Fotos: Jordi Pascual

Del Campo al Cole és una ONG que, en forma d’associació sense ànim de lucre, treballa perquè les escoles puguin servir aliments agroecològics als menjadors escolars, tenint en compte paràmetres de proximitat i medi ambient en els àpats. El seu coordinador, Andrés Muñoz, que viu a la Floresta des de fa aproximadament dos anys, atén elCugatenc després d’un ampli debat a la comunitat educativa sobre els esborranys de decret de menjadors proposats pel Departament d’Ensenyament. L’anunci del conseller Josep Bargalló d’aturar el procediment per establir un debat ampli ha marcat els darrers moviments de l’assumpte. Per a Muñoz, el model català té marge de millora però és una referència a molts punts de l’Estat.

– El tema central de debat en el decret de menjadors ha estat la contractació pública com a forma de gestió. Què en penses al respecte?

– El discurs està molt manipulat així que cal esclarir termes. Al 2017 es va aprovar a l’Estat una nova llei de contractació del servei públic que pretén donar resposta a una normativa europea que obliga als països a impulsar polítiques públiques en compra que introdueixin criteris socials i mediambientals en la licitació. La llei introdueix millores perquè per primer cop les administracions públiques han d’introduir aquests criteris i, per tant, s’obre la porta a iniciatives d’àmbit social. En el cas dels menjadors escolars es pot introduir, per exemple, un percentatge de producte ecològic.

Des del Campo al Cole veiem la llei com una finestra d’oportunitat perquè les administracions millorin les licitacions actuals. Al context de Catalunya, però, tot i que la gestió dels menjadors és competència de la Generalitat, les competències estan delegades a consells comarcals i municipis, el que ha fet que en molts casos les AMPA (Associacions de Mares i Pares d’Alumnes) / AFA (Associacions de Famílies d’Alumnes) s’encarreguin de la gestió. És un model peculiar en comparació amb la resta de l’Estat.

Ara la Generalitat diu que, per la nova llei, està obligada a treure la gestió a les AMPA/AFA. Però no és cert. La nova llei obliga que els concursos públics amb diners públics es licitin però, en aquest cas, els menjadors escolars estan sufragats al cent per cent per diners de les famílies. Sembla un argument fals de la Generalitat per treure la gestió a les AMPA/AFA.

A partir d’aquí, el posicionament de del Campo al Cole és molt similar al de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), és a dir, cal que aprofitem l’aprenentatge de les AMPA/AFA en tots els anys de gestió i que respectem que les famílies decideixin perquè saben què volen pels seus fills i porten anys gestionant el servei. Cal aprofitar l’experiència per mantenir el model.

– Però no és tan senzill.

– Clar, hi ha escoles amb AMPA/AFA que no poden assumir la gestió. Per a aquests casos en què les AMPA/AFA no puguin o vulguin, hem de crear un sistema de licitació que incorpori paràmetres ambientals i socials, és a dir, millorar el sistema actual. La regulació s’ha de fer en un marc en què tots els actors puguin intervenir i es respecti la voluntat de la família. És justament el que no s’ha respectat amb els diferents esborranys de decret en què la Generalitat intenta imposar un model adduint uns arguments que no són certs del tot.

– Com es pot garantir millor que els productes siguin de proximitat i ecològics, amb contractació pública o amb gestió directa de les AMPA/AFA?

– Per mi això és un debat fals. No es tracta d’un model o l’altre perquè la llei contempla diversos models. Quan la Generalitat diu que la llei l’obliga a un únic model no és cert perquè la normativa estatal contempla cinc modalitats i entre elles hi ha la gestió directa per part de l’administració –que la Generalitat no vol assumir–, l’externalització –que és el que defensa la Generalitat– i la gestió directa de les AMPA/AFA. Són models que poden coexistir.

És cert, però, que en el criteri de proximitat no es poden marcar restriccions a la lliure competència si s’opta per un concurs públic. És a dir, no es poden posar criteris que limitin la participació d’empreses d’altres països del mercat únic. Però sí es poden incorporar criteris de reducció de gasos d’efecte hivernacle i altres formes d’ajustar la licitació per permetre productes de proximitat i ecològics, com passa amb la nova llei de contractació pública de Navarra.

Evidentment, en el cas de les AMPA/AFA, si elles decideixen, tenen més marge de maniobra. Però també és cert que el model també es pot revisar perquè hi ha moltes AMPA/AFA que gestionen menjadors i no introdueixen productes de proximitat i ecològics. No és idíl·lic.

– En qualsevol cas, ara un concurs públic pot aportar millors resultats que abans del darrer canvi legislatiu?

– Sí i per això quan parlo amb col·lectius mobilitzats pel decret de menjadors els dic que vagin en compte en no dir algunes coses que potser no són certes. Perquè a l’igual que no és cert que hi hagi cap llei que obligui la Generalitat a treure la gestió a les AMPA/AFA, tampoc ho és que la llei vingui per liberalitzar el sector. Depèn de com es redacti la licitació.

– Com has viscut el debat del decret de menjadors dins de la comunitat educativa?

– A banda de del Campo al Cole, he parlat amb FaPaC i sóc a SOS Migida per fer un cop de mà. A Sant Cugat també hi ha un element més, la Coordinadora d’AFA i la seva relació com a interlocutora amb l’Ajuntament. No conec el detall de tot plegat però des de la meva experiència a SOS Migdia puc dir que el posicionament és ferm. Però tinc la sensació que, tot i la mobilització, molts pares estan desinformats de la situació.

– Com interpretes l’aturada anunciada pel conseller Bargalló?

– Crec que volen guanyar temps. No han sabut fer una bona lectura de la situació perquè han intentat forçar un model sense tenir el consens de la comunitat escolar. Això els ha agafat a prop de les eleccions municipals i s’han esglaiat. És ERC qui mou aquest assumpte a nivell nacional i segurament hi ha agrupacions locals advertint del desgast que pot suposar el decret de menjadors. No veig convicció per generar el marc d’acord i negociació sense premisses ni imposicions. Per terminis no poden tenir el decret enllestit per al curs vinent i sembla que hagin decidit l’aturada per deixar passar les municipals i reprendre el tema més endavant.

– A del Campo al Cole analitzeu tot l’Estat i heu comprovat que cada autonomia decideix gestionar el menjador escolar d’una manera. Hi ha algun model referent?

– El model de menjadors escolars a Espanya és depriment. La fotografia que presentem en l’informe és bastant dolenta. Hi ha una connivència clara entre l’empresa privada i l’administració pública, i fins i tot més enllà, com al País Basc amb relacions d’índole delictiva. Arreu de l’Estat l’administració ha regulat els menjadors escolars en benefici de l’empresa privada.

Això ha fet que el model de licitació estigui molt desvinculat del territori, de la producció ecològica, de la qualitat alimentària... El preu sempre ha estat determinant: quant més barat millor. Quatre empreses (Serunion, Compass Group, Aramark i Ausolan) gestionen el 58% del mercat a Espanya. És un model concentrat i amb molta presència de multinacionals. Podríem parlar d’un oligopoli.

A Catalunya, on hi ha més petites i mitjanes empreses i amb AMPA/AFA més implicades en la gestió, hi ha l’amenaça que grans empreses ho canviïn tot. Potser no som conscients, però el cas català és un referent per a molts altres territoris de l’Estat. El cas de Canàries també és molt interessant perquè és la pròpia administració pública la que ha fomentat una dinamització perquè els productors de les illes distribueixin aliments ecològics i de proximitat als col·legis públics.

– A altres indrets de l’Estat les famílies no tenen capacitat de decisió?

– El model més estès és el que defensa ara la Generalitat, és a dir, que l’administració pública liciti el servei sense tenir en compte la voluntat de les famílies. Hi ha excepcions. Per exemple a Galícia també hi ha un gran nombre d’AMPA que gestionen el servei però no és ni de prop el mateix volum de col·legis que els que tenim a Catalunya. Al País Basc, en canvi, tenen un model totalment centralitzat: el govern basc licita el servei en quatre lots i a les famílies els toca una empresa que no han decidit i sense obligar-la a tenir criteris ecològics ni de proximitat. Allà a les empreses els és igual què diguin les famílies perquè no depenen d’elles.

– Heu preparat també un documental sobre menjadors escolars.

– Neix del contacte amb famílies i AMPA/AFA preocupades pel sistema. Encara que ja hi ha obres audiovisuals que tracten el tema, com El plat o la vida, hem cregut interessant actualitzar el debat sobre l’alimentació i els menjadors escolars amb una foto fixa amb un context de canvi climàtic, crisi política, econòmica... Volem oferir exemples de com canviar el model i donar resposta a les demandes de canvi.

– També impulseu un sistema de certificació.

– Intentem trobar fórmules per fomentar el canvi en l’alimentació escolar. Seguint experiències de països com el Regne Unit i França, hem cregut que la certificació pot servir per visibilitzar aquelles escoles i empreses que treballen en l’afer. És una eina de transparència perquè, com hi ha sensibilitat, actualment hi ha empreses que envien missatges confusos. Per tant, es tracta de visibilitzar bones pràctiques i oferir eines a les famílies per saber què es menja, on es produeixen els aliments, quin acompanyament tenen els infants, si hi ha vinculació amb el projecte educatiu del centre...

– En quint punt us trobeu?

– Tenim el procediment, criteris i marca establerts. Ara hem de presentar-ho a empreses i comunitats escolars per posar-ho en marxa. Espero que durant els propers mesos puguem posar-ho en marxa tant a Catalunya com a territoris de la resta de l’Estat.

– Per què és tant important fer totes aquestes accions?

– Parlar d’alimentació és central. Hem delegat en altres persones i organitzacions qüestions de primera necessitat. Ens han transmès la idea de despreocupar-nos perquè algú altre ho farà per nosaltres. Una de les conclusions que trec de la crisi que va començar el 2008 és que hem d’incidir en tot allò que és important a les nostres vides. L’alimentació és molt més profunda que quin plat posen a les escoles; genera salut i està vinculada al territori, afecta a com viuen les persones que produeixen per a nosaltres i quines xarxes es generen al voltat de tot això. També hi ha el com mengem, és a dir, com aprenen els nostres fills a relacionar-se amb els aliments. A banda de respirar, què hi ha més important que menjar?