Foto: Clara Ontañón

En Moha Sulmani va néixer a Nador, una ciutat marroquina a quinze quilòmetres de Melilla. Quan tenia setze anys li rondava la idea de viatjar a Espanya per treballar, però el seu pare no el deixava. Una tarda que estava a la platja amb dos amics va veure un grup de nois que anaven a sortir amb pastera cap a Almeria i en Moha va acostar-s’hi corrents: “em van dir que per pujar-hi havia de pagar, els vaig contestar que si no em duien a mi, no hi aniria ningú i vaig començar a cridar a la policia, llavors van accedir a portar-m'hi gratis”. Sense equipatge, diners ni cap contacte va arribar primer a Almeria, després a Girona i d’allà i el van ubicar al Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Els Lledoners a Can Cortés (Les Planes). 

En els darrers dos anys han arribat sols al país cinc mil joves immigrants. Una xifra que duplica el nombre d’arribades d’anys anteriors, segons la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Pel director del centre Els Lledoners, Josep Panés, ”el flux migratori és el mateix, la diferència és que Catalunya abans era un espai de pas i ara és un lloc on quedar-s'hi”. Com a resposta, el juliol passat la Comissió Europea (CE) va destinar 25 milions d’euros a Espanya, per “millorar la capacitat de recepció d’immigrants a la península”. Una mesura que per Josep Panés té una doble cara i declara que “per a Europa és molt més fàcil donar-li diners a Espanya i tancar les seves fronteres, complicant el procés de regularització i reduint el temps d’acollida”.

El CRAE Els Lledoners és l’únic que es troba a Sant Cugat i té una capacitat de setze persones d’entre dotze i divuit anys. Amb ells treballen dotze educadors que fan torns diürns i nocturns. Actualment, tots els nens estan escolaritzats i la convivència entre ells és bona. La incertesa arriba quan compleixen la majoria d’edat. Segons la llei d’estrangeria, només poden treballar legalment a Espanya els adults que aconsegueixen un contracte d’un any sencer a jornada completa. “Un tipus de contracte molt difícil d’aconseguir”, afirma Jordi Panés. A més, el temps els va a la contra. Al cap d’un any hauran de renovar el permís de residència i corren el risc de tornar a la casella de sortida i quedar-se en situació irregular.

En Moha Sulmani ja té divuit anys i està cursant les pràctiques d’una formació professional a un supermercat: “El cap ha vist que sóc treballador, potser em farà el contracte”, explica. Però el tema que més el preocupa és on anirà a viure quan abandoni Els Lledoners. Hi ha tres mesos de marge entre que s’assoleix la majoria d’edat i la desvinculació total del centre: “Ja ha passat un mes i estic esperant la trucada perquè em donin un pis tutelat, sino hauré d’anar al carrer”. Accedir a un pis d’emancipació és complicat ja que el Govern disposa de pocs pisos i molta demanda. 

Convivència amb els veïns

A les complicacions dels menors que emigren sols se’ls suma la convivència amb els veïns del centre d’acollida. “Sovint se’ls acusa de robatoris i vandalisme, sense comprovar que realment ells hagin fet res”, explica Jordi Panés.  A Les Planes també hi ha hagut conflicte entre el centre i alguns veïns, que demanaven a la DGAIA que el centre es convertís en una llar d’avis, proposta que no va prosperar. Tot i així, en els darrers mesos la tensió ha disminuït i des del centre es fan activitats amb els veïns del barri com, per exemple, la neteja de boscos.

Una altra iniciativa que té l’objectiu de millorar la relació dels joves amb els veïns ha estat la proposta del Casal de la Gent Gran de la Floresta “Donem la benvinguda”. A través d’un torneig de petanca, un dinar popular i concerts han volgut incentivar la integració de florestans i dels residents del CRAE Can Santoi de Molins de Rei. Un dels organitzadors, Juan Merino, explica que aquesta és “el primera trobada que fem però des del Casal en volem fer més”. 

Durant la jornada es va organitzar una reunió on hi van participar els educadors socials Neus Arnal i Adrià Farré amb la col·laboració d’Aziz Baha, membre de la casa Amazigha. Juntament amb les aportacions dels joves es va formar un espai de diàleg per compartir dubtes i experiències relacionats amb la migració.