Foto: Jordi Pascual

Soleiman va creuar l’estret de Gibraltar quan tenia 15 any. Marroquí de naixement, va arribar Almeria i fa tot just mig any que viu al nostre continent. Ara resideix al Centre Residencial d’Acció Educativa dels Lledoners, ubicat a Can Cortés (districtes de les Planes). És un espai on no només rep el suport de professionals que l’ajuden a integrar-se a Catalunya i que es preocupen per la seva vessant més íntima i emocional sinó que, a més, conviu amb altres companys marroquins amb històries paregudes.

Escoltar els seus amics i companys del CRAE els Lledoners és sentir un reguitzell d’històries semblants: creuar l’estret en una pastera amb 30 o 60 persones fent pinya a un espai massa petit, veure la mort d’alguns companys i companyes, arribar a Espanya amb una documentació falsa que acredita una majoria d’edat inexistent i, malgrat tot, trobar un petit espai de pau i tranquil·litat al bell mig del districte de les Planes.

Quan el jove marroquí explica la seva travessia ho fa sense ràbia. Ho narra com una història vital, normalitzada com a part de la seva existència, malgrat que va suposar deixar enrere la família i fer una travessia de més de vuit hores al mig del mar sense saber ben bé el destí. Ara, a Catalunya, diu que no ha rebut cap discriminació per ser nascut al Marroc ni per la seva situació vital actual.

Les experiències com la de Soleiman han estat plasmades per 18 joves del CRAE dels Lledoners que han participat en uns tallers agrícoles i d’expressió artística a través dels quals han pogut compartir sentiments compartits. A la part de fora del centre, la iniciativa pren la forma d’un petit hort. A l’interior, en l’exposició mostrada el dilluns passat, pren la forma de dibuixos i vídeos que mostren banderes marroquines, catalanes i molts mapes del recorregut realitzat.

Marta, enginyera agrònoma, i Laura, arterapeuta, han estat les encarregades de coordinar aquesta iniciativa durant els darrers sis mesos a través del programa Garantia Juvenil de la Generalitat. La primera ha estat l’encarregada del treball de la terra de la mà dels joves del centre, que han aprés i impartit aprenentatge durant el procés.

La segona ha utilitzat el llenguatge artístic com a manera de generar vincle entre els joves, alguns dels quals encara no dominen al català ni el castellà. “Hem treballat recorreguts vitals a través de mapes i l’expressió artística”, reivindica enmig d’una sala plena de dibuixos amb banderes del Marroc i pasteres. Però allò més important, diu, és el procés en què els joves han pogut compartir sentiments i emocions.

Davant el creixement de la xenofòbia, l’arterapeuta aposta per “normalitzar una situació que és una realitat” i reconeix la tasca dels educadors socials que treballen per integrar i generar comunitat. El director del centre, Jordi Panés, explica que el seu objectiu és donar oportunitat als joves més enllà de les pressions de grups xenòfobs i d’extrema dreta que s’han començat a veure arreu del país.

La directora tècnica de la Fundació Mercè Fontanilles –propietària del centre–, Pepa Arqué, diu que, al marge de les pressions de grupuscles racistes, la feina dels centres és educar i acompanyar els joves més enllà del seu origen i per fer-ho calen eines formatives i professionals que facilitin la integració i la convivència. A la pràctica, però, reconeix hi ha una manca de recursos constant. L’obertura de les portes del centre de Can Cortés és un bon moment per demostrar la feina feta i reivindicar que aquests joves no són delinqüents sinó que simplement precisen de suport emocionals i acompanyament per aconseguir els seus objectius a la vida.

Per una estona, els residents del CRAE els Lledoners han pogut explicar la seva història al veïnat, sense prejudicis ni exclusió, evidenciant que no qualsevol persona és capaç de fer un trajecte vital tan bèstia com deixar la família enrere per creuar el mar en una pastera on no es té cap conegut. I tot això en plena adolescència. Potser una conversa amb qualsevol d’aquests joves és suficient per esborrar-se del cap qualsevol racisme infundat.