Fotos: Jordi Pascual

Laura Alegre, presidenta, i Iona Casadevall, encarregada de la comunicació, són dues de les integrants de la nova junta de la Coordinadora d’Associacions de Familiars d’Alumnes (AFA), una entitat que agrupa les AMPA i AFA dels centres públics de la ciutat per guanyar força en defensa d’un ensenyament públic, de qualitat i de proximitat. El nou equip, en què també participen Gabriel Jover, Andreu Giralt, Carola Alegre i Eva Fernández, tot just comença a treballar després de prendre el relleu de la junta presidida per Eva Tataret, que va ser al càrrec entre el desembre del 2017 i el passat mes de febrer. Amb Alegre i Casadevall parlem dels reptes de la nova junta i d’alguns dels temes educatius més sonats dels darrers mesos.

– Com va sorgir el nou equip?

– Laura Alegre [LA]: El Gabri, que és el secretari, ens va aglutinar i ens ho va proposar. Finalment hem decidit treballar com un equip perquè la idea de la Coordinadora és molt potent. Hem pres el relleu i treballarem per totes les AFAs.

– Heu fet ja el traspàs entre juntes?

– Iona Casadevall [IC]: Pràcticament no hem pogut treballat plegats encara. Costa quadrar agendes. Però de cop i volta ens trobem la 13a escola, les preinscripcions... Són un munt de coses que hem de treballar conjuntament.

– Fes repàs de temes. La proposta d’un nou decret de menjadors ha estat un dels grans afers d’aquest curs tot i que ara es troba en un stand by.

– LA: La majoria d’integrants de la nova junta ja ens vam conèixer en la campanya de SOS Menjadors a Sant Cugat. Ara s’ha aturat provisionalment però la idea és aturar-lo del tot per canviar-lo de dalt abaix.

– IC: Com està en stand by no sabem quan ho podrem treballar.

– Només constituir-vos us vau trobar el problema de la tretzena escola. [L’entrevista es va fer abans que el govern digués als mitjans que, en base a les preinscripcions, no està justificada la construcció d’un nou centre però quan la FaPaC ja havia demanat en un comunicat concretar o descartar l’escola abans d’acabar el període de preinscripcions]

– IC: Està per veure. Sobre el comunicat de la FaPaC, encara no s’han pronunciat totes les AFA així que com a Coordinadora no podem dir si estem d’acord o no. Una de les coses que hem de treballar com a junta és veure com afrontem aquells temes que precisen d’un posicionament ràpid.

– Tot i això, creieu que cal una nova escola a Sant Cugat?

– LA: Sí, totes les escoles estan plenes i hi ha molts cursos bolet que fan que el projecte vagi malament. Però s’han de veure moltes coses: la ubicació, la zonificació, les línies... Ens cal tenir la informació per acompanyar les famílies.

– IC: S’ha de treballar conjuntament amb l’Ajuntament. Amb el comunicat de la FaPaC veiem que no s’expliquen les coses. S’havia apuntat una possibilitat sense dir on, quan... Això fa que les famílies estiguin desubicades. Ha de ser un procés més transparent.

– Heu parlat amb l’Ajuntament?

– IC: Encara no hem pogut. Quan ens hi trobem demanarem treballar conjuntament.

– S’ha especulat sobre una 13ena escola quan la 12ena, la Mirada, encara la tenim en barracons i sense saber quan començaran les obres del nou edifici.

– LA: Bé, hi ha arquitectes treballant, uns terrenys i un projecte, que es va presentar en les portes obertes. Sobretot ens falta saber el calendari, que topa de ple amb els tempos polítics.

– Malgrat això, com valoreu l’arrencada de la Mirada?

– IC: Hi ha preocupació per l’espai perquè és una escola de tres línies que està creixent en barracons.

– Cada cop que hi ha preinscripcions retorna el debat sobre la zonificació.

– IC: En l’anterior junta ja es va treballar i es va decidir deixar com estava. Ho haurem de treballar-ho de nou de cara a l’any vinent.

– LA: Volem fer una formació amb un sociòleg i veure estudis i models per poder definir. És un tema complex. Encara que Sant Cugat és una ciutat paradigmàtica a nivell d’ensenyament i d’estructura a nivell socioeconòmic, correm el risc de crear segregació. Per exemple, si volem escola de proximitat als barris més residencials potser no hi ha fluxos de gent diversa i d’altres cultures.

– La junta que presidia Carme Roca, anterior a la d’Eva Tataret, parlava directament de zonificació dinàmica, amb uns cercles al voltant dels centres educatius. Com ho veieu?

– LA: Bé, és el que hem de treballar. Aquesta és una proposta però hi pot haver d’altres. Necessitem formació perquè és el gran tema a tots els municipis. En funció de la zonificació varia el mapa escolar i com es distribueix l’alumnat.

– Teniu clar que aposteu per una escola de proximitat.

– IC: I de qualitat! És a dir, tenir unes bones condicions a l’escola pública. Potser la Mirada tal com es troba en l’actualitat seria l’exemple del que no volem perquè no està en una ubicació ni unes condicions adequades. Pel que fa a la proximitat, evita desplaçaments en cotxe.

– LA: A Valldoreix són 500 alumnes i, com no hi ha transport escolar, es generen molts problemes de mobilitat. El mateix passa en altres escoles que no són al centre.

– Participareu al Consell Escolar Municipal (CEM)?

– LA: Sí. De fet jo ja ho feia, tot i que no sempre es convocava amb al freqüència prevista. Com a Coordinadora tenim la voluntat de participar-hi per portar els punts de consens de les AFAs de les escoles públiques. Hi ha aspectes com el manteniment o les ràtios que poden ser comuns per a totes les escoles.

– Al CEM participen tant escoles públiques com concertades. Una de les lluites de la Coordinadora sempre ha estat demanar millores per a l’ensenyament públic. Seguirà sent així?

– LA: Sí. Volem una escola pública al 100%, i si pogués ser gratuïta i inclusiva –i molts altres adjectius– millor.

– A grans trets quines millores necessita l’ensenyament públic a Sant Cugat?

– LA: Per aplicar el decret d’escola inclusiva falten recursos a les aules: docents, auxiliars... Hi poden haver millores de manteniment perquè hi ha edificis vells. A nivell de personal, falten hores.

– IC: Hi ha professors que volen fer projectes nous però no poden perquè no tenen els espais, les tecnologies o els materials per fer-ho.

– Us marqueu el repte de millorar la comunicació entre les AFAs.

– IC: Ens hem trobat persones que o no coneixen la Coordinadora o no saben ben bé quina és la seva funció. Necessitem que es transmeti a les famílies que hi ha uns objectius i un treball que es fa per elles. També és una manera de conèixer-nos entre nosaltres per saber què fem cada AFA.

– LA: És interessant perquè la Coordinadora pot jugar un paper semblant al que va fer les Escoles Grogues. Es pot organitzar una diada per l’escola pública, un debat sobre el decret de menjador... L’escola pública s’ha de reivindicar i ha d’estar al carrer.

– A la junta de Carme Roca se la va criticar, fins i tot al Ple, per la participació de la presidenta a les llistes d’ERC-MES a les eleccions del 2011 tot i que en el període electoral es va apartar de la Coordinadora. Ara el candidat de Podem és membre de la junta.

– LA: Això és un assumpte personal de cadascú. Jo mateixa sóc a un partit i he decidit no participar a la llista perquè no ens diguin que la Coordinadora polititza. Vam decidir respectar la posició de cadascú i, en tot cas, és ell qui hauria d’explicar per què ha decidit ser a Podem i a la Coordinadora.

– IC: A més, no deixa de ser pare i per ser a un partit no ha de deixar de fer res. Tampoc ens ha de limitar per fer propostes i treballar amb l’Ajuntament.