou pla, que dieu que no és consensuat com diu l’Ajuntament.

– Al sortir d’aquella reunió, tota la gent que no hi va poder anar volia salvar les dues voreres del carrer Sant Eduard i volia que es replantessin les dues del carrer Mariné. A més, no es va aixecar acta. Va ser una reunió a porta tancada i sense periodistes. Al final es va votar una opció que implicava eliminar 20 arbres i posar-ne sis o set fent unes illes. Però tampoc és la solució òptima perquè perds aparcaments i et quedes amb menys arbres.

Per a nosaltres l’opció òptima era emplenar escocells. Així es conservaven tots els aparcaments, els arbres i s’aconseguia un ample de vorera lliure de 85 centímetres. Han tallat els arbres per aconseguir entre 5 i 8 centímetres més de vorera lliure quan al davant tens una vorera d’un metre i mig.

– Si això es va parlar, per què no compartíeu el projecte després?

– Jo havia claudicat però la gent em va anar parant pel carrer per felicitar-me per haver salvat les dues voreres. Quan els deia que no, que en salvàvem una i mitja, em deien que volien salvar les dues. Els deia que haurien d’haver vingut a la reunió però molts no se n’havien assabentat a temps. De fet, ni tan sols ens havien preguntat el dia que ens anava bé.

En aquell moment vam fer una carta demanant que replantessin les dues voreres del carrer Mariné i que omplissin els escocells perquè el principal problema d’accessibilitat de l’Eixample Sud, i de tot Sant Cugat, són els pals de llum i de telèfon que en molts casos deixen uns 40 centímetres de pas. Has de baixar de la vorera obligatòriament. Això no passa amb els arbres; no n’hi ha cap que estigui a menys de 80 centímetres de la paret. Hi pot passar un cotxet de bessons i una cadira de rodes, que són de 75 centímetres. Els arbres no impedeixen l’accessibilitat, són els pals de llum i de telèfon. L’Ajuntament es veu impotent davant dels pals de llum i de telèfon perquè Endesa i Telefònica no els volen treure. Aquest és el problema, no els arbres.

– Si el problema són els pals, per què penses que s’han centrat en els arbres?

– Perquè no poden treure’ls.

– Els heu plantejat l’assumpte dels pals?

– A la carta que els vam escriure, que vam signar 83 persones i no ens van contestar, ens oferíem voluntaris per negociar amb Telefònica i Endesa. Hi ha alguna persona del barri que ha treballat amb ells durant molt de temps i sap com negociar. Després de tot el que ha passat és evident que a l’Ajuntament tot això no li importa. Tenien la seva decisió presa i l’han portada a terme. Més aviat els hi hem fet nosa.

– Després de la carta, al juliol us trobeu uns nous cartells de tala i decidiu encadenar-vos als arbres del carrer Sant Eduard. Aquell dia atureu novament la tala a l’espera d’una reunió. Com va ser la trobada?

– No es va fer. A peu de carrer els tècnics van poder veure que molts veïns demanaven que els escoltessin. També hi havia una o dues persones que ja els hi anava bé que els tallessin. El dilluns anterior a encadenar-nos, també vam demanar al Ple la reunió amb els veïns però no se n’ha convocat cap. Després d’encadenar-nos va sortir a la premsa que els talarien igualment. No són els nostres representants? Quina necessitat tenen d’ignorar la voluntat dels veïns?

Hi ha alguna cosa que no sabem. Els motius de la tala no són els que l’Ajuntament diu perquè sinó no haguessin talat els del carrer Mariné. També hi havia un arbre al carrer Sant Eduard que, en estar a una cantonada, tampoc calia talar-lo perquè deixava un metre i mig de vorera. En realitat, la tala no té res a veure amb l’accessibilitat.

Quan ens vam encadenar, vam aturar la tala, vam demanar una altra reunió, no la van convocar, van treure els cartells de tala, els van substituir per uns d’obra que no van penjar dels arbres sinó de les faroles i tothom es va quedar tranquil esperant una reunió de cara al setembre. De fet, volíem preguntar per què no ens havien contestat a la carta. Dos dies després de posar els cartells d’obres, al matí, de sorpresa, venen uns podadors particulars i tallen tots els arbres, sense avisar els veïns i d’amagades, com si fóssim delinqüents.

– Després no heu parlat amb ells?

– No. Molts veïns van sortir en pijama al carrer queixant-se però van tirar pel dret. Ens van enganyar vilment. Van posar uns cartells d’obra quan era una tala perquè nosaltres no ho poguéssim impedir.

– A la reunió amb els veïns a peu de carrer el dia que us vau encadenar els tècnics van dir que potser trasplantaven algun exemplars però dius que els han talat tots.

– Sí, tots. Tinc fotos del camió ple de troncs d’arbres. Ens trobem que hi ha moltes informacions que surten i no són certes però la gent no ho sap. És el gran poder dels mitjans de comunicació. Et creus el que t’expliquen perquè no ho veus. Es va dir que s’havien talat cinc arbres al carrer Sant Eduard, en van ser 20! El dia que ens vam encadenar en van tallar sis morts que s’havien de substituir i el dia de la tala sorpresa en van fer 14, 20 en total.

– Quants en recuperareu?

– Et pots imaginar que no ens creiem res del que ens diuen. Ens han dit tantes mentides que ja no ens creiem res. Han sortit moltes informacions a la premsa que no són certes. És normal, no tot Sant Cugat pot venir aquí a comptar els arbres que han tallat. El problema és de confiança. El teu propi Ajuntament, a qui dones els teus diners i votes cada quatre anys, t’ha enganyat i t’ha mentit.

– Hi ha reivindicacions veïnals que representen una certa oposició al model de ciutat que es planteja des de l’Ajuntament però vosaltres, en canvi, dieu que us agradava el model i els arbres que teníeu i que ara no sabeu per què us el destrossen, quan és el motiu pel qual molts viviu aquí.

– Tots vivim aquí perquè hi ha molts arbres però sembla que l’Ajuntament no vol invertir els diners que suposa mantenir-los. És un cost molt elevat però estem a un dels municipis més cars d’Espanya. Si no es pot mantenir aquí, no es pot mantenir enlloc. Volem lluitar per un Sant Cugat amb arbres i aire pur mentre ells diuen una cosa i després en fan una altra.

– Què fareu d’ara endavant?

– Volem crear una plataforma en defensa dels arbres perquè, òbviament, necessitem protecció. Hi ha moltes tales que no surten a la llum. A l’avinguda Pla del Vinyet, a l’alçada del col·legi Europa, n’han talat uns quants, per exemple. A l’Arboretum aquest hivern també en van talar quatre i no s’han reposat. A l’avinguda de Gràcia quatre més, plataners protegits que fan d’entrada al poble. Diuen que els han enverinat però l’Ajuntament els ha talat. Arriba un moment que no et creus res. De fet, justament davant dels quatre plataners talats faran una construcció, potser feien nosa.

– La plataforma serà d’abast municipal?

– Intentarem fer el màxim possible. Almenys del municipi.

– També hem tingut la reivindicació del bosc de Volpelleres.

– Sí, també volien talar. És un problema de prioritats. Sembla que la prioritat de l’Ajuntament és construir i estalviar costos mentre la del ciutadà és mantenir l’arbrat, el bosc i trobar alternatives per poder conviure amb la natura perquè el planeta està agonitzant. El consistori no ho acaba d’entendre. Si després d’aquest engany, del canvi de cartells, de la tala..., ens quedem quiets, què fem? Els permetem que ens menteixin i ens enganyin? Ens hem de començar a mobilitzar.

– Quan sabrem alguna cosa del nou col·lectiu?

– Tot just estem començant i hi ha l’estiu pel mig, suposo que de cara al setembre.

– Tot i així, l’assumpte de l’Eixample Sud l’heu portat al Síndic de Greuges, no l’heu deixat abandonat.

– Ni molt menys, ho vam portar abans que vinguessin a talar els arbres perquè vam escriure la carta signada i presentada per instància a l’Ajuntament que no ens van contestar. Al dia següent van tallar els arbres. Llavors vam anar al Síndic pel canvi de cartells perquè ens van impedir que exercíssim els nostres drets. Van dir que farien una reunió amb el veïnat que no es va convocar.

– És el Síndic local?

– Sí però no tenim inconvenient d’anar al de Catalunya, Espanya o Europa, ens és igual. Allò important és que el ciutadà obri els ulls. Imagina que tu ets l’Ajuntament i jo el ciutadà. Et dono la meitat del meu sou cada mes i d’aquí quatre anys ens tornem a trobar perquè m’expliquis què has fet; no té sentit, és una invitació a que m’enganyis! Ha d’haver un control ciutadà del que fa l’Ajuntament amb els nostres diners per no convidar-los a fer el que vulguin. S’han d’esgotar les vies que tenim ara i crear-ne de noves. No val dir que ara no es pot fer perquè amb aquest argument encara hi hauria esclaus, les dones no podríem votar... Ens hem d’arromangar i fer.

– Teniu feina, llavors.

– No, tenim il·lusió; no ho veig com una feina. M’agrada dir que no em quedaré quieta. No tenim feina, la tenen els que encara no se n’han adonat que s’ha de participar més i que s’han de demanar més explicacions del que fan amb els nostres diners.