Fotos: Jordi Pascual

Valldoreix per la Independència - Primàries Catalunya pretén assolir la presidència de l’EMD de Valldoreix amb David Sempere, que ha assumit aquesta responsabilitat després de la renúncia de Francesc Cardoner. La candidatura es presenta posant la independència com a eix central tot i que també reivindica altres objectius com l’aprofundiment en la participació ciutadana.

Sempere, a més, ja havia participat a la política institucional com a regidor d’ERC als anys 90, quan també va ser president del partit a nivell local. Amb ell també parlem del seu recorregut polític fins arribar a Primàries Catalunya. Aquesta és la segona de les entrevistes a presidenciables a l’EMD de Valldoreix.

– Al febrer vas dir que no series presidenciable?

– M’hi vaig presentar i competia amb Francesc Cardoner en un procés obert. Enmig del procés vam veure que teníem molta afinitat en alguns plantejaments de poble i, per tant, no tenia sentit fer un enfrontament. Vaig creure que seria sobrer i m’hi vaig retirar. Després Cardoner ens explica per sorpresa que té molt bona relació amb una candidata del PSC, que a més ve de Ciutadans, i que el partit entén Catalunya i farà una proposta d’encaix. Ens quedem tots molt parats. Com no ha complert el compromís republicà, el comitè electoral del partit el va desqualificar.

– Diu que va ser escollit “en soledat” i que no prou gent s’ha implicat al procés participatiu.

– Bé, potser el problema és Francesc Cardoner i no el projecte. Des que vaig anunciar que m’hi presentava, gent de Valldoreix se m’ha adreçat per treballar el programa. Presentarem una candidatura per omplir un espai que ningú està cobrint, el del municipalisme independentista. Estan obsessionats amb la unitat de les esquerres però han oblidat l’esperit independentista.

– En la teva etapa com a president d’ERC, al 1995, any en què vau tancar un pacte de govern amb CiU, vas dir que aquell pacte era una lliçó política de com fer les coses. Encara ho creus?

– Vaig estar en primera línia política fa 20 anys i després he fet coses sense ser a primera línia. Entre en política als 15 anys al Col·lectiu Independentista de l’Arnau Cadell i després vaig entrar al Moviment en Defensa de la Terra, on vaig conèixer l’Eduard Pomar i el Ramon Piqué. Posteriorment vaig entrar a ERC per aconseguir que l’independentisme sigui una cosa més acceptada per la societat. Amb 19 anys esdevinc president d’ERC, potser massa d’hora, Després vaig fer altres coses a l’entorn del centre esquerra progressista però no a primera línia. Ara hi torno perquè el moment és excepcional.

En aquell moment vam fer el pacte de govern perquè amb el nostre vot podíem aconseguir que a Sant Cugat es fes una mirada més progressista i d’accent independentista. Vam posar de relleu la defensa de Torre Negra fins que Jordi Pujol va trucar a Joan Aymerich per dir-li que s’havia acabat. En aquell moment vam sortir del govern. Torre Negra és una bona metàfora del processisme, 20 anys en què no s’ha fet el que s’hauria d’haver fet.

– L’atac al Pi d’en Xandri i les grans mobilitzacions en defensa de Torre Negra et van agafar com a director de Medi Ambient. 20 anys després som igual.

– Seguim igual. Vam demanar que es reconegués que hi havia una sèrie de propietaris amb legitimitat de drets de construcció i, per tant, que es busqués una alternativa. El que proposàvem era augmentar el sostre d’edificabilitat a Volpelleres, Can Magí i la resta del Sant Cugat nou i que, a canvi, la Torre Negra es protegís. No s’ha fet i ara es fa tard. Tenim un problema, que no s’ha solucionat. És una política de país i, per tant, la Generalitat i també els santcugatencs haurem de posar diners.

– Per evitar-ho calia compensar els propietaris amb terrenys a les zones de nou creixement?

– Efectivament. Ara només ens queda la peça de Can Fontanals. En pocs anys se’ns acabarà el sòl i tindrem un nou problema: pagar el manteniment de la ciutat.

– Entens que vas fer tot el possible, llavors? No et sents responsable?

– Hi va haver una sèrie de gent, que no ha estat reconeguda enlloc, que tenim la consciència tranquil·la. També recordo que vam ser injustament tractats per persones que després s’han acomodat molt bé al sistema.

– Al 2007 vas marxar d’ERC. Per què?

– En aquell moment hi havia l’enèsima baralla entre membres del partit, entre els del Carot i els del Puigcercós. Jo vaig manifestar que es posava de relleu un cop més la voluntat de ser un partit minoritari. Em vaig alegrar molt quan al cap de 2 o 3 anys va arribar Junqueras i va fer un nou plantejament. Han trobat el seu camí i me n’alegro.

– Allò va coincidir amb una sentència que t’obligava a retornar un pis de Promusa perquè no vas poder acreditar que era el teu primer habitatge.

– Bé, van acreditar que jo havia llogat aquest pis, com van fer una multitud de persones. Sí, tenia un pis de Promusa i el vaig llogar. Em vaig equivocar, com li ha passat a molta gent. Em sembla que he estat la tercera persona a l’Estat que li ha passat això. En lloc de posar-me una multa, com deia la llei, i com plantejaven les pròpies bases de Promusa.

– Però era cert que no vives allà.

– Clar, i per això m’haurien d’haver posat una multa de 2.500 euros però me’l van fer tornar perquè va haver-hi una maniobra política per part de Convergència.

– No té res a veure amb la marxa d’ERC?

– No, cap ni una.

– Revisem hemeroteca. L’any 2003 el llavors president d’ERC, Eduard Pomar, va dir que tenies molt poder al grup municipal i que pressionaves per aconseguir la gerència de Promusa. Res a veure?

– Les batalletes del 2003 no les recordo. Estan dins de la batalla entre carotians i de la gent del Puigcercós. Hi havia gent que volia la revolució i que després van marxar a CiU amb el Raül Grangé. Són temes de fa 20 anys. També et puc explicar moltes més coses.

– Bé, fèiem repàs al teu recorregut polític per ERC. Parlem de la candidatura. Si no aconsegueixes la presidència però aconseguiu una vocalia, seràs tu el vocal?

– És clar. Venim a fer la feina que ens toca i portar-la fins el final.

– Heu comunicat propostes generals però hi ha alguna concreció de Valldoreix que no entraria al conjunt del municipi?

– Sí perquè Valldoreix té una idiosincràsia molt pròpia. Aquestes eleccions no són normals. He compartit espais amb Eduard Pomar, Ramon Piqué, Raül Romeva, Josep Rull... Tota aquesta gent està empresonada o ha sofert tortures de l’Estat. Dos d’ells són a la presó. Això significa que no som a un món normal.

Vam fer una crida per fer un moviment transversal. A Valldoreix amb més motiu perquè la participació a l’1 d’octubre la participació va ser altíssima i el sí demolidor. Necessitem que la nostra força tingui la presidència. No hem de permetre el silenci si no es posa l’estelada a la plaça de Can Cadena o quan uns brètols tiren pintura contra la pancarta per l’alliberament dels presos polítics. El senyor Sanmartí s’ha oblidat de l’estelada, el senyor Humet porta el llaç groc però no existeix, el senyor Puig s’ha oblidat de la independència i la gent d’ERC també.

– De què serveix tenir un president independentista en una entitat petita com l’EMD de Valldoreix?

– Perquè el dia que el Parlament de Catalunya proclami un nou 1 d’octubre i el dia 3 s’hagi d’actuar per tenir el control del territori, es faci.

– Què vol dir control del territori a una EMD?

– Doncs que hauràs de tenir la capacitat que la brigada et situï els elements de control que necessites, per exemple. Que els funcionaris facin funcionar les coses. Que les escoles estiguin obertes i tancades. Que els espais comuns estiguin preparats per al que calgui. Això només ho pots aconseguir si el president és teu, si hi ha una voluntat clara.

També volem que cap contracte de l’EMD es faci amb empreses que hagin donat suport al 155. És paradoxal com el CDR de Valldoreix no funciona des que hi ha la candidatura Guanyem Valldoreix. Estan obsessionats amb la política municipal però per gestionar què?! Potser hem de demanar els diners que ens pertoquen del dèficit fiscal, 2,1 milions per a Valldoreix, que donen una capacitat financera. També podem parlar en clau municipal i veure què ens ha costat l’aparcament al davant de la Casa de la Vila o el camp de futbol al carrer Castillo...

– Això no és necessari?

– Clar que ho és però cal que aixequem la mirada per buscar els recursos on són. No podem parlar de política municipal quan estem en una situació de crisi política absoluta. Hem de fer un pas per la independència. Ja hi hem renunciat?

A un debat un parell de partits van demanar la competència de policia per a Valldoreix. D’acord, Espanya no ens permet noves promocions ni endeutament. Valldoreix no té capacitat de tenir més policia perquè no li deixen. Des del moviment municipal hem de donar suport a la primera urgència d’aquest país.

– Parlem de participació. Aquest mandat hi ha hagut força debat al voltant del Consell de la Vila. Què en penses?

– Proposem una cosa molt més potent, que cada sis mesos els ciutadans de Sant Cugat i de Valldoreix, on és més potent, puguin votar telemàticament i presencial. Són consultes ciutadanes sobre grans temes. És el model suís.

– Això eliminaria el Consell de la Vila?

– Sí, o en tot cas restaria com un òrgan consultiu. El que no podem fer, com passa ara, és donar 400.000 euros per a la participació sobre un pressupost municipal molt més gran. Això és enredar el personal. La capacitat de decisió és molt petita. Hem de decidir quanta gent ha de participar perquè un procés sigui vàlid. No em serveix –i ho dic a Guanyem Valldoreix– que una assemblea de 80 persones decideixi pel conjunt de veïns de la vila.

– Fins ara els processos no han tingut una participació elevada?

– Perquè la gent no participa si li preguntes sobre si s’ha de fer una pista d’skate o un caminet no sé on. La gent té una mica de seny i vol escollir coses rellevants. No fotem!

És a dir, pregunta a la gent de Sant Cugat si vol un carril bici pel centre de l’hipòdrom o esperar un parell d’anys per fer un pas elevat que costi més diners. Ja veurem què decideix la gent. Potser no volen cap carril bici.

– L’administració ha de preparar dos o tres projectes per portar-ho a votació?

– Al contrari, la gent recull signatures i proposa. Cal donar-li a la gent la capacitat de proposar coses. S’ha de crear un consell de notables amb un terç de ciutadans escollits aleatòriament, un terç vocals i un terç de representants de les associacions de veïns. Ells podrien valorar les propostes rebudes. És a dir, ja hi ha fórmules.

– Per tant, processos com el de l’avinguda del Baixador no són correctes?

– A mi no m’agrada perquè opinen només els veïns del davant. L’avinguda del Baixador ha de ser una via àgil perquè els valldoreixencs puguin circular, com a la rambla Mossèn Cinto Verdaguer. Això no treu que es pugui fer un carril bici.

Ja està bé de pintar els carrers de línies blanques! Jo he vist al senyor Josep Puig aparcar al Mas Roig en una línia groga. Li ho he dit. Quan ho omples tot de normes i de línies, no pots viure. El concepte és fer una ciutat on imperi el sentit comú. No podem mirar només pel que ens passa davant de casa o pel que fem servir. Hem de conviure, com passa amb els cotxes i bicicletes. Fins que no arribi el cotxe elèctric compartit, hem de fer una transició ben feta.

No podem fer coses de pressa i corrent. Com és que l’estació de Valldoreix l’àrea verda és de pagament?! Estem en contra absolutament. Hem de garantir que la meitat d’aquest aparcament sigui per a la gent de Valldoreix sense pagar. Quin és el model d’estar sempre pagant? I el més espectacular és que Guanyem vol que posem càmeres per controlar les matrícules, l’esquerra!

– Llavors, què ha de fer l’EMD en quant a mobilitat?

– Un model global, que entengui que Valldoreix és una ciutat extensa, que la volem així, verda i connectada amb carrils bici per a mobilitat elèctrica. A l’estació hi ha d’haver bicibox i patinets. També ha de tenir un gran aparcament garantint que els ciutadans de Valldoreix hi puguin aparcar sense pagar, perquè ja paguem un dels IBIs més cars de Catalunya. Hem de generar una bona xarxa de carrils bici i connectats amb Sant Cugat.

– És possible l’encaix de vehicles a motor i bicicletes o cal substituir els primers per les segones?
– Clar que és possible perquè caminem cap al vehicle elèctric autònom i compartit, és el futur! No dormirà a casa, sinó a un descampat, i serà de propietat compartida. La lluita serà entre les empreses que voldran tenir-ne la propietat o si és realment compartida. L’altra repte és veure d’on traiem l’energia per fer-los funcionar. No som anticotxes, som anticotxes de combustió. El que no és sostenible és que cada persona tingui un vehicle però si els podem compartir aconseguirem un model més racional.

– També has obert el meló de la seguretat criticant les càmeres de detecció de matrícules que es volen instal·lar a tot el municipi. Què els passa?

– És una qüestió de concepte. Si parles amb experts en seguretat et diuen que els drons, helicòpters i càmeres serveixen per a la percepció de seguretat però l’efectivitat és molt poca. Jo mateix vaig patir un robatori. Els Mossos no van venir fins l’endemà. Els lladres van ser només dos minuts perquè tenim alarma.

– Què s’ha de fer?

– Que el govern espanyol ens deixi tenir més policies i tenir els recursos per contractar-los. Necessitem més recursos. Espanya ens escanya econòmicament. Necessitem la independència ja. Això d’anar a per la independència no és cap cosa freak gratuïta, és per a autogovernar-nos. Jo recordo quan a Valldoreix teníem un policia de barri amb un 4L que, si calia, et portava fins a casa. És això el que necessitem, el policia de barri.

– Ho vincules tot a aconseguir la independència. Mentrestant no es pot fer res?

– No ho vinculo a aconseguir la independència sinó dic que cal aconseguir-la perquè sinó perdem capacitats. Sinó es fan coses estranyes, com la creació d’agents cívics o vestir els vigilants com si fossin la policia. Juguem a la confusió i algun dia tindrem un problema perquè l’agent cívic no ha passat per l’Escola de Policia. Això no és seriós! És enganyar el personal!

A la Policia Local tenim policies que porten l’ou ferrat al braç i la bandera espanyola al coll. Aquest és el tipus de policia que volem? Perseguim els feixistes que trenquen les plaques de l’1 d’octubre i arrenquen els llaços grocs? Les càmeres els graven?

– Entre un robatori a un domicili i trencar una placa...

– Ah, no passa res?! Les plaques de de Sant Cugat per la Independència o l’estelada que van treure tres o quatre vegades no cal protegir-les, no? Com això és un símbol nacional, no importa. Doncs no! Són expressions de la voluntat d’independència d’aquest país. Hem de tenir policies dedicats a lluitar contra el feixisme i les mostres d’intolerància contra contra coses que ha aprovat el Ple. Si l’Ajuntament aprova col·locar una estelada, no l’ha d’enretirar i, si algú ho fa, dediquem els policies a protegir-ho.

– Repassem alguns temes clau de Valldoreix. Com t’imagines la centralitat?

– És l’etern debat. Hi havia propostes mastodòntiques al voltant del Casalet i ara també al voltant de la Casa de la Vila. Cal un Pla d’Equipaments i cal repensar com es fa. No apostem per fer edificis però sí cal repensar l’espai a l’entorn del Casal.

– Hi té cabuda l’habitatge de protecció oficial?

– No ens agrada aquest model. El que apostem, i ens ho ha copiat Guanyem Valldoreix, és per canviar les condicions d’edificabilitat per dividir habitatges i facilitar diversos habitatges en un edifici. Cal una mirada metropolitana de la segona corona. Ens hi hem de posar ja.

– És una mesura de foment als privats, no iniciativa pròpia de l’administració.

– Cal potenciar els privats a fer coses. També proposem, per exemple, ajuts per a parelles i persones soles, també per a qui lloga l’habitatge. És una política que s’ha de compartir des de l’EMD i l’Ajuntament. Avui dia les polítiques d’habitatge de l’EMD són nul·les.

– Ampliació de l’Escola de Música.

– Ha de ser al Pla d’Equipaments sinó és fer un bunyol. Creiem que s’ha d’enfocar a l’entorn del Casalet amb un gran edifici –no d’alçada–. A mi em preocupa molt l’obsessió per les alçades que tenen a Junts per Valldoreix. Estem obsessionats en fer coses faraòniques, com l’aparcament al davant de la Casa de la Vila. També la gent de Guanyem Valldoreix volia fer pisos. Som una vila extensa i hem de seguir així. Siguem l’exemple d’un país que vol ser independent i de qualitat. Podem ser un tros de la Suïssa del sud d’Europa, ho tenim tot!

– Què es pot fer a Can Monmany?

– Tenim una proposta d’ocupació vinculada a la proposta agrícola i també per fer un centre de segones oportunitats, és a dir, el lloc on els joves sense la ESO es puguin reenganxar al sistema educatiu i capacitar-se durant dos anys perquè aprenguin oficis concrets. Creiem que haurien d’estar vinculats a la gestió del bosc i la part agrícola.

– Les Milles han de ser mixtes o femenines?

– Fa dos anys les vaig córrer, crec que va ser el primer any que eren mixtes. Així que a mi em va anar bé que fossin mixtes. Faria una solució salomònica, dues categories: la de dones i les mixtes. És el gran debat del feminisme però no sé què dir-te.

– Cal revisar alguna cosa del conveni amb l’Ajuntament?

– Sí, estem infrafinançats. Globalment estem gestionant uns 9 milions i ens tocarien uns 11. Però el finançament de Sant Cugat també és més baix del que tocaria, hauria de tenir 21 milions més. Espanya ens escanya. Ara bé, també hem de millorar la gestió. No té sentit gastar-nos tants diners per fer un aparcament. Hi ha l’obsessió de fer una ciutat de Valldoreix però no, som un poble extens i el volem així.

– Amb qui pactareu i amb qui no?

– Amb els regidors que traurem serem la garantia que hi haurà un pacte entre Junts per Valldoreix, ERC i la CUP. Serem el nexe que ho articularà. El que veiem ara no ens agrada.

– Què veieu?

– Que les esquerres van amb el pinyó posat i Junts per Valldoreix pensa que encara va amb el pinyó posat. A les generals s’han explicat unes quantes coses, em sembla.