Foto: Jordi Pascual

Les persones hipersensibles que pateixen Síndromes de Sensibilització Central (SSC) tenen més risc de patir malalties relacionades amb el medi ambient i la contaminació, un reguitzell de patologies molts cops compartides que van des de la fatiga crònica fins a la migranya passant per dolors vaginals i dèficit d’atenció així com altres encara en discussió per la comunitat científica com l’autisme. Així ho ha explicat Joaquim Fernández, cap de la Unitat de Sensibilització Central de l’Hospital Clínic, en una conferència organitzada pels Amics de la UNESCO dimecres a la tarda a l’Arxiu Nacional.

L’expert ha assegurat que cada vegada es detecten més persones amb aquest tipus de malalties, el que coincideix amb l’augment de la contaminació en tots els seus sentits, és a dir, no només l’atmosfèrica sinó també la relacionada amb el soroll, la llum, l’alimentació, l’aigua i fins i tot l’estrès. “Avui dia hi ha moltes persones que han de marxar de viure de les ciutats perquè no poden suportar els nivells de contaminacióˮ, diu.

De totes les variants de la hipersensibilitat, la química és la menys reconeguda i la que genera més dificultats a les persones que la tenen. Es tracta de respostes corporals exagerades als productes químics, el que pot ser des d’un ambientador als productes de neteja. Fernández lamenta que de tots els centres hospitalaris de Catalunya només el Clínic té una unitat especialitzada en aquest àmbit i que a la resta d’espais hospitalaris tenen una mancança d’atenció i formació dels professionals per fer-hi front.

La irrupció de les noves tecnologies amb la introducció a les nostres vides de més contaminació elèctrica, magnètica, sonora i ionitzant, diu l’expert, és un dels motius de l’augment d’aquests tipus de malalties, que afecten directament a les connexions neuronals amb la possible inflamació del cervell. També tenen derivades en altres aspectes de la persona com ara l’aparell reproductor: la reducció dels espermatozous produïts i l’alteració del cicle menstrual.

L’electromagnetisme aspira a ser el gran repte del segle XXI des de la perspectiva de les malalties relacionades amb el medi ambient i la contaminació tot i que avui dia, assegura Fernández, continua tenint més pes la contaminació dels plaguicides que afecta directament al nostre entorn i als aliments. Per això proposa canviar els nostres hàbits cap a una dieta amb més verdura i menys carn, que hauria de ser blanca, i renunciar sempre que sigui possible als aliments greixosos com formatges i embotits. També, diu, cal desprendre’s de pràctiques que heretem del segle XIX com la cloració de l’aigua per fer-la potable, ja que considera que en l’actualitat hi ha altres fórmules menys nocives per a la salut.

Davant l’augment de persones afectades, Fernández demana atenció personalitzada i tenir en compte els efectes sobre la vida que poden tenir aquestes patologies: “Ni el 20% de les persones diagnosticades poden seguir treballant del que ja exercienˮ. Diu que a Catalunya hi ha prop de 150.000 persones amb aquestes malalties, que són molt cares de tractar i, per això, considera que no es fan els esforços suficients per fer-hi front: “Fins que el problema no sigui més insostenible econòmicament que la solució, no es faran els passos necessarisˮ.

Tot i així, celebra que Catalunya ha estat el primer país del món en ficar-se a treballar en aquest àmbit amb l’elaboració del primer Document d’abordatge i el Pla Operatiu de Síndromes de Sensibilització Central de Catalunya 2015-2017, sota la comandància política de Toni Comín. Considera que és una feina insuficient però un primer pas impensable en altres països on aquest tipus de malaltia gairebé no és ni reconeguda per una bona part de la comunitat científica.