Fotos: Tino Rubio i PAU de Núñez i Navarro

“No es pot negociar amb qui no vol”. El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, no està per bajanades i a cada petició d’asseure’s de nou amb el principal propietari, el grup Núñez i Navarro, per veure com abordar el conflicte urbanístic de Torre Negra, que fa tres dècades que és sobre la taula, es mostra taxatiu. Si bé aturar Programes d’Actuació Urbanística (PAU) i fer modificacions del Pla General Metropolità (PGM) no ha estat suficient fins ara perquè cada passa té al·legacions i contenciosos que acaben tombant per terra l’estratègia del govern. A l’altra banda, l’empresa demana diàleg tot i que mai ha trucat al despatx de Calvet, tot i que la seva voluntat de paraula és presentar programes urbanístics hores després que els tribunals hagin dictat sentència i tot i que espera que les converses arribin després d’aprovar-se el PAU.

La visió de Núñez i Navarro com un grup que vol especular a uns terrenys que tot l’espectre polític i gran part de la ciutadania volen deixar sense urbanitzar és cada dia més extensa a la ciutat però els jutges segueixen donant la raó als promotors, que, acollint-se a qualsevol oportunitat de tombar els planejaments que intenten protegir Torre Negra, fan via cap a una construcció que, de moment, no arriba. Si l’aturada del darrer PAU i l’inici de la tercera modificació del PGM és el pas definitiu o, com critiquen els propietaris i alguns partits de l’oposició, una nova pilota endavant que ens torni a portar on som avui en uns pocs anys segurament només ho dirà el temps. El problema, però, és que si finalment es demostra que l’única forma d’evitar que Núñez i Navarro i la resta de petits propietaris –que tots junts representen un 49% dels terrenys– construeixin és compensar-los l’edificabilitat a una altra zona del municipi, cada vegada hi ha menys parcel·les on fer-ho.

Núñez i Navarro es remunta al 1973, quan es va aprovar un pla per edificar i urbanitzar l’àmbit

Justament aquests drets d’edificabilitat són l’arrel del problema. Mentre l’Ajuntament situa el PGM de l’any 1976, que reconeixia Torre Negra com a sòl urbanitzable no programat –tal com és ara després de les darreres sentències–, com a base de la situació actual, Núñez i Navarro es remunta al 1973, quan el consistori, en les darreries del franquisme, va tramitar un pla per edificar i urbanitzar Torre Negra, amb aprovació definitiva de la comissió d’urbanisme al desembre d’aquell mateix any. D’aquí naixerien uns drets que l’Ajuntament nega i els propietaris defensen aferrissadament.

En la seva pròpia cronologia dels fets, el grup, que no va adquirir més de la meitat dels terrenys de l’àmbit fins el 1985, situa com a anys clau la dècada del 1988-1997 quan, segons els seus propis documents, es van reunir amb l’alcalde Joan Aymerich (CiU) i els tècnics municipals. Segons expliquen, l’Ajuntament s’havia mostrat disposat a desenvolupar Torre Negra “encara que havien sol·licitat que esperessin a presentar el PAU després de les eleccions municipals”. L’etapa va acabar amb l’augment del rebuig ciutadà a la construcció i amb l’atac al Pi d’en Xandri, que va provocar la mobilització popular més gran que havia vist la ciutat fins el moment.

Des de llavors, el recorregut pels tribunals amb una disputa sobre la qualificació del sòl i la protecció per qüestions naturals no s’ha aturat, tenint l’últim episodi durant els darrers mesos, quan, després de les sentències que deixaven Torre Negra com s’havia projectat al 1976, l’empresa va presentar un nou PAU amb què volia envoltar l’hípica de Can Caldés, l’escola Avenç i el Club Tennis Natació de pastilles residencials, deixant lliures com a zona verda a cedir un 71,66% dels terrenys, on hi ha la zona central de l’àmbit incloent el Pi d’en Xandri i la masia de Torre Negra. Es tracta d’un desenvolupament molt més ambiciós del que van presentar per primer cop l’any 1998, denegat pel consistori aquell mateix any.

La denegació de la tramitació del PAU per part del govern i el tràmit per modificar de nou el PGM no ha agradat a cap dels propietaris que, lamenten, un altre cop, que no se’ls reconeixen els drets d’edificació mentre els equipaments són recollits com a zones urbanes. La modificació ja ha estat aprovada inicialment i provisional pel Ple i, segons Calvet, ja té el vist i plau de la comissió d’urbanisme per ser aprovada definitivament. Tant els petits propietaris com Núñez i Navarro han emprès la via judicial per aturar aquest nou intent de canviar el règim del sòl.

Un judici amb un advocat canviat de bàndol

Tard o d’hora l’Ajuntament haurà de veure-se-les de nou als tribunals però aquesta vegada ho fa amb un canvi substancial: L’advocat que fins el moment li havia portat la defensa i l’assessorament en la planificació de projectes, Jordi Miró, ja no treballa per al consistori. De fet, no només això sinó que el seu gabinet d’advocats, Miró Fruns, es va integrar al desembre del 2016 al despatx Roca Junyent, reforçant així el seu departament de dret públic i regulatori. Roca Junyent és l’encarregat de portar la defensa de Núñez i Navarro en l’afer de Torre Negra.

A data de publicació d’aquest article, el gabinet no ha respost a la petició d’informació d’elCugatenc. Tot i així, tant Calvet com Núñez i Navarro neguen cap vinculació de Miró amb Torre Negra des que va deixar de treballar per a l’Ajuntament. “Ens va comunicar que el seu despatx professional ha passat a treballar per al despatx que porta els interessos d’aquest promotor”, explica el tinent d’alcalde, “es va manifestar la seva incompatibilitat i s’ha hagut de resoldre amb un procediment formal”. El govern, reconeix Calvet, hagués preferit seguir amb la defensa tal com fins ara però, assegurant que canvis d’aquest tipus són més habituals “del que sembla”, diu “que Miró, per una qüestió deontològica, s’està abstenint de treballar en els casos d’aquest promotor relacionats amb Sant Cugat”. També fonts de Núñez i Navarro asseguren que no han canviat l’equip jurídic i, per tant, Miró no hi té cap participació.

El debat de les compensacions: edificar aquí o edificar allà

Mentre el diàleg segueix estancat, els propietaris apel·len al dret a edificar. Entre ells hi ha dues diferències cabals. D’una banda, els petits propietaris, que lamenten que cap de les propostes realitzades ha tingut bona acollida a l’Ajuntament, no tenen la intenció de construir necessàriament. Proposen moure l’edificabilitat a l’entorn de les zones ja construïdes deixant verge la zona central de l’àmbit. En cas contrari, demanen una compensació en altres terrenys de la ciutat tot i que cada vegada queden menys espais on fer-ho. Això es podria fer compensant els terrenys amb pisos de Promusa, com s’ha fet amb la modificació del PGM que protegeix l’entorn de Can Cortés a Les Planes.

L’Associació de Propietaris de Torre Negra no descarta tampoc propostes com la que al desembre del 2016 va fer el PSC per adquirir gradualment els terrenys fins que la majoria de Torre Negra fos pública. Temen, però, que seguir com fins ara significarà arribar a un punt de no retorn en què l’Ajuntament haurà d’indemnitzar o comprar tots els terrenys, el que segons un estudi propi costaria a l’erari públic 400 milions d’euros, el que significa quasi tres cops el pressupost municipal del 2018 (134,6 milions).

D’altra banda, Núñez i Navarro no accepta cap opció que no sigui construir. “Som una promotora, ens dediquem i donem feina construint”, expliquen fonts de l’empresa. És per això que accepten tant moure l’edificabilitat fora de l’àmbit amb un acord entre les dues parts com estudiar possibilitats per construir a Torre Negra. Proposen que el darrer PAU sigui la base per a la negociació tot i que no descarten cap possibilitat, des de tornar a la proposta del 1998 en què es preveia una edificabilitat menor a estudiar noves vies d’encaix.

Calvet, però, nega la major: “El cas de Can Cortés i aquest són dues situacions molt diferents. En el primer hi ha uns drets indemnitzatoris i en el segon no. A Can Cortés hi havia una gestió urbanística feta amb una urbanització parcial i inscripció de solars amb aprofitaments concrets. A Torre Negra tenim un sòl urbanitzable no programat, sense reparcel·lació ni urbanització. Ara podem programar o no programar el sector i hem optat per no fer-ho. No estan definits els aprofitaments i, per tant, no hi ha drets indemnitzatoris”. El tinent d’alcalde sosté que les sentències rebudes no signifiquen que l’Ajuntament no pugui decidir deixar de programar l’àmbit sinó que, en el moment que ho ha fet, tenia aspectes a millorar, com les referències als valors mediambientals.

Mentre el desacord segueix i el debat polític sobre com caminar d’ara endavant comença a fer-se més evident que mai, el govern segueix amb pas ferm amb la modificació i, en conseqüència, el pas pels tribunals està assegurat. Totes les parts es mostren disposades a parlar però es tiren les culpes mútuament sobre un silenci que fa repetir les passes del passat. La justícia dirimirà si aquesta vegada l’Ajuntament ho ha fet bé o ens apropem cap a la construcció, compensació o una nova modificació urbanística que intenti protegir l’àmbit com portem 30 anys expectants.