Fotos: Tribunal Suprem

El santcugatenc i exconseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha estat interrogat aquest dimarts a la tarda al Tribunal Suprem en el marc del judici del procés, un espai que ha aprofitat per a reivindicar el diàleg i la negociació política com a solució a l’atzucac en què es troba el país alhora que ha rebutjat qualsevol via violenta per a la consecució de la independència de Catalunya. L’exconseller està acusat de rebel·lió, malversació, sedició i organització criminal amb una petició de penes de 16 anys per part de la Fiscalia, d’11 anys i sis mesos per part de l’advocacia de l’Estat i de 74 anys per part de l’acusació popular exercida pel partit d’extrema dreta Vox.

Romeva ha respost només a les preguntes de la defensa, exercida per l’advocat Andreu Van den Eyde, i s’ha mostrat contundent amb l’acusació particular, a qui ha criticat per vulnerar els drets i llibertats que ell mateix ha defensat arreu de la Unió Europea en la seva etapa d’eurodiputat i en les conferències que ha fet posteriorment. Només començar la declaració, s’ha qualificat de pres polític i s’ha autodefinit d’europeista, republicà i “circumstancialment independentistaˮ.

La seva declaració s’ha centrat en el valor del diàleg, tot dient que és indispensable acceptar la realitat, que “incomoda molts sectors de la societat a Catalunya, Espanya i Europaˮ, i trobar-hi una solució política i no “en una sala de lo penalˮ. És per això que, des del seu punt de vista, la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017 va ser una resolució basada en els mandats del 27S i l’1O que havia d’encetar un procés de negociació multilateral.

Reivindicació de la no violència i l’autodeterminació com un dret

Gran part de les preguntes de Van den Eyde s’han centrat en la violència al voltant de la jornada de l’1 d’octubre, que Romeva assegura que només va venir de la mà dels cosses de seguretat de l’Estat: “No és el comportament desitjable d’una policia democràtica. Hi va haver un miler de ferits.ˮ L’exconseller ha assegurat que en cap cas va cridar a una resistència activa ni a l’enfrontament amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Diu que en tot moment va optar per una via política i negociada però que, a més, des d’una perspectiva estratègica, la via no violenta esdevé la més efectiva.

Així mateix, ha reivindicat que l’autodeterminació ni és ni pot ser un delicte ja que, de fet, és una pràctica habitual arreu del món que, assegura, no només està lligada a les antigues colònies. Ha valorat que Catalunya ha intentat moltes vies abans de prendre la decisió de fer el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i que, en qualsevol cas, “no existeix ni una sola disposició que prohibeixi explícitament el dret a l’autodeterminacióˮ. A més, ha recordat que des del 2005 la realització d’un referèndum sense autorització no està inclosa al codi penal i, per tant, no és un delicte.

En la seva condició de càrrec electe, Romeva estava convençut de la inviolabilitat i també defensa el seu paper a Exteriors: “Segons l’Estatut la Generalitat ha de tenir acció exteriorˮ. Ha assegurat que en cap cas va incomplir cap dels tres supòsits en què l’administració autonòmica no pot exercir acció exterior: representar l’Estat, signar acords d’àmbit estatal i encarregar-se d’afers consulars. També ha defensat la creació de comissions d’estudi i de debats al Parlament al voltant del procés.

Del federalisme a l’independentisme

Per rebatre la Fiscalia, ha negat que l’autodeterminació sigui una utopia i ha posat el punt d’inflexió l’any 2010 amb la sentència contra l’Estatut. Considera que tot i que les grans mobilitzacions independentistes van començar dos anys mes tard aquella data va ser determinant perquè gran part de la ciutadania catalana canviés de marc mental i apostés per la República catalana com a via de lluitar per uns valors pels quals fins el moment havien lluitat en el marc de l’Estat espanyol.

Romeva assegura que ell va ser una d’aquelles persones que va passar del federalisme o confederalisme a l’independentisme sense perdre el marc de drets que legitimava la decisió. Considera que això va ser així perquè “la sentència del Tribunal Constitucional va afectar al més íntim de les emocions de la gentˮ. Recorda, però, que ja abans de ser independentista havia participat en projectes polítics que defensaven el dret a l’autodeterminació.

En aquest sentit, preguntat per la compareixença de Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) al 2014 al Congrés per demanar un referèndum pactat, ha reivindicat el seu excompany ecosocialista com un no independentista però demòcrata: “Va dir que qui trenca Espanya és qui nega el caràcter plurinacional de l’estat més plurinacional d’Europaˮ. L’interrogatori ha passat sense més incidents que la desestimació de la projecció d’un vídeo d’una roda de premsa del mateix Romeva i que Van den Eyde ha anunciat que farà constar en la fase documental del judici.