Foto: Jordi Pascual

A Sant Cugat un nucli familiar ha d’ingressar entre 2.768,6 i 4.015,6 euros mensuals per fer front als lloguers de mercat complint la recomanació que aquests no representin més d’un 30% de la càrrega familiar. La ciutat se situa, segons les dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, en el llindar alt de les rodalies de Barcelona conjuntament amb els municipis de Castelldefels, Begues i Tiana i els districtes barcelonins de Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, Gràcia, Eixample i Sant Martí.

Al tercer trimestre del 2017, al conjunt de l’Àrea Metropolitana, les famílies amb uns ingressos d’1,5 cops el Salari Mínim Interprofessional (SMI) han destinat prop d’un 70% d’aquests ingressos per fer front al lloguer i les que tenen 2,5 cops el SMI n’han destinat prop d’un 40%. Mentre les condicions de l’accés a l’habitatge de lloguer han empitjorat des del 2015, el preu de la compravenda ha seguit a la baixa des de l’esclat de la bombolla immobiliària amb hipoteques que avui dia tenen un impacte mensual sobre les despeses familiars equiparable als lloguers. Al 2016, al conjunt de l’Àrea Metropolitana, una família amb una hipoteca tenia de mitjana unes despeses d’interessos i amortització de 795 euros mensuals mentre el lloguer se situava de mitjana en 759.

Com a dada de referència, l’Observatori contempla la taxa de sobrecàrrega, que calcula tots aquells nuclis familiars que destinen més d’un 40% dels seus ingressos a les despeses de l’habitatge. Són els inquilins amb contractes de lloguer els més afectats amb prop de 300.000 persones fent un sobreesforç a causa del lloguer arreu de l’àmbit metropolità. Aquest indicador és especialment rellevant ja que està íntimament lligat a l’exclusió residencial i social. No està segregat per municipis però s’evidencia que les ciutats metropolitanes tenen un gran repte ja que la taxa de sobrecàrrega se situa en un 42,6%, per sobre de la mitjana catalana (40,3%) i de la Unió Europea (29,9%).

L’efecte real de la precarietat en l’accés a l’habitatge pren la forma de desnonaments, llars en condicions inadequades per residir i persones sense sostre. Al Partit Judicial de Rubí, que comprèn Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat, hi ha hagut de mitjana 1,33 llançaments hipotecaris per cada 1.000 habitants durant el 2016, el que suposa prop de 235 desnonaments; una xifra que, malgrat tot, se situa molt per sota del 2013, el primer any en què es va començar a recollir la dada a través del Consell General del Poder Judicial i el padró municipal de totes tres localitats.

Al 2011 (la darrera dada recollida) només un 0,02% dels habitatges santcugatencs no tenien calefacció i un 6,06% no tenien ascensor, molt per sota de l’entorn; una bona nova que va de la mà de ser el municipi amb menys percentatge d’aturats de llarga durada. Un 34,56% dels aturats santcugatencs al setembre del 2017 feia més d’un any que tenia aquesta condició, quan la ciutat (6,98%) ja era la segona amb menys atur registrat de la comarca només per darrere de Matadepera (4,7%), segons dades del Consell Comarcal. Pel que fa a l’estat dels edificis en general, només un 0,71% està en mal estat de conservació, una mica per sota de l’entorn.

Tot plegat obre de nou el debat sobre per què Sant Cugat té unes xifres molt diferents a l’entorn en alguns dels indicadors. L’oposició municipal critica al govern que la ciutat està provocant un efecte centrífug dels col·lectius amb menys capacitat adquisitiva –joves i classes populars– mentre reforça un efecte centrípet de rendes altes. En aquest sentit, el Sindicat de Llogaters ha iniciat una campanya mostrant els casos de persones que han de marxar de la ciutat perquè no poden fer front a l’augment del lloguer. L’alcaldessa, Mercè Conesa, però, va negar al Ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat que s’importessin treballadors qualificats mentre s’exporten classes populars.

Mentre el debat segueix, el nostre municipi continua sent un dels que més peticions d’accés a habitatge protegit té de tota l’Àrea Metropoliana, amb 24,48 peticions per cada 1.000 habitants al 2016, és a dir, més de 2.175 sol·licitants; una xifra que, malgrat tot, ha tendit a la baixa des que es va començar a recollir l’any 2012. Durant aquest període de temps, però, segons recull l’Idescat, a la ciutat només s’han acabat 152 de protecció oficial (128 a 2012 i 24 al 2016) davant els 648 de mercat lliure. A més, des del 2012 s’han iniciat 312 habitatges públics (alguns dels quals ja s’han finalitzat), molt per sota dels 964 de mercat.

Aquestes són només algunes de les xifres referents a l’habitatge a Sant Cugat que es poden extreure de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge i altres fonts. Si bé, moltes d’elles tenen abast metropolità i cap està segmentada per districtes. Davant una certa precarietat de les dades, ERC-MES i ICV-EUiA, amb el suport de la CUP-PC i el regidor no adscrit, van demanar en una moció al Ple de febrer que l’Observatori Sociològic Municipal inclogués més dades sobre la realitat socioeconòmica, com s’havia fet anteriorment, i, específicament, sobre habitatge. La proposta va ser rebutjada amb l’anunci del govern d’un futur baròmetre de la inclusió.

D’altra banda, s’ha posat en marxa un Observatori Social de l’Habitatge a nivell local que té com a objectiu recollir dades, analitzar-les i, a partir d’aquestes, intentar consensuar les polítiques d’habitatge. Part dels membres han criticat que la primera reunió, que arriba amb dos anys de retard, no ha servit per tenir aquestes xifres, el que els fa dubtar de la utilitat real de l’òrgan tal com ha estat plantejat. Això no ha tret, però, que Conesa hagi anunciat propostes d’habitatge i, fins i tot, hagi demanat la coresponsabilitat de l’oposició davant l’objectiu de fer els nous desenvolupaments urbanístics reservant un 50% de l’edificabilitat per a habitatges públics o privats no lligats a la lògica de mercat.