Guerra contra la sordesa

per Xavier Palahí

Ecologia

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Xavier Palahí i Google Maps

Si mai us permeteu un passeig per Mira-Sol, és d’especial interès visitar el carrer Guadalajara al barri de Mas Gener. Allà podreu assistir a un espectacle acústic d’allò més ensordidor. És un esdeveniment obert les 24 hores del dia i disponible de dilluns a diumenge durant tots els dies de l’any (festius inclosos). Tot i que si pregunteu a algun membre local del barri, de ben segur que us aconsellarà presenciar la funció de nit, per així “captar millor l’essència d’aquesta”, segons diuen. “És de nit quan més fort se sent”, comenta Lluís Lolo, veí de Mas Gener i assistent incondicional de l’exhibició. Casa seva és just davant de l’escenari.

Per comprovar i veure de primera mà si és cert que l’autopista AP-7 produeix tant soroll com diuen, m’he reunit amb en Lluís, president de l’Associació de propietaris i veïns de Mas Gener. La trobada té lloc a dos quarts de 6 de la tarda al carrer Guadalajara. Queden cinc minuts. Reviso un parell de notes, recullo la càmera amb la gravadora i decideixo baixar del cotxe per dirigir-me al punt de trobada. L’efecte és immediat. Tan bon punt obro la porta, una bafarada de soroll m’ensordeix. No em cal el seu testimoni per testificar la gravetat del problema. Normalment, a l’hora de prendre declaracions, uso la gravadora per a després a casa transcriure allò que puc necessitar per a la publicació. Avui és evident que es podia quedar a casa. Què en faré de les paraules inaudibles d’en Lluís adornades amb la música descompassada dels motors de cotxes i camions?

El conflicte que ens ocupa avui no és nou ni acabarà aquí. Fa anys que els veïns del barri de Mas Gener reclamen solucions davant els problemes de soroll. Estem parlant de 10 carrils d’autopista carregats de vehicles a escassos 50 metres de la primera línia de cases, als carrers Guadalajara i Folch i Torres com a principals afectats. Només els separa una modesta paret d’uns dos metres d’alçada.

Davant les contínues queixes dels veïns, l’Ajuntament de Sant Cugat va dur a terme l’octubre de 2016, a través d’una empresa privada, una anàlisi de soroll per determinar la gravetat del problema i adoptar, així, mesures per apaivagar-ho. La normativa estableix que els decibels màxims que es poden assolir són 65 durant el dia i 55 a la nit. “Doncs bé, aquí aguantem 71 decibels de dia i 66 de nit, estem molt per sobre del límit legal”, assegura un Lluís Lolo visiblement indignat. A més, un estudi del 2013 i un altre del 2015 elaborats per la Diputació de Barcelona, testimonien un increment de soroll al llarg dels darrers anys.

El Ministeri de Foment, responsable d’assegurar les condicions de l’autopista, va incloure dins del Plan de Acción contra el Ruido l’aplicació d’un asfalt sono-reductor que, segons els veïns, ha mostrat resultats imperceptibles pels humans. Des de l’Ajuntament, el tinent alcalde d’Urbanisme i Medi Ambient, Joan Puigdomènech, assegura que “aquí hi ha un incompliment de la llei de soroll”.

Davant la nul·litat d’aquestes accions, Foment va encarregar un nou estudi que confirmava el que ja demostraven els anteriors: el soroll de l’AP-7 supera sobradament els límits legals. Com a solució proposaven unes pantalles acústiques als trams més afectats. Però Lluís Lolo insisteix en el fet que això seria insuficient i tampoc resoldria el problema. Segons l’empresa que l’Ajuntament va encarregar les mesures, “caldrien pantalles de 6 metres d’alçada als trams centrals i de 12 als extrems. Això com a mínim”, assegurava en Lluís.

En aquesta línia, els diferents partits polítics de Sant Cugat han optat per posicions unànimes a l’hora de reclamar a Foment mesures efectives. Així va ser quan, en el Ple municipal del mes de març, van aprovar un Requeriment a la Dirección General de Carreteras (a càrrec del Ministeri de Foment) que exigia l’apantallament dels quilòmetres afectats. Des de llavors no han rebut cap resposta oficial. Tot i que des del Partit Popular de Sant Cugat, el regidor Álvaro Benejam confirmava que la licitació de les obres d’aquest projecte s’adjudicaria abans de finalitzar l’any. En cap cas, però, s’ha evidenciat de l’existència de cap document o proposta formal i compromesa que demostri aquestes afirmacions. És per aquest motiu que l’alcaldessa Carmela Fortuny assegura que “s’ha d’anar al recurs contenciós administratiu” a Foment si aquest no inicia mesures eficients. Aquest tràmit permet fiscalitzar l’actuació de l’administració pública per part dels òrgans judicials.

Però a quilòmetres d’aquestes baralles polítiques que semblen no tenir fi i a només un centenar de metres de la catàstrofe urbanística en qüestió, la senyora Escudero viu en una casa a tocar de l’autopista. “Fa 18 anys que visc aquí i ni així he pogut acostumar-me al soroll. És constant, dia i nit el tens allà i a casa és impossible relaxar-se”, es queixa amb una veu allunyada de qualsevol deix de resignació o nihilisme. Solia dormir al segons pis, però allà el soroll és massa fort per viure-hi i ara ha quedat en desús. “Jo pago impostos com tothom però no rebo cap retribució a canvi. Em sento com una ciutadana de segona”, es lamenta. No cal dir que totes les cases properes a l’autopista estan equipades amb dobles finestres i aire condicionat per a l’estiu. Ningú és prou agosarat per obrir una porta o una finestra per deixar passar l’aire.

No és l’única que ha hagut de reorganitzar l’espai de casa seva. El propietari de l’edifici on s’ubica el restaurant Mas Gener s’ha vist forçat a sacrificar la meitat de casa seva que es troba enfrontada a l’autopista per poder habitar la meitat que no. Gràcies a això, la meitat de l’edifici actua de barrera acústica per la resta de la casa. Estem parlant, a més, d’un edifici rural molt anterior a la construcció de l’AP-7. Un edifici que ha vist néixer i créixer el barri de Mas Gener amb les consegüents transformacions que ha anat patint al seu voltant. De manera que està equipat amb parets sòlides i robustes de més d’un pam d’amplada. Les seves terrasses estan desertes.

Així doncs, la pregunta pot resultar evident. Per què seguir vivint aquí si les condicions són tan dolentes? Els preus dels pisos, és clar, han baixat molt i no resulta rendible per ningú vendre la casa i marxar a algun lloc més allunyat. Resulta difícil trobar compradors disposats a conviure amb tant soroll. A més, en el cas de la senyora Escudero, cal mencionar que el seu negoci és a casa seva i, per tant, es veu encara més ancorada.

Però si tot aquest entramat de propostes, queixes, mesures i silencis ja sembla complicat de per sí, els darrers dies ha tingut lloc un esdeveniment que encara ho ha emboirat tot més.

Muchas gracias señor presidente y muchas gracias señor presidente”. Amb aquestes paraules, la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, acomiadava el mandat de Mariano Rajoy com a president d’Espanya i donava pas a la possessió del càrrec per part de Pedro Sánchez. Amb el nou govern socialista i a l’espera de l’aprovació d’uns pressupostos, és difícil determinar si el Ministeri de Foment complirà amb les prediccions que s’havien fixat.

Eva Lafuente, representant d’ERC-MES al Consell de barri de Mira-Sol, comenta que davant tanta incertesa i amb por que “aquestes promeses siguin paper mullat i amb la voluntat de procurar pel bé dels veïns”, des de l’Ajuntament es tirarà endavant el recurs contenciós administratiu amb l’objectiu, així, d’assegurar solucions com més aviat millor i amb garanties.

De moment, però, els principals afectats segueixen a l’espera. Forçats a conviure amb el soroll dia rere dia. “Tenim el cava preparat, i esperem poder treure’l el 2019”, se sincerava en Lluís, “però els veïns ja no tenen més paciència i estan cansats que la situació s’allargui tant, volen solucions”.

La contaminació acústica a Mas Gener seguirà essent la principal ombra publicitària del districte que oculta la resta d’atraccions que podria oferir, típiques de la vida de barri. Els problemes de l’AP-7 han fet molt de soroll i se n’ha fet força ressò als mitjans, però a la vegada han silenciat una realitat menys audible. En les diferents passejades amunt i avall pel barri que han calgut per contactar amb les diferents fonts per a l’elaboració del present reportatge, no he pogut evitar detectar que l’oïda no és l’únic sentit afectat a Mas Gener. Al carrer no s’hi veu gaire moviment d’habitants. La Gemma, una veïna, sembla confirmar les meves sospites, “aquí no podem fer vida de barri entre els veïns, la situació no convida a sortir al carrer per reunir-nos o que els nens surtin a jugar. Qui pot estar a gust amb aquest soroll de cotxes constant?”, es lamenta. Acabar amb el conflicte de l’AP-7 podria aportar més beneficis dels que poden aparèixer a simple vista en els estudis sonors, tot permetent una nova vida al barri.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article