Foto: Jordi Pascual

Jesús Viñas, director dels serveis territorials, ha dit a l’acte d’inici del curs escolar celebrat dimarts al matí al pavelló de l’institut Leonardo da Vinci que en breus es regularà el temps de migdia dels centres educatius: “Posarem eines per resoldre’l de forma efectiva i mantenir la qualitat que es dona a molts centresˮ. Queda l’interrogant, però, de quin grau d’incidència tindran les famílies.

El propi Viñas ha reconegut que la llei de Contractes de Serveis a les Persones –coneguda com llei Aragonès– preveu la contractació pública ja que “les responsabilitats de les contractacions recauen sobre l’administració perquè és un servei que es dona a un centre públicˮ. La nova norma, que es podria presentar al Parlament a finals d’aquest mes segons la previsió dels serveis territorials, suposarà un canvi en el funcionament del temps de migdia, que a Sant Cugat està directament en mans de les AMPA en dues escoles i en mans d’empreses i entitats de lleure seleccionades per les famílies a la resta de centres públics.

Amb la nova norma, assegura Viñas, es pretén que mitjançant la contractació no s’alterin els models d’èxit, com considera que és l’experiència dels centres santcugatencs: “El que intentem és que no hi hagi un concurs general que guanyi una gran empresa, limitant el plec de clàusules i amb la intervenció de l’AMPAˮ. Entitats com la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) i SOS Menjadors Escolars han advertit de les dificultats de mantenir el model si s’incorpora la contractació pública en aquesta franja horària. Al juliol, però, SOS Menjadors va emetre un comunicat assegurant que s’havia trobat la fórmula per mantenir la gestió directa i indirecta per part de les AMPA/AFA.

La FaPaC es manté escèptica ja que tal com està redactat l’esborrany de la llei considera que no es dona marge a la incidència de les AMPA/AFA i, a més, els concursos públics serien fàcilment guanyats per grans empreses que no tenen en compte el model educatiu ni la qualitat. Davant l’atzucac, la federació també aposta perquè sigui el Departament qui gestioni directament el servei, una internalització que Viñas rebutja: “El Departament no està per la gestió directa perquè té moltes altres prioritats. A més, no es crearan noves places de funcionaris públics perquè tenim limitacions a nivell europeu.ˮ

El món educatiu espera així veure quin és el redactat definitiu de la llei Aragonès, que també afecta a altres serveis bàsics vinculats a l’ensenyament i a la salut, per conèixer quin serà el grau d’incidència de les famílies. Viñas reconeix que parlar de temps de migdia, tal com ho fa el procés participatiu engegat pel Departament, no només respon a no limitar aquesta franja horària al menjador sinó que també té a veure amb “la possibilitat de canviar els horaris tradicionals que hem tingut fins araˮ, el que passa, segons el director dels serveis territorials, per “incorporar els migdies dins de les fórmules horàriesˮ.

Un ensenyament afectat per les retallades i amb reptes per endavant

L’arrencada del curs escolar també ha servit per prendre compromisos i fer exigències. Viñas ha reiterat el compromís del govern de la Generalitat de fer oposicions per disminuir la inestabilitat laboral i reduir el nombre d’interins d’un 26% del personal a prop d’un 8-9% en cinc anys. El director dels serveis territorials també ha reconegut l’efecte de les retallades aplicades al 2015 i que, diu, van suposar un augment de les ràtios que anava en detriment de la qualitat. Considera que els efectes seran latents durant gairebé una dècada.

Així mateix, ha hagut d’escoltar reivindicacions, com la del director del Leonardo da Vinci, Ferran Anglada, demanant una potenciació de la Formació Professional (FP), que resta a l’antic edifici del Leonardo, ara rebatejat com Institut FP de Sant Cugat; una reivindicació també instada des de l’Ajuntament i que els serveis territorials recullen tot dient que cal “una FP sòlida i competentˮ. Sant Cugat acull aquest any un nou grau mig de cuina i gastronomia.

L’alcaldessa, Mireia Ingla, ha apuntat a l’ensenyament com una assignatura que mai està tancada. Per això aposta per donar resposta com a cuitat acollidora i afrontar de la mà del jovent reptes com l’emergència climàtica. Des de la perspectiva institucional, ha reconegut els problemes de mobilitat a l’escola de la Floresta i al Ciutat d’Alba –on diu que ja s’hi posa fil a l’agulla– i d’espais a la Mirada.

Una nova línia d’ESO i un curs bolet a tercer de primària al Ciutat d’Alba

Entre les novetats del nou curs, destaca la incorporació d’una nova línia d’ESO a l’institut Arnau Cadell, arribant així a cinc, així com la incorporació d’un nou curs a tercer de primària a l’escola Ciutat d’Alba per tal de reduir el nombre d’alumnes de cada grup. Aquest grup s’incorpora de forma puntual aquest any i desapareixerà quan la promoció acabi l’educació primària.

Les inscripcions a batxillerat i graus així com a les escoles bressol encara no han estat tancades. De moment s’han matriculat 17.019 alumnes de P3, P4, P5 i primària entre tots els centres públics, privats i concertats de la ciutat. Les inscripcions en secundària han crescut un 5,6% respecte al curs anterior mentre les d’infantil i primària s’han reduït en un 1,2% –la reducció és més accentuada en els centres concertats. Un 46% dels alumnes seran a centres públics, un 36% a concertats i un 18% a privats en infantil i primària i un 38%, 40% i 22% respectivament en secundària.

Crida a fomentar l’esperit crític

La inauguració del curs escolar ha comptat amb la ponència d’Oriol Ripoll, especialista en jocs, projectes educatius i experiències educatives. El ponent, que ha deixat un temps de la seva intervenció perquè els activistes de Fridays for Future presentessin el seu projecte a la comunitat educativa santcugatenca i instessin els centres a actuar davant l’emergència climàtica, ha animat els ensenyants a fomentar l’esperit crític i fer dels centres un espais on s’ensenyi a explorar.