Imatge capturada del vídeo de l'entrevista.

Dionisio Giménez és un periodista jubilat, autor de diferents llibres i un orgullós veí florestà amb orígens andalusos. Quan Podem va començar la seva eclosió arreu d'Espanya, Giménez va decidir impulsar el Cercle de La Floresta. Ara el seu partit, a dins de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot, s'enfronta a unes eleccions, les del 27S, marcades pel debat sobiranista. Ell es defineix com a independentista -va votar sí-sí el 9N- i diu que a Podem i a Catalunya Sí que es Pot hi ha molts altres simpatitzants que volen la independència. Si bé, el posicionament de la candidatura respecte a aquest tema és cercar un referèndum pactat.

Explica que a Podem i a Catalunya Sí que es Pot hi ha diversitat d'opinions sobre la independència i altres afers del programa. Són dificultats d'una confluència ràpida però que vol il·lusionar a la gent per portar un canvi polític. Aquest canvi també passa per les eleccions generals de final d'any, el que no significa que les municipals -els cercles de Podem van donar suport a la candidatura de la CUP-PC- i les autonòmiques no siguin rellevants.

El florestà parla clar i acompanyat d'un munt de documents per no passar un mal tràngol a possibles preguntes concretes. És conscient que Catalunya Sí que es Pot ha caigut en les enquestes i ara és Ciutadans qui se situa com a segona força. Espera que acabi la campanya i, un cop passada la feinada que comporta, tornar a la tasca de barri. Giménez no solament forma part del Cercle Podem de La Floresta sinó que és impulsor d'altres organitzacions com La Floresta amb Palestina o Ràdio Floresta.

Giménez és castellanoparlant i per això les respostes han estat traduïdes al català respectant al màxim el que volia expressar. A les respostes hem introduït entre claudàtors algunes paraules o frases tal com les va dir originalment per evitar perdre matís.

Comencem parlant del tema més tractat a aquestes eleccions: si són plebiscitàries o no i si poden servir per portar la independència o no.

No són plebiscitàries. És un nyap [apaño] d'Artur Mas per preservar-se al poder. No obstant, són importants com a catalitzador de què pensa el poble de Catalunya. El poble sap que no hem pogut fer un referèndum en unes condicions raonables i sap que és un subterfugi per catalitzar l'opinió dels ciutadans. Per tant, no són plebiscitàries com s'han plantejat però tenen una significació política importantíssima.

Des d'un punt de vista legal no poden ser plebiscitàries però hi ha dues candidatures que diuen que si guanyen engegaran un procés per portar la independència i altres que diuen just el contrari. Això no converteix aquestes eleccions en independència sí / independència no?

Jo crec que per respondre a aquesta pregunta és necessari un referèndum que és el que Catalunya Sí que es Pot defensem. Aquest referèndum ha de tenir dues respostes: sí o no a la independència. Això s'ha de comptar amb vots, no amb diputats. Aquest referèndum ha de tenir totes les garanties legals i constitucionals perquè es pugui realitzar. Defensem aquest referèndum com una qüestió essencial per decidir una qüestió també essencial que és la independència o no de Catalunya.

Com s'arriba a aquest referèndum? Els intents que hi ha hagut no s'han materialitzat.

Aquí ens trobem amb un problema afegit: les forces espanyolistes que són el PP i el PSOE amb un nou actor que és Ciutadans. Dependrà de les relacions de força que hi hagi al Congrés. Crec que Podem en aquest cas, sense saber encara com aniran les confluències en les eleccions generals, pot ser part de la solució. Dependrà dels vots i els diputats. Podem és part de la solució per fer el referèndum i establir el que defensem nosaltres, un procés constituent.

És a dir, el canvi d'estatus de Catalunya depèn de Madrid.

Dependrà. Com si no? Fins ara tenim bloquejades totes les portes i ens les segueixen bloquejant. Ho hem vist durant la darrera setmana. L'aïllament en Europa és també evident. Trencar tot això significa fer les coses d'una altra manera. A Catalunya Sí que es Pot estem al camí de la sobirania i Junts pel Sí està també en el camí de donar-li a Catalunya el que es mereixen els ciutadans, una aposta per la sobirania també. Si bé, els camins són diferents. Nosaltres defensem que aquest referèndum i canvi constitucional a Espanya ha de ser consensuat. Dependrà de les relacions de forces que hi hagi al Congrés dels Diputats i també de com vagin les coses a Catalunya.

Sembla que a Catalunya Sí que es Pot li ha costat posicionar-se en aquest sentit. És un tema d'arribar a un acord en una coalició de diferents partits?

A veure, defensem el dret a decidir. Hi ha diferents sensibilitats aquí.

A dins de Catalunya Sí que es Pot?

Clar. Hi ha qui aposta directament per la independència de Catalunya, jo entre ells. També ho va fer en el seu moment Lluís Rabell, el cap de llista. Hi ha molts ciutadans i militants a dins de la candidatura que volen una altra opció. En qualsevol cas això és un reflex de la societat catalana. No es pot anar a la independència amb el 45% dels vots, per exemple. El referèndum és una qüestió fonamental.

Per tant, el 27S no pot servir en cap cas per portar la independència?

Jo crec que no.

Malgrat el que han dit Junts pel Sí i la CUP.

És una lliçó democràtica dins d'uns límits molt grans que han deixat la subtilesa de fer un referèndum emmascarat però no és suficient. Hem de fer el referèndum. Seria lògic que aquest referèndum es pactés amb Madrid. Serà difícil però veiem-t'ho. No és impossible.

Si no es pot pactar no es fa?

Veiem-t'ho. Hem de veure com es desenvolupen els esdeveniments després del 27 però serà molt complicat fer-ho sense pactar. Ho hem pogut veure a tota la campanya i sobretot els últims dies.

Si Artur Mas, que serà el president segons totes les enquestes, diu que enlloc de començar el procés cap a la independència s'intenta de nou tornar a negociar un referèndum, Catalunya Sí que es Pot donaria suport a aquesta proposta?

Estic convençut que sí. Ens agradaria que Junts pel Sí clarifiqués el paper de [Raül] Romeva, el cap de llista, i el paper que farà Artur Mas a partir del 27. Mas té una contestació molt gran no solament dins de la nostra candidatura sinó també a nivell popular per les retallades i la política d'austeritat. Com es diu, està encara el meló per obrir.

Exactament què han d'aclarir? Queda clar que Artur Mas serà el president si guanyen les eleccions tot i que Romeva és el cap de llista.

En primer lloc, si formulen una declaració d'independència el primer dia com crec que han suggerit.

Qui ho ha dit més clarament és la CUP.

Evidentment. Crec que la clau d'aquest procés la tindrà en gran mesura la CUP.

Us veieu pactant amb la CUP la part social?

La CUP i Catalunya Sí que es Pot a nivell d'organització tenen moltes similituds. Això explica que els cercles de Podem de Sant Cugat donessin suport a CUP-PC a nivell municipal. Crec que és una força decisiva a Catalunya a nivell social, de lluita contra les retallades i per una Catalunya amb cara i ulls. Podem pactar moltes qüestions programàtiques amb la CUP. Catalunya Sí que es Pot pot associar moltes reivindicacions amb la CUP i viceversa.

Catalunya Sí que es Pot, com el seu nou indica, ha posat sobre la taula el caràcter social, el sí es pot. Les altres candidatures se n'han anat més a parlar sobre la independència. Què s'ha de fer perquè Catalunya sí que pugui?

En primer lloc, seguir amb l'agenda social. És important que a la discussió social, la independència de Catalunya, s'associïn les reivindicacions de les classes populars i de la gent que menys té. Aquí el nostre compromís ha de ser ineludible: associar qualsevol projecte sobiranista o sobirà de Catalunya amb l'ascens de les forces populars i les persones que menys tenen i pitjor ho passen.

Ja hem vist què ha fet el Boi Ruiz, conseller de Sanitat. En educació també ho hem vist. Que Artur Mas se sumés a l'austeritat a comportat problemes seriosos que no depenien directament de Madrid a Catalunya. La sanitat i l'educació són competències integrades dins de l'Estatut i són competència del govern de la Generalitat. Si bé, no han prioritzat la necessitat dels ciutadans de sortir d'aquesta crisi.

A Sant Cugat més de l'11% de la població està sota el llindar de la pobresa segons Càritas. Hem d'actuar sobre això que és el que no ha fer Artur Mas als darrers anys.

Com s'actua?

Posem l'exemple d'educació. Ara ha començat el curs escolar i hem vist que molts col·legis han hagut d'obrir amb condicions precàries però el govern d'Artur Mas ha donat dos milions als col·legis concertats i alguns de l'Opus Dei. Es pot prioritzar. Si tenen diners per pagar a l'escola privada, per què no a l'escola pública? Un govern ha de prioritzar l'ensenyament públic.

L'exemple de sanitat és obvi. Hi ha CAPs que s'han tancat mentre bona part dels serveis sanitaris els han traspassat als consorcis privats. Mataró, el Parc Taulí, Blanes... han sigut un escàndol. Hem de forçar fer la sanitat pública com l'ensenyament públic.

Beneficiar el sector públic. Això significa retirar ajudes i subvencions al sector privat?

És evident.

Introduir transparència al sector públic?

És evident.

Quines mesures de transparència?

Les que es pactin amb la CUP i altres forces polítiques. Aquestes mesures de transparència han de quedar clares als pressupostos de la Generalitat. Els consellers igual. Quan estableixen les prioritats al sector privat, han de donar explicacions. Com es podria fer sinó?

Explicaves que hi ha desigualtat i problemes socials a Catalunya. Al vostre programa, entre diferents eixos, plantegeu un Pla de Rescat Ciutadà i una Renda Garantida. Com es gestiona això? Quin són els ajuts que ha de rebre el ciutadà que té problemes d'exclusió social o de desigualtat?

Bona part de l'origen de l'exclusió social és la Reforma Laboral. Una reforma que CiU, sobretot Unió però també Convergència, va subscriure entusiàsticament. Això ha generat una precarietat laboral molt gran. Començarem parlant dels autònoms que són importantíssim perquè el 70% dels llocs de treball els ocupen les petites empreses. S'ha d'ajudar als autònoms amb una rebaixa substancial de l'IRPF, amb subvencions i ajudes de la Generalitat a la creació d'ocupació però, sobretot, amb una rebaixa de la fiscalitat.

S'ha de garantir una quota d'ajut econòmic perquè cap ciutadà sofreixi talls de llum o tingui problemes per pagar l'aigua. S'haurà de pactar amb els Ajuntament, arribar a acords amb la Generalitat i negociar amb les empreses. Això s'ha d'assumir immediatament.

També s'ha d'incentivar la R+D perquè els estudiants i científics no hagin de marxar. S'ha de fer una política de taxes universitàries molt més baixes. Molta gent ha hagut de deixar la universitat, és absolutament lamentable. Per suposat, això és una nova aportació econòmica prioritària que ha d'assumir el govern de la Generalitat.

Proposes polítiques per millorar socialment però amb els peus a terra perquè caldrà fer pactes amb altres institucions i altres partits.

Està clar. Catalunya Sí que es Pot vol pactar una agenda prioritària perquè cobreixi les necessitats de les persones que ho passin pitjor. Aquesta serà la gran batalla dels diputats que surtin elegits.

Parlem del Parlament i les enquestes. Abans de la campanya les enquestes que sortien situaven a Catalunya Sí que es Pot disputant la segona força. Actualment les enquestes situen a Ciutadans com a segona força. Què ha passat? Hi ha hagut algun error de campanya o són enquestes i no els doneu importància?

Si totes les enquestes pronostiquen que Catalunya Sí que es Pot està entre els 15-18-20 diputats, totes les enquestes no es poden equivocar. M'agradaria donar-te per a elCugatenc la gran exclusiva que governarem, que tindrem més diputats que ningú, però tocant de peus a terra et diré que aquestes eleccions han agafat la confluència amb ICV molt tard. Aquesta és una opinió personal. S'hauria d'haver fet una confluència diferent basada en una proximitat molt anterior. S'ha errat en establir un procés de confluència que ha durat una setmana.

No dic que estigui malament el procés de confluència. En realitat està funcionant molt bé, sobretot allò que conec, Sant Cugat. El treball d'ICV i EUiA és encomiable. En molts llocs no s'ha entès una confluència que no s'ha fet des de la base. Això ha pogut actuar en contra del missatge o de la incorporació de més gent. Espero que això es pugui corregir a les generals.

Què et sembla el que va dir Pablo Iglesias a un míting cridant al vot dels andalusos i extremenys i els seus fills? Es va crear rebombori amb l'encunyament d'un vot etnicista.

Després ho va explicar. Va demanar perdó. Va dir que volia incentivar el vot. En qualsevol cas, les declaracions que venen de dirigents de Madrid aquí s'agafen entre cometes. El debat de la immigració no ha d'entrar en campanya. És un debat vell [añejo] i antic que les forces que estan contra la sobirania de Catalunya trauen a relluir creient que poden portar l'aigua al seu molí. El PP i Ciutadans faran el seu discurs que ja coneixem però la immigració a Catalunya està integrada. Molta gent immigrant està dins del moviment de sobirania.

Si parlem d'immigració, bona part dels errors respecte a aquest tema es poden recollir de les declaracions d'Heribert Barrera dient que els immigrants havien vingut a subvertir el codi genètic dels catalans. Ha sigut el president honorífic d'ERC durant més de 20 anys. Era un personatge important.

La dona de Jordi Pujol, la Marta Ferrussola, va dir que no portaria els seus fills a un col·legi on hi haguessin immigrants. A més va dir que li molestava que el president de la Generalitat es digués Montilla, per exemple. No fa molt Duran i Lleida, el calb d'or, va dir que l'Espanya subsidiada dels andalusos i de la botija... amb declaracions absolutament pejoratives.

Per tant, el millor és no abordar aquest tema com a punt de conflicte perquè no hi ha conflicte a Catalunya.

Seria generar un conflicte inexistent.

Jo, per exemple, sóc de Granada. Faig aquesta entrevista en castellà malgrat que després la tradueixis. Sóc d'un barri obrer i mai m'he sentit marginat. Al contrari, aquest és el meu país. La qüestió emocional de la independència té a veure amb el cor. Mai ens separarem de Madrid en aspectes emocionals. Parlem de la dinastia borbònica, d'una estructura emparada pel règim del 78 i que s'ha de fer una nova constitució per a parlar de la sobirania de Catalunya.

Perdona que m'hagi prolongat perquè és un tema que...

T'afecta directament.

M'afecta directament. Jo no veig cap problema aquí. Pablo Iglesias ha donat explicacions al respecte.

Aquest any hi ha hagut eleccions municipals, hi ha el 27S i hi haurà les generals. Quines són més importants per fer el canvi que vol Catalunya Sí que es Pot? O són iguals?

Són iguals. Tenen la importància que els pertoca en cadascun dels seus àmbits. Les eleccions municipals són importantíssimes perquè és on el ciutadà comença a exercir la política. Les autonòmiques perquè són clau. Aquest país necessita ser escoltat, és subjecte polític, han sortit milions de persones al carrer demanant la independència de Catalunya i un procés de sobirania popular que han de ser escoltades. Resulta demagògic dir que tot això és una idea de l'Artur Mas, com creuen alguns. Hi ha moltíssimes persones que han anat a aquestes mobilitzacions reclamant independència des d'una perspectiva política, ideològica i econòmica molt diferent a la de Mas. Les eleccions autonòmiques ara són summament importants.

Les de Madrid són una qüestió d'Estat. Veurem què passa a les eleccions generals. Et deia abans que un resultat important de Podem pot alterar aquest tauler. Crec que Pablo Iglesias és part de la solució en quant a la sobirania de Catalunya i iniciar un procés constituent que no és la reforma de la Constitució, és una altra constitució.

Procés constituent propi a Catalunya?

Clar.

Un altre debat que s'ha posar sobre la taula és la Unió Europea, el paper que juga la UE i ara, amb el tema de la independència, també és un argument de si Catalunya quedaria dins o fora. Què et sembla el paper de la UE? Et sembla que Catalunya hauria de formar-ne part ja sigui dins d'Espanya o com a estat independent?

Estic en contra de la Unió Europea. Julio Anguita al 1999 va encunyar la frase “l'Europa dels mercats”. La UE no ha afavorit la unió dels pobles sinó que ho ha dificultat substancialment. El que digui la UE respecte a Catalunya és el resultat dels grans mercaders que dirigeixen la política econòmica de la Unió i, per suposat, les pressions que el govern de Madrid està exercint sobre els dirigents de la UE. No em sembla rellevant el paper de la Unió en aquestes declaracions perquè dir que estarem a fora de la UE és solament una estratègia política subordinada als interessos del PP.

Aquí hi ha set milions d'habitants, tenim localitzades moltíssimes empreses, tenim molt bones relacions comercials i econòmiques amb molta gent de la UE i això es valorarà. A més, si Escòcia va fer un referèndum que es va perdre però què hagués passat? Per què allà van poder fer un referèndum i aquí no? No es suficient el tema que el Regne Unit no té constitució. Les estructures d'estat existeixen.

Les últimes declaracions dels empresaris, de la gran banca i de la UE són puntuals per pressionar perquè aquest país no aconsegueixi la sobirania.

M'agradaria acabar l'entrevista desvinculant-te una mica de Catalunya Sí que es Pot i que em fessis una observació com a periodista i com a ciutadà del que ha passat en el cas de TV3 i la manifestació de la Meridiana. La retransmissió de la Via Lliure va significar una sanció per la qual havia de retransmetre actes polítics dels partits que no van donar suport a la mobilització independentista.

Considero que va ser un error no participar a la Via Lliure de l'11 de setembre. Va ser un error polític important [de gran calado] perquè en la mobilització hi havia moltíssims ciutadans que podien simpatitzar amb el nostre missatge. Sé que molta gent de Catalunya Sí que es Pot va anar a la manifestació. Atribuir que era la campanya d'Artur Mas em sembla que no és cert. S'havia d'analitzar des d'un altre angle. Moltes persones dels milers que van acudir no coincideixen amb la política d'Artur Mas.

Responent-te a la pregunta. M'he desviat.

Està bé saber què penses del posicionament de Catalunya Sí que es Pot.

No he estat a les negociacions de Catalunya Sí que es Pot en relació a la indicació de la Junta Electoral Central. Crec que la JEC ha actuat com un ariet més dels molts que hi ha hagut contra el procés sobirà a Catalunya. Em sembla injusta aquesta decisió. Em sembla que els professionals de TV3 són molt bons. La discriminació als informatius està molt pautada i abans de parlar hauríem de mirar el minutatge de les intervencions.

Va ser un error de la JEC donar espai a les forces que no van participar a la mobilització. No hauria d'haver ficat al mateix sac a Catalunya Sí que es Pot amb PP, Ciutadans i PSOE. Crec que des de la direcció política de la confluència es va valorar no aparèixer en aquesta compensació i donar-la a les marees perquè poguessin parlar de les retallades. Això no ha sigut possible i aquí hi ha l'error. Hagués estat molt bé que TV3 hagués acceptat la proposta de Catalunya Sí que es Pot.