Foto: Tino Rubio. Mapes: Ajuntament

Quan Núñez i Navarro va comprar un 56% dels terrenys de Torre Negra, l’any 1985, Sant Cugat no tenia ni 50.000 habitants i podia afrontar el seu creixement amb la tranquil·litat de dir: Per l’altra banda del poble hi ha molts terrenys. Des d’aquell moment els estira i arronsa entre l’empresa i el conjunt de les forces polítiques municipals no s’ha aturat. El grup immobiliari ha presentat fins a tres programes urbanístics que havien de donar peu a la construcció però sempre s’ha trobat al davant un consistori unit pel que fa al model de desenvolupament urbanístic, el que ha portat un munt d’al·legacions i recursos judicials. En el seu darrer Programa d’Actuació Urbanística (PAU), presentat al 2016 i aturat de nou pel govern, just després de la sentència que deixava de nou la zona com a sòl urbanitzable no programat, es posaven les bases per construir 2.800 habitatges fins al Pi d’en Xandri. D’aquell nou ensurt va néixer la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per tornar a declarar el sòl com a no urbanitzable que el Ple de dilluns haurà d’aprovar provisionalment a falta del vist i plau de la Generalitat.

La proposta de l’Ajuntament

En la nova proposta es pretén declarar les 165 hectàrees de l’àmbit com a sòl no urbanitzable, provocant, llavors, que no es pugui edificar res en gran part de la zona. A més, els terrenys que ja tenen edificacions, és a dir, l’escola Avenç, el Club Tennis Natació i l’entorn del carrer d’en Gordi quedarien reconegudes com a zones urbanes. Hi ha diversos canvis respecte al darrer ordenament tombat per la justícia al 2016, ja que fins el moment es reconeixien com a zones urbanes els nuclis poblacionals del carrer d’en Gordi, la urbanització de Torre Negra i de la rambla de Can Bell –aquestes dos darrers ara seran reconeguts com a verds privats– així com la rotonda del Rotary. Els dos equipaments quedaven immersos dins de la zona no urbanitzable.

El planejament que dilluns arriba a aprovació provisional es va començar a pensar just després de la sentència desfavorable al planejament –i la del Suprem que ratificava que Torre Negra no havia de formar part del Parc Natural de Collserola– i amb la presentació del nou PAU de Núñez i Navarro arribant al Ple municipal del febrer del 2017 en forma d’un pas previ a la modificació –el que tècnicament es coneix com a avanç de modificació– que recollia tres propostes d’actuació sobre l’àmbit: que tot fos sòl no urbanitzable, que es reconeixessin les àrees residencials entre el sòl no urbanitzable i una opció semblant però permetent l’ampliació d’aquestes zones construïdes. En aquell moment Ciutadans i PP van ser els únics partits en abstenir-se tot al·legant una via més enllà de la urbanística i, per tant, amb converses amb els propietaris.

Un cop passat el primer debat, al juny passat el Ple va aprovar el primer pas de la modificació, decantant-se per la segona opció del tràmit previ. De nou, Ciutadans i PP s’hi van desmarcar. Els primers, a través de la seva regidora Munia Fernández-Jordán, van criticar que el govern iniciés el tràmit ja abans de la sentència definitiva del Suprem i, repassant diverses desfetes urbanístiques, van demanar canviar el procediment: “S’ha de parlar amb els propietaris, que no és només Josel [empresa del grup Núñez i Navarro]”. El portaveu popular, Álvaro Benejam, per la seva banda, va considerar que el govern fa anys que “xuta el problema cap endavant” i “va fent pedaços” que no solucionen els drets d’edificabilitat i, per això, també va demanar asseure’s amb els propietaris i negociar per protegir Torre Negra però respectar els seus drets.

Tot i que a la pràctica el posicionament es va traduir en el vot contrari dels taronja i l’abstenció del PP, la resta del Ple va interpretar el desacord com un trencament de la unitat política en defensa de Torre Negra que fins el moment havia marcat la gestió urbanística de tota la ciutat. Totes dues forces van incidir en la protecció però buscant també altres fórmules, el que va posar sobre la taula per part de la resta de grups la dicotomia entre actuar ja o no poder aturar el projecte de Núñez i Navarro. El Ple de dilluns recuperarà el debat.

Malgrat l’esforç, ni tan sols el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, creu que aquesta sigui la solució màgica que aturi el principal propietari. En una mostra de sinceritat davant la resta de companys del plenari, la sessió del juny va evidenciar que, fins i tot un cop acabat el tràmit urbanístic, la lluita no haurà acabar: “Tindrem el comptador a zero, de nou Torre Negra serà sòl no urbanitzable, sotmès evidentment a qualsevol contingència jurídica que segur que hi serà. La lluita per preservar Torre Negra és llarga i difícil i no s’acaba amb gestió urbanística ordinària, mereix tota la nostra atenció”.

El PSC va intentar superar la gestió urbanística apostant, a través d’una moció al desembre del 2016, que l’Ajuntament i altres administracions públiques comencessin a adquirir els terrenys de la zona permetent, per tant, que Núñez i Navarro deixés de ser el principal propietari i aturant així els seus intents d’edificació. El govern patia pel possible efecte jurídic d’aquesta decisió. Davant el desacord de la resta de grups, el socialista Pere Soler va anunciar que preferia deixar la moció sobre la taula: “Nosaltres creiem que una cosa eren els procediments judicials o els procediments a través dels instruments urbanístics que puguem fer i, una altra cosa, era, a nivell complementari, una proposta que creiem que podia ser interessant”.

No només Torre Negra, l’entorn del Centre Borja i Can Cortés

El document que es porta a debat dilluns vinent va acompanyat d’un altre punt que pretén traslladar part de l’edificabilitat (13,5 hectàrees) del barri de Can Cortés, a Les Planes, als terrenys que hi ha a l’avinguda Pla del Vinyet, al costat de l'escola Europa. L’objectiu, segons el govern, es treure l’edificabilitat de Collserola per situar-la al centre de la ciutat, amb una plaça de 7.000 metres quadrats i 250 habitatges, 68 de promoció privada i 182 fets per part de l’empresa pública d’habitatge, Promusa, i que hauran de servir per a la protecció oficial de lloguer (92) i per compensar els propietaris de Can Cortés (90). Amb la mateixa operació es protegirà una parcel·la privada de l’Eixample Sud on hi ha tres arbres monumentals.

Aquest afer que l’Ajuntament ha presentat com el compliment de la proposta de Conesa de fer nous desenvolupaments urbanístics reservant un 50% del sòl com a habitatge protegit, també té el seu recorregut pels tribunals ja que Núñez i Navarro també ha intervingut davant diverses accions urbanístiques que afectaven a la Ronda Sud, el Centre Borja i ESADE. El darrer moviment va ser tot just a finals del 2016, quan el govern va proposar una modificació del Pla General Metropolità per posar en ordre la zona després d’una sentència desfavorable arran d’un recurs de Núñez i Navarro. En el tràmit, es van rebre al·legacions de Josel, que van ser rebutjades permetent la posterior tramitació del Pla Especial que marca les bases del que tot just aquesta setmana ha presentat el govern.

Els valors naturals, principal handicap

En les sentències amb què la justícia tirava enrere l’acció de l’Ajuntament és especialment rellevant la referència als valors naturals. Torre Negra sempre ha estat considerada com un Parc Rural i des del 2010 fins al 2016 va ser inclosa al Parc Natural de Collserola però, segons les sentències, fer referència als valors naturals no té suficient pes per decantar-se per una zona no urbanitzable que en la primera ordenació al 1976 era urbanitzable programada, és a dir, a només un Pla Parcial d’Ordenació (PPO) d’iniciar la urbanització. Amb la zona fora del Parc Natural i amb el revés judicial per la referència a l’entorn natural, el consistori ha de tenir cura sobre com argumentar la qualificació. Ho fa amb la tranquil·litat que totes les sentències reconeixen l’administració local com l’encarregada de definir el model de creixement urbanístic.