Foto: Jordi Pascual

En base a uns documents que encara no s’han fet públics però que ja circulen pels despatxos de l’Ajuntament, la Fundació Sant Cugat, l’entitat privada que va fomentar tres debats de ciutat entre els anys 90 i la primera dècada dels 2000, s’ha tornat a reunir per encetar el debat social sobre el darrer creixement que li queda a la ciutat, a Can Mates i Can Fontanals. Es tracta d’una zona d’aproximadament 60 hectàrees que representa la darrera àrea pendent d’urbanitzar del municipi, a l’espera de saber com queden els litigis de Torre Negra.

Ja abans de marxar de la tinença d’alcaldia d’Urbanisme, l’actual conseller de Territori, Damià Calvet, va anunciar que durant els propers mesos es podrien explicar novetats d’un desenvolupament que es recull al Pla d’Acció Promusa 2030, la previsió de nou habitatge públic de l’empresa pública municipal. Es tractaria, segons ha pogut saber la Fundació, d’un creixement en forma de dos barris de 1.300 habitatges cadascun i, segons el compromís de l’Ajuntament, un 50% d’aquests serien de lloguer de protecció oficial.

Fins el moment no s’havien donat detalls de l’afer i ni tan sols hi ha cap avantprojecte que avali l’inici de l’operació. Per fer-ho cal que un privat es mostri interessat i, llavors, implementar la normativa urbanística per desenvolupar la zona complint el compromís pres pel govern. La Fundació, davant el possible desenvolupament, que en abast territorial només seria equiparable al de Coll Favà –més grans que Can Mates, Volpelleres i Torreblanca–, creu oportú encetar la discussió pública de la que pot ser la darrera oportunitat d’alterar lleugerament el model de ciutat.

Si bé, el territori està condicionat pel seu entorn, amb la Boehringer i la via de Renfe separant l’àmbit, amb un Can Fontanals construït però no urbanitzat i unes quantes pastilles al nord de l’AP7 i de la B30 que completarien la connectivitat de Sant Cugat i Rubí sense cap ús aparent, de moment. A més, la carretera de Rubí limita el nord en la zona afectada pel futur desenvolupament, sent necessari definir l’extrem sud d’aquesta via en consonància –o no– amb l’ús comercial i d’equipaments de l’altra banda.

En la primera trobada de la Fundació, celebrada dilluns a la nit, s’ha apuntat la necessitat de demanar una moratòria com a mínim fins un cop passades les eleccions municipals. De moment sembla que la tramitació està aturada però el que demana l’entitat és aprofitar la pausa per obrir un debat molt més ampli que la distribució de carrers i dels equipaments que s’hi hauran de col·locar. Aquesta mirada superior, fins i tot potser supeditada a una lògica metropolitana tot i les dificultats d’un Pla General Metropolità (PGM) obsolet i un Pla Director Urbanístic encara no nascut, es veuria truncada si es presenta l’avantprojecte d’un Programa d’Actuació Urbanística (PAU), precisa d’una anàlisi col·lectiva des d’un punt de vista de ciutat.

La Fundació no descarta una esmena a la totalitat: Cal un nou barri residencial? En cas afirmatiu, cal definir una centralitat per evitar un bolet d’edificis poc atractiu? Quin model de mobilitat? Quina interconnexió tindrà amb la resta de barris? Com es gestionarà la mobilitat? Com se salvaran les infraestructures que condicionen l’àmbit? Com es pot condicionar l’urbanisme per fer un barri acollidor i autosuficient? Es pot donar resposta a altres necessitats com l’acollida dels estudiants dels espais universitaris de la ciutat o a l’envelliment previsible arreu del país?

Ara per ara la tramitació ni tan sols ha començat i, per tant, tot l’afer es troba en una fase més que inicial. És per això que l’entitat aprofita l’avinentesa per iniciar el debat i poder consensuar un llistat de reivindicacions com ja s’havia fet en desenvolupaments anteriors del municipi. Però, a l’igual que no hi ha procés administratiu obert, la Fundació encara no ha pres cap posicionament formal a l’espera de seguir recollint propostes i debatent l’assumpte.