Foto: Jordi Pascual

En la darrera reunió de la taula de benestar animal de l’Ajuntament, en què participen grups polítics, tècnics i entitats, la Plataforma Animalista (PAS) va marxar mostrant el seu desacord amb el funcionament de l’òrgan participatiu que va néixer al juliol del 2016 després que a l’abril s’aprovés una moció per crear-la. Des de llavors la PAS ha deixat de formar part de la taula tot esperant que aquest espai pugui ser realment participatiu.

Dimarts vinent, explica Marta Guàrdia, vocal de l’entitat, tenen una reunió amb representants de l’Ajuntament tot i que no saben què es tractarà exactament. Els animalistes no tenen gaire esperances que la trobada solucioni res tenint en compte el funcionament de la taula fins el moment. “No ha estat una decisió precipitada”, explica Guàrdia, “feia mesos ja ens havíem plantejat si la millor opció era marxar però havíem decidit restar-hi perquè sempre es manté una mínima esperança de canvi”.

El primer gran desacord és, segons la vocal, l’incompliment de la freqüència de convocatòria. Enguany la taula s’ha reunit el 4 de juliol i no feia una reunió des del desembre. Això provoca, indirectament, que els temes vagin acumulant-se i s’arribi a cada sessió amb molts afers a tractar. “Fan seguiment d’alguns temes però no ens deixen debatre gaire”, prossegueix. A més, lamenta, hi ha temes com ara el Centre d’Acollida d’Animals o la creació d’una gatera que porten bloquejats des dels inicis de l’òrgan participatiu.

Però una de les dinàmiques habituals que més molesta a l’entitat és el tractament que el govern i els tècnics fan d’alguns afers: “Arriben a aportar una versió totalment esbiaixada”. És el cas, diu Guàrdia, d’un ramat d’ovelles abandonades a l’entorn de l’ermita de Salut. En van tenir constància al febrer tot i que ja un mes abans algunes persones les havien vist. Van avisar a l’Ajuntament, van negociar amb la Generalitat i ho van explicar també a l’EMD de Valldoreix però ara continuen havent ovelles soltes.

“Vam buscar santuaris per portar els animals però l’Ajuntament preferia tornar els animals al propietari”, explica, “però ara encara hi ha 9 ovelles soltes”, les sis restants respecte el primer cop que les van veure potser han mort. Tenen constància que les ovelles van ser robades i que un cop soltes han estat atacades per altres animals. A més, han travessat carreteres fent que no només es tracti d’un cas de maltractament animal sinó també de seguretat i salut pública. Un cop avisat el propietari, considera Guàrdia, el consistori hauria de decomissar els animals. Diu, però, que cada cop que treuen el tema, el govern el dona per solucionat.

Aquest cas, així com la trobada de ponis trobats solts a l’entorn de Can Fontanals, també animen a la PAS a demanar un protocol que coordini l’Ajuntament, la Policia Local, els serveis de mediació i les entitats. La seva vocal denuncia el cas d’un gos massa temps lligat del qual van fer seguiment i que va acabar en res perquè es va avisar el propietari per fer una inspecció. “Clar, quan van anar a revisar-ho, el gos ho tenia tot perfecte, el propietari havia tingut tres dies per preparar-se”, lamenta la vocal, qui també critica el que considera una manca d’informació per part del govern d’aquells temes que ha destapat l’entitat.

La PAS tem, però, que la taula serveix avui dia per legitimar les accions al voltant dels animals preses des de l’Ajuntament. Amb el pas per un òrgan de participació es dona la sensació d’un consens en les decisions quan en realitat, tal com critica Guàrdia, la incidència de les entitats és baixa. “Es falta a la veritat o no s’explica tota i no hi ha debat possible”, enraona, “en canvi ser-hi sembla que implica acceptar tot el que diuen”.

És per això que l’entitat, com a forma de protesta, abandona la taula i passa tots els temes bloquejats a la seva advocada, qui els diu que en alguns assumptes s’ha d’anar al Síndic de Greuges i que en d’altres s’ha de denunciar a l’Ajuntament. La limitació econòmica i un fil d’esperança d’un possible canvi encara els manté lluny d’aquella batalla. Guàrdia, per sobre de tot, diu que tot plegat no s’ha d’entendre com una disputa política entre partits, dels quals es volen mantenir al marge, sinó que totes les seves decisions es fan pensant en el benestar animal i, per això, demanen millores que facin de la taula un òrgan realment participatiu i útil.