Fotos: Jordi Pascual

El govern està disposat a donar tota la informació, com fins el moment, del cas Palau i de qualsevol altre indici de corrupció de Convergència a Sant Cugat. No es cansen de dir-ho: sempre han donat explicacions i per això demanen a l’oposició que no els acusi de posar pals a les rodes. Conesa, en la seva condició d’alcaldessa, no tolera les acusacions no fonamentades i reitera a l’oposició que, si disposa de cap prova concloent més, vagi al jutjat. El discurs és rodó, fins que PDECAT-Demòcrates vota en contra de fer una nova auditoria davant les obres púbiques apuntades pel diari El País a principis de mes amb les quals el partit s’hagués pogut finançar irregularment. Si com ha dit l’alcaldessa l’assumpte de la corrupció és un mantra de l’oposició amb rèdit electoral, els ha donat un motiu més per repetir-lo fins la sacietat com els budistes. Encara que potser ella tampoc ho tenia tant clar perquè just abans de la votació ha preguntat al seus companys, en veu alta i sense amagar-se, al final què coi havien de votar.

La lluita per la transparència en un mandat marcat pels indicis de corrupció no està deixant indiferent cap formació política, que ha de decidir quin rol jugar en el complex encotillament de la presumpció d’innocència. Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC i primera en parlar del trio fiscalitzador d’esquerres que formen amb ERC-MES i ICV-EUiA, ho ha deixat clar: “Els tribunals només poden fer aproximacions”. Tirant de cites, ha defensat que des de les institucions de caire polític també tenen l’obligació d’abordar temes que poden anar en paral·lel pels tribunals i, fins i tot, treure conclusions que després poden ser útils per a un judici. “Els ajuntaments han de treure conclusions de les relacions entre polítics i mafiosos”, ha dit sense pèls a la llengua. Mentre Gibert parla de “causalitats casuals” amb un cert toc irònic, Conesa se la mira deixant anar algun riure entre nerviós i d’avorriment per no parar d’escoltar el mateix. Fins i tot, quan la cupaire li ha dit que Convergència té tres generacions de tresorers imputats, li ha respost saltant-se el torn de paraula: “I quina culpa en tinc jo?!”

És difícil saber per què aquesta actitud de l’alcaldessa s’incrementa quan parla la portaveu d’ERC-MES, Mireia Ingla. Potser li afecta més la crítica després d’aquell pacte pressupostari que ha quedat enrere prenent pols a l’hemeroteca local o potser sospita que els republicans tenen més paperetes per disputar-li el govern que altres grups. La qüestió és que així ha estat. Se la mira amb amb el riure sota el nas mentre Ingla li diu que la transparència mostrada és a base de pressió de l’oposició, que el nom de la ciutat està en entredit i que ha de prendre el compromís ètic d’evitar que res d’això torni a passar mentre li recorda que, tot i que ara està darrere les sigles de PDECAT-Demòcrates, es va presentar a les eleccions municipals del 2015 amb la marca CiU. “No pararem fins esclarir què ha passat”, reivindica la portaveu republicana.

I el que ha passat és que “la llei és la que és i la picaresca també”, parafrasejant el portaveu d’ICV-EUiA, Ramon Gutiérrez, que considera que la mossegada al PAV3 provada a la sentència del cas Palau no ha portat conseqüències polítiques ni autocrítica per part del govern. Està tip de preguntar per pomes i que els responguin amb peres, que és una forma poètica de dir que al govern li falta “voluntat política, honestedat i transparència”. “Senyora Conesa, amb la moció fem la nostra feina; facin vostès la seva”, ha clos taxatiu.

Conesa tampoc es mostra molt més tranquil·la amb Ciutadans, segurament perquè si ja deu ser difícil d’encaixar rebre pressions de totes bandes, més encara si directament et diuen que te’n vagis. A cada petició de dimissió li venen més ganes de seguir, diu –és una forma de deixar anar que pensa repetir d’alcaldable?–, però la veritat és que li costa reaccionar davant la pressió del portaveu taronja, Aldo Ciprian. La dimissió és sinònim de “dignitat política, que el seu partit ha malmès” –poca broma amb la frase–. Però no només és el seu govern, segons Ciutadans, sinó tots els governs convergents que ha tingut la ciutat, és a dir, tots menys els dos primers des de la reinstauració de la democràcia. Ciprian li ha repetit més d’un cop que El País ha titllat la ciutat de capital del 3% i, de nou, l’alcaldessa no s’hi ha pogut estar: “Li encanta!”

El soci de govern en suspens, el socialista Pere Soler, té el seu propi mantra: “El PSC serà implacable amb la corrupció política” –fins i tot li ha posat aquest títol a un article d’opinió a Cugat.cat–. Però això no significa que tot es pugui qüestionar, que els polítics se’n passin de frenada amb les declaracions ni que s’entri en una competició “per veure qui crida més i demana la missió abans”. Els socialistes intenten desmarcar-se amb una imatge de prudència, acceptant l’auditoria però amb menys sorolls, i, de passada, lamentant que el trio esquerrà no hagi tingut en compte la resta de l’oposició des de bon principi per dissenyar la moció per fer la nova auditoria. També considera que ara és més difícil que succeeixin fets com els del PAV3 perquè s’ha perfeccionat el sistema; i també les trampes per saltar-se’l, li responen els proposants.

El PP, també desmarcat del bloc esquerrà i de Ciutadans com a principals actors, també juga la carta de la prudència dient que, si cal, es demanaran responsabilitats polítiques però que abans cal esbrinar què ha passat. Lamenta que se’ls exclogui inicialment de la proposta però després se’ls busqui per tenir els suports necessaris. El seu portaveu, Álvaro Benejam, s’entesta a diferenciar els donatiu d’empreses dels d’empreses amb contractes d’obra pública, tot i que els proposants de l’auditoria consideren que qualsevol donatiu d’empreses dopa les formacions davant uns comicis. Davant les reaccions defensives de Conesa, li ha recordat que la moció no li demana la dimissió i que no es va contra ella.

El regidor no adscrit, Dimitri Defranc, també es desmarca dels blocs però per obligació. Exclòs de les auditories i altres òrgans, va pegant pals de cec a l’espera que la seva veu insignificant davant la força dels grups tingui una resposta a l’altra banda. De moment no ho ha aconseguit: cap de les peticions que va fer al govern davant els nous indicis de finançament irregular li ha estat resposta. Per això, mentre acaba votant a favor de l’auditoria per tenir més dades tot i sabent que no podrà participar a la mesa de contractació, demana a Conesa que li respongui, cosa que en Ple no ha passat.

L’estira i arronsa segueix més o menys igual amb la gens subtil diferència del tancament del govern votant en contra de l’auditoria després, això sí, de retirar unes esmenes que ja donava per perdudes. Davant la pluja de crítiques, Conesa ha tornat a dir que l’oposició ha volgut fer de jutge i, per això, s’ha hagut de defensar. De moment, només un jutge real ha parlar i no deixa el seu expartit en molt bon lloc, d’aquí la pressió de l’oposició –faci de jutge o no–. Amb tot, ja tenim una altra auditoria, si és que algun dia s’adjudica la primera, encara aturada i sense saber com se solucionarà que l’empresa amb més puntuació va fer donatius a Convergència. Temps al temps perquè al Ple no s’ha dit ni mu.

Ah, abans que se’ns oblidi a tots com se’ns va oblidar la declaració de Recoder l’any 2010 dient que si es provava el finançament irregular de Convergència al PAV3 l’Ajuntament estudiaria querellar-se contra Fèlix Millet, l’anunci de Conesa de querellar-se contra el seu expartit encara no té concreció. En resposta a Sergio Blázquez, regidor de Ciutadans, en el torn de precs i preguntes, ha dit que s’ha consultat un penalista extern tot i que encara no s’ha pres cap decisió. Temps al temps, de nou.