Foto: Anna Poquet

“És la primera sentència respecte a símbols a l’espai públic fora de període electoral”, reivindica José Domingo, vocal de Societat Civil Catalana, “i no només afecta a les estelades sinó a altres símbols com llaços grocs o pancartes”. La sentència emesa pel Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Barcelona al juliol del 2016 per la qual l’Ajuntament era obligat a retirar l’estelada ubicada llavors a la plaça Lluís Millet ha estat refermada en no haver-se acceptat a tràmit el recurs interposat pel consistori davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tot i que el govern municipal ja ha anunciat que recorrerà al Suprem (TS), aquesta resolució pot marcar jurisprudència en ser única.

D’ara endavant, qualsevol denúncia sobre simbologia a l’espai públic tindrà el cas santcugatenc com a referent, el que fa que Domingo apunti a un possible augment de processos judicials. Sobre l’anunci del govern municipal d’acudir el TS, descarta que això canviï res ja que “ja s’ha pronunciat en altres situacions” i, de fet, “la sentència té com a fonament una altra del Suprem del 28 d’abril del 2015”. En definitiva, considera que es demostra el que ja va advertir mesos enrere en una entrevista en aquest diari: “L’administració pública no té llibertat d’expressió sinó els individus”.

La sentència té quatre elements centrals per demanar la retirada: un pal a una plaça es pot considerar com un edifici públic, l’estelada és partidista tot i no ser d’un partit polític concret, la decisió tant si és presa pel govern com per acord del Ple no legitima l’actuació i les administracions no tenen llibertat d’expressió sinó que han de vetllar per la neutralitat de les institucions. Domingo en fa una valoració positiva en demostrar-se que “els símbols partidistes no poden estar a espais públics”.

Tot i que en la primera sentència l’Ajuntament no havia de fer front a cap sanció econòmica ja que la interposició d’una denúncia al 2015 davant la Junta Electoral de Zona de Terrassa (JET) no va acabar amb la petició d’una retirada, aquesta desestimació sí inclou el pagament de les costes fins un màxim de 2.000 euros. Inicialment el govern va optar per canviar l’estelada a la plaça d’Octavià fins que, després d’una nova petició de Societat Civil Catalana, que havia interposat la denúncia, la jutgessa va esclarir que no es podia ubicar a cap espai públic. Tot plegat va acabar amb el trasllat simbòlic de la bandera a una parcel·la privada a l’accés de la ciutat des de Cerdanyola.

L’alcaldessa, Carmela Fortuny, es mostra preocupada ja que considera que la prohibició de posar símbols polítics a espais públics pot afectar també a altres reivindicacions com l’antimilitarista o la que defensa els drets del col·lectiu LGTBI. Domingo, però, diu que hi ha símbols acceptats per la comunitat internacional i amb legislació a favor que no poden tenir la mateixa consideració que una estelada. És el cas, explica, de símbols contra la violència de gènere, en favor dels drets LGTBI o contra el terrorisme, entre d’altres. “El que no s’entendria és que poséssim una falç i un martell, que no és el símbol d’un partit concret però sí d’una ideologia, com passa amb l’estelada”, clou.

La resolució judicial ha estat rebuda de bon grat per part del PP. Els populars consideren que la sentència demostra “l’ús vergonyant, autoritari i partidista per part del govern municipal de l’espai públic, dividint i confrontant els veïns i negant la pluralitat de la societat santcugatenca”. El seu portaveu, Álvaro Benejam, considera que el pagament de les costes hauria de recaure directament sobre el polítics del govern municipal i l’exalcaldessa Mercè Conesa i no sobre l’erari públic. També ha demanat, novament, la retirada de la pancarta que demana l’alliberament dels “presos polítics” a la façana de l’Ajuntament.