Omar: “Des que vaig entrar al CRAE he realitzat un canvi molt gran. Tinc més paciència, he après a escoltar i entendre als altres”
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi
elCugatenc ha cedit aquest espai al Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Lledoners de Sant Cugat, que forma part de la Fundació Mercè Fontanilles, per donar a conèixer la seva feina i els reptes als quals s’enfronten els joves que hi resideixen. Aquí trobaràs tots els articles de la col·laboració.
L’Omar és un noi de 18 anys que resideix al CRAE Lledoners des del desembre de 2017. Aquest centre forma part de la Fundació Mercè Fontanilles, una organització sense ànim de lucre dedicada a l’atenció de les persones en diferents àmbits dels serveis socials i de formació i inserció sociolaboral. L’entitat està formada per equips qualificats que ofereix un servei de qualitat en tots els projectes, programes i recursos que gestiona i desenvolupa.
– Quan vas arribar al país?
– Vaig arribar el setembre del 2017.
– Per què vas decidir iniciar aquest viatge?
– Per a estudiar i treballar, i poder tenir un futur millor, ja que al Marroc no hi ha feina, ni un bon treball. Vull una vida diferent, amb feina, una casa, una família i poder ajudar econòmicament a la meva família del Marroc.
– Com vas arribar al CRAE?
– Jo sóc de Larache, una ciutat de la costa del Marroc. Vaig anar al poble del costat i vaig creuar el mar amb una pastera. No sé ben bé quan vam trepitjar la costa d’Espanya, però des d’allà, la policia em va portar a un centre de Jerez. En aquest centre vaig estar dues setmanes, i després em van portar a un nou centre molt gran en un poble prop de Granada (en aquest centre hi van portar diferents nois dels centres que hi havia a la zona). Al cap de dos mesos aproximadament, vaig marxar d’aquest centre i vaig anar a l’estació d’autobusos per a dirigir-me cap a Barcelona. En aquesta estació no em volien vendre el bitllet, però un senyor em va ajudar i me’l va comprar. Quan vaig arribar a Barcelona, em van portar al Centre d’Acollida Estrep, i al cap d’uns mesos, em van traslladar al CRAE Lledoners, on porto des del desembre del 2017. Ara ells són la meva família, aquí visc amb quinze companys i estem acompanyats pels educadors i les educadores que ens ajuden i aconsellen i sempre estan pendents de tot.
– Què ha estat més difícil durant tota l’estada a Espanya?
– Arribar a aquí és com viure en un altre món i he hagut de canviar molt. La gent és molt diferent, hi ha un altre idioma, unes altres costums... He hagut d’aprendre a fer unes altres coses, i a fer-les de manera diferent de com les feia abans. Lluny de la meva família.
– Què t’agrada de l’estada al centre?
– Al centre hi estic molt bé i m’agrada perquè m’ajuden a poder estudiar i a seguir formant-me. Aquí tinc tot el que necessito per viure, com menjar i un lloc on poder dormir. No estic sol, tinc la sort d’estar acompanyat i cuidat. Jo m’esforço a fer les coses bé, sé que des del centre, tot i que a vegades els faig enfadar (ho diu rient...) m’ajudaran a poder aconseguir tots els meus objectius.
– Què creus que has millorat tu durant la teva estada al centre?
– Des que vaig entrar al CRAE Lledoners he realitzat un canvi molt gran, he canviat en moltes coses. Tinc més paciència, he après a escoltar i entendre als altres. Actualment estic estudiant, i he fet unes pràctiques per a després intentar trobar feina.
– Què pots millorar de tu mateix per a aconseguir els objectius que et proposes?
– He de seguir estudiant i aprenent, sobretot els idiomes.
– Quins valors has après durant la teva estada al centre?
– He après a respectar, quan vull fer alguna cosa sé que l’he de pensar molt bé abans i així actuar bé. Si faig alguna cosa, he de fer-ho bé, ja que és per a mi i no per a les altres persones. També he après a esforçar-me, si vull aconseguir alguna cosa no és possible sense esforç ni dedicació, millorant dia a dia. La sinceritat també és molt important, parlar seriosament i no mentir.
– Actualment estàs realitzant algun recurs formatiu?
– Durant tot aquest últim any he realitzat el PFI de Vivers i Jardins. En aquest curs he après castellà, una mica de català, i altres assignatures com socials i matemàtiques. A més a més, també he après sobre la cura de l’hort i el jardí. He plantat plantes i arbres, he podat, he après a fer el parquet. Amb les pràctiques que he realitzat estic molt content, ja que he sabut treballar, i ho he fet amb moltes ganes i molt bé. M’agrada la jardineria i podria ser una feina per a un futur.
– Quins objectius de futur et planteges?
– M’agrada la jardineria, però també vull fer un altre PFI, de mecànica per exemple, per a poder seguir aprenent. I també m’ajudarà per a poder preparar-me i estudiar per a la prova d’accés al cicle formatiu de grau mitjà. En un futur també m’agradaria poder treballar de mecànic de cotxes, com el meu germà.
– Quan compleixes la majoria d’edat?
– El setembre d’aquest any.
– I què creus que passarà?
– No sé què passarà. Jo de moment he de seguir estudiant i aprenent. No sé si podré accedir a un pis que em permeti seguir estudiant, si podré canviar els papers per poder accedir a una feina... Jo ara vull estudiar el PFI de mecànica per a després de les pràctiques poder treballar.
– Si poguessis demanar un desig, què t’agradaria que passés quan compleixis la majoria d’edat?
– M’agradaria poder tenir un pis per a viure tranquil. També m’agradaria que m’ajudessin a trobar una feina, per a poder fer el canvi administratiu de papers i així poder menjar, comprar roba, ajudar a la meva família del Marroc i també ajudar a la gent que ho necessita.
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari