Fotos: Jordi Pascual

El 2016 va acabat amb 93 casos de violència de gènere detectats pels serveis integrats a la Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere a la ciutat, el que suposa la segona millor xifra des del 2011 només per darrere dels 88 casos detectats al 2015. Al primer trimestre del 2017 s’han registrat 38 atencions a dones diferents, una nova xifra rècord però que, de moment, no allunya la tendència de fons dels darrers anys, un estancament al voltant dels 100 casos anuals. Ara per ara gairebé una de cada mil santcugatenques –0,83‰– és víctima de violència masclista –0,72‰ entre les dones de nacionalitat espanyola i 1,66‰ entre les de nacionalitat estrangera–. Una vegada més s’evidencia que el masclisme no entén de classe social, d’origen ni d’edat. La transversalitat en totes tres variables, les noves formes de control en el jovent i la persistència del mite de l’amor romàntic dibuixen una realitat que no recula malgrat la millora dels recursos assistencials per a les supervivents.

Com sempre passa amb la violència masclista, les xifres són la punta de l’iceberg. Tal com explica Blanca Moreno, sociòloga de la Consultoria Mit que elabora l’informe anual per encàrrec de l’Ajuntament, l’administració només té coneixement dels casos que arriben al servei municipal d’atenció a la dona (DonaInformació), als serveis socials, a la Policia Local, als Mossos d’Esquadra i als CAPs. Hi ha molts d’altres, amb violència física i/o psicològica, que mai arriben a les autoritats perquè les dones creuen que es tracta d’una mala situació momentània quan realment estan immerses en ple cicle de la violència. I si els casos detectats són pocs, menys encara són els que acaben en denúncia. Els atesos pel servei d’atenció del Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER) en són 127 al 2016 i 121 del que va de 2017 al partit judicial de Rubí. Justament el sistema judicial rep un toc d’atenció en l’informe.

Després d’haver recollit les experiències de diverses supervivents, explica Moreno, s’evidencia que arribar als tribunals pot ser molt complicat per a una persona maltractada ja que primer ha d’estar capacitada per fer-ho. Però, sobretot, el problema rau al judici quan, en molts casos, s’acaba culpabilitzant en part a la dona per haver estat víctima d’un abús o d’un cas de violència de gènere. La poca formació de molts jutges i advocats és al darrere d’aquesta manca de sensibilitat que genera indefensió en la víctima. Elisabet Planas, representat de l’ICATER, defensa que hi ha advocats especialitzats en l’àmbit que treballen molt bé però, en molts casos, el context no acompanya. Posa d’exemple les instal·lacions precàries del jutjat de Rubí, a l’espera de ser traslladades, que no permeten l’aïllament de la víctima i l’agressor. Recorda que les dones que han sofert violència masclista poden acudir al seu Col·legi d’Advocats de referència per demanar assistència jurídica gratuïta que contempli el cas i la seva vesant civil –fills, habitatge...

En aquests termes s’expressen les dues representants de l’associació de víctimes de la violència masclista Noestàsola que han acudit a la presentació de l’informe d’enguany celebrada dimarts a la tarda a l’antic Ajuntament. Tal com explica la seva fundadora, Maribel Guillamón, un cop passada la violència física i psicològica, la dona s’enfronta a una “violència institucional” que va des dels jutjats fins a les polítiques públiques. Per això demanen més atenció als nens, sobretot els que s’han quedat orfes després que la seva mare hagi estat assassinada i l’agressor s’hagi suïcidat, i als que han viscut violència masclista a casa seva, reestudiar com funciona la custòdia i la pàtria potestat d’un maltractador, fer discriminació positiva per a les víctimes per accedir a llocs de feina i habitatge propi i apostar per l’educació transversal.

Per a Moreno és essencial donar a entendre a tothom, i especialment al món judicial, que la violència masclista que arriba a judici, tot i centrar-se en espais domèstics, té tota una estructuració social que supera amb escreix la intimitat d’una parella i clava les seves arrels als rols i actituds que s’inculquen i es reprodueixen des de petits. Alhora, també recorda que la majoria de maltractadors tenen un perfil narcisista que permet desenvolupar un bon veïnatge i la percepció per part de la resta de gent de persona emocionalment equilibrada però que després aprofita la intimitat de la casa per pagar les seves frustracions amb la dona, entrant directament el component de gènere determinant en la violència masclista. Això és tot un repte per a la víctima perquè, a més de maltractada, molts cops se sent aïllada ja que el seu maltractador pot tenir moltes simpaties al seu entorn.

Per això, vistes les dades que es desprenen de l’informe anual de violència de gènere a Sant Cugat però, sobretot, tenint en compte aquelles valoracions més qualitatives aconseguides a partir d’entrevistes a les supervivents, Moreno proposa que les campanyes en contra de la violència de gènere demanin acció –tal com ho fa la nova campanya de l’Ajuntament– interpel·lant directament a tota la ciutadania i, especialment, al poder judicial. Davant d’un maltracte que és aprés en base als rols i als patrons sexistes que constantment reprodueix la indústria de l’oci, demana posar en valor un bontracte que ha de passar per replantejar-se els valors democràtics tenint en compte “una mirada integradora de gènere”.

Pilar Delgado, infermera, explica que als CAPs també queda molta feina per fer, per exemple, implementar una pregunta per detectar si una dona està sent víctima de violència masclista a les consultes, un mecanisme que començaran a introduir a les consultes amb les embarassades per poder ampliar-ho posteriorment a més pacients. Tot i així, destaca el valor de tenir un protocol intern d’actuació quan es detecta algun cas, malgrat la mancança de recursos psicològics i la falta d’un treball d’evolució cap a la igualtat més ampli, i la utilitat del treball en xarxa, que permet tenir connectats tots els actors que permeten donar atenció a la víctima i derivar la dona afectada al servei que més li convingui.

Durant el 2016 l’Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos va atendre 47 dones –25 durant el primer semestre del 2017– essent el recurs que més deteccions ha fet seguit dels CAPs –37 al 2016 i 24 al 2017–, DonaInformació –25 al 2016 i 19 al 2017–, serveis socials –12 al 2016 i 5 al 2017– i la Policia Local –7 al 2016 i 1 al 2017–. A més, unes 23 víctimes –11 al primer semestre del 2017, seguint la mitjana dels darrers anys– han acudit al grup terapèutic i durant el que va de 2017 s’han atès 8 infants i adolescents nous al servei d’atenció i recuperació terapèutica, amb un total de 19 usuaris, lleugerament per sota dels darrers anys. També s’ha augmentat en cinc el nombre de serveis de teleassistència mòbil –fins arribar a 8– que reben les dones víctimes de violència de gènere, separades de l’agressor i amb ordre d’allunyament.