Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Faristol, nou ordre dels regidors i una cadira buida, el que en llenguatge formal és un petit vestit de gala perquè un nou regidor prengui possessió. Xavier Cortés ja és regidor no adscrit tot i que devent-se al projecte d’Units per Avançar. Agafa la seva nova responsabilitat apel·lant al diàleg i la pluralitat política i votant gairebé en tots els punts en companyia del govern de PDECAT-Demòcrates, fins i tot demanant l’alliberament dels “presos polítics”. Per la seva banda, Carmela Fortuny viu el seu primer Ple com a alcaldessa i el seu equip espera la reorganització que arribarà amb l’entrada de Sílvia Solanellas com a regidora de Cultura, Promoció Econòmica i Educació. Ella no prendrà possessió fins que marxi definitivament Mercè Conesa, l’absència de la qual al que hauria estat el seu darrer Ple municipal ha empetitit una mica més el govern. Després de diversos dies mirant-nos el programa, ha començat la funció.

Queda tot just un any de mandat, 12 mesos en què la política institucional semblarà cada vegada més una escenificació paral·lela a la campanya electoral en construcció. Anirem vivint primàries, actes, processos de definició de projectes... i entre les quatre parets de la sala de plens viurem amb atenció com el govern de Fortuny, rebutjat el suport del PSC i sense possibilitat de pactar amb ERC-MES, no tindrà prou amb un vot favorable i una abstenció d’alguns dels altres regidors per activar el vot de qualitat de l’alcaldessa i fer decantar la balança.

Ja ho hem viscut –i la presència de Conesa no hagués canviat res– amb la proposta d’impulsar oficines i locals de lloguer social a través de Promusa, una idea suggerida en primera instància per ICV-EUiA i finalment esdevinguda conjunta amb la CUP-PC. El vot contrari de PDECAT-Demòcrates, PP i Units per Avançar ha deixat el posicionament del govern amb 11 suports –12 si hagués estat Conesa– davant els 13 regidors que sumen CUP-PC, Ciutadans, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i el regidor no adscrit Dimitri Defranc. Fortuny ha acabat el debat del punt amb el recompte dels vots –cada cop més complicat– i una frase que ha dit benintencionada però ha sonat a lament: “Felicitats, senyor Gutiérrez! [portaveu dels ecosocialistes]”

Encara que ara el govern no li val només amb Defranc, tal com tants cops han criticat alguns dels partits de l’oposició, el debat sobre si és un trànsfuga o no segueix present, regalant escenes patètiques i repetitives. N’hem viscut una també al Ple de juny quan, sense tenir res a veure amb la moció, el regidor de la CUP-PC Ignasi Bea ha dit que no respondria a Defranc perquè “no representa a ningú”. Al regidor no adscrit no li ha agradat la consideració i li ha dit que ell tampoc respondrà al “violent del Ple”, a qui acusa d’“insultar als racialitzats”. Intentant posar pau, Fortuny ha acabat enmig del fang: “La paraula trànsfuga no existeix”, ha etzibat volent dir que no és aplicable a aquesta situació, com ja va esclarir el secretari en sessions anteriors.

Tant és així que, per un moment, el debat inesperat sobre transfuguisme ha esdevingut una discussió d’accepcions de diccionari. Bea ha convidat a mirar-se’l evidenciant que, almenys en aquest cas, s’ha mirat la RAE –“persona que con un cargo público no abandona este al separarse del partido que lo presentó como candidato”– i no el DIEC –“persona que abandona el seu partit per incorporar-se al partit contrari”– perquè la definició del diccionari català hauria prestat a un debat molt més intens en tant que, si s’entén de manera literal literal, Dimitri no ha canviat el seu partit pel contrari; sí ho ha fet, però, en algunes votacions determinants que li han fet guanyar-se l’etiqueta de “trànsfuga”.

Mentre l’oposició evidencia la seva fragmentació –que de manera gràfica es pot veure amb els quatre regidors de grups unipersonals i no adscrits asseguts un al costat de l’altre–, el govern ha de fer veure que tot està controlat, que potser no és tant fort però pot resistir un darrer any abans de les eleccions. Ho demostra per activa i per passiva. La passiva és que ningú es pot imaginar una moció de censura amb tanta diversitat com hi ha a l’oposició. L’activa és que PDECAT-Demòcrates fa gala dels acords, de les aportacions positives i, fins i tot, “comparteix intervencions” amb ERC-MES, el que ve a dir dedicar els cinc minuts d’exposició entre els dos grups en lloc de cinc cadascun.

El procés, la seguretat i l’habitatge continuen sent els plats forts del que queda de mandat, just quan Ciutadans veu l’oportunitat de desmarcar-se d’un PP tocat per la Gürtel –així li ho ha recriminat un veí en l’Audiència pública de tant males maneres que l’alcaldessa l’ha obligat a callar o marxar– amb la proposició de temes locals molt concrets, com l’eliminació de la nova zona blava creada amb la implementació de l’àrea verda i la neteja dels escocells dels arbres. Quasi tots els acusen de populistes i els taronja només troben els populars com a suport fidel, lluny que els suports fluctuants els apropin a la victòria.

L’etapa postConesa, aquesta funció que tot just acaba de començar, s’inicia ara per ara amb una nova alcaldessa que fa gala de les bones formes i de l’intent de mediació constant perquè els plens no s’allarguin més del compte però també demostrant que, si cal, treu la part més taxativa com quan ha tallat de cop un veí que volia parlar fora del seu torn: “No li dono la paraula!” Està per veure si el bonrotllisme és momentani o ha vingut per quedar-se, i també si al darrere de les bones formes hi ha una praxi coincident. De moment, a Fortuny ser ciclista li ha servit per tenir titulars i també callar les crítiques de Ciutadans en quant a mobilitat: “Els animo a tots a venir en bicicleta o a peu a l’Ajuntament”.