Foto: Jordi Pascual

Complementa aquest article amb una anàlisi de la vulnerabilitat a Sant Cugat

Durant tot l’estiu una dona s’ha deixat veure a les portes de l’Ajuntament i també per altres indrets del centre de la ciutat com la plaça d’Octavià i el Monestir protestant nua i amb cartells fets de cartró. La manifestant és Yolanda, una persona que durant el curs passat ja va protestar nua per la seva situació d’exclusió residencial. Ara, diu, viu al carrer i és des de la seva nova llar que segueix demanant solucions a l’Ajuntament.

Fonts institucionals asseguren que els serveis socials n’estan al cas i en fan un seguiment continuat però no donen més detalls en tractar-se d’un cas particular. Ella, però, manté una forta crítica als polítics, tant de l’actual govern com de l’anterior, i els demana més accions per al seu cas i per a la vulnerabilitat en general.

Els seus missatges insistents a les xarxes socials, les converses que manté amb alguns curiosos que li pregunten i la pròpia presència –i nuesa– al carrer han despertat tot tipus de reaccions, moltes d’elles negatives criticant-li les formes i, en alguns casos, posant en dubte les seves demandes. Però més enllà de l’impacte de la protesta, què demana i per què protesta Yolanda?

Sortir del carrer

Segons explica la manifestant, el problema habitacional li va arribar quan va deixar la parella i, en conseqüència, va haver de buscar un altre pis. El preu del lloguer era massa car per a ella, que per problemes de salut no pot accedir a qualsevol feina. Va ser així com al setembre de l’any passat va decidir pressionar l’Ajuntament i els serveis socials amb les primeres protestes nua al davant de l’Ajuntament.

Yolanda va aprofitar altres moments per a protestar. Així, durant les concentracions de la Plataforma de Pensionistes de cada setmana, restava al davant de l’Ajuntament. Durant la visita de Quim Torra en la Marxa per la República al setembre també va protestar nua i va demanar parlar amb el president.

Les concentracions van acabar amb una solució provisional que va arribar a finals d’aquell mes. Els serveis socials li van facilitar l’estada a un alberg perquè no es veiés en situació de carrer. En aquell moment, Yolanda demanava un ajut per fer front al lloguer i ja va advertir que si passada la solució provisional no trobaven una solució, no dubtaria en reprendre la protesta.

Però les concentracions no han arribat fins a finals de juliol. Durant aquests mesos, explica, ha tornat a conviure amb l’exparella, una situació que no és sostenible a llarg termini i que l’ha portat a tornar al carrer, on hi viu des del 23 de juliol. Demana, de nou, una solució a l’Ajuntament.

Fer front a la pobresa i la vulnerabilitat amb una crítica als polítics

Tot i que gran part de la protesta té un caràcter personal, és conscient que el seu cas és només un dels exemples de vulnerabilitat que hi ha a Sant Cugat. De fet, segons el primer –i únic pel moment– baròmetre inclusiu de l’Ajuntament (tardor del 2017), hi ha prop de 30.000 persones que tenen problemes per fer front al lloguer o la hipoteca a Sant Cugat –sumant les que diuen que tenen algunes i moltes dificultats.

Yolanda utilitza el seu cas per a visibilitzar la vulnerabilitat a la ciutat i demanar solucions per a tothom. Acompanya la crida amb una crítica als polítics, i especialment el govern, pels casos i indicis de corrupció que han esquitxat Sant Cugat i pel nivell retributiu dels càrrecs electes i assessors. Així, intenta visibilitzar el que per a ella és una mostra d’hipocresia que, al seu parer, també es dona a altres institucions com l’Església. D’aquí que de vegades protesti a les portes del Monestir.

No patologitzar la seva situació ni utilitzar els serveis mèdics per aturar la protesta

A banda de la reivindicació vinculada a l'habitatge, Yolanda també demana un canvi d'actitud de les autoritats ja que sota el mandat Conesa-Fortuny es va veure forçada a abandonar la plaça de la Vila en ambulància després que algú advertís de la seva presència. Ella creu que va ser petició de l'Ajuntament i explica que els serveis sanitaris l'atenien com una persona amb problemes mentals. En diverses ocasions se la van endur a la Mútua Terrassa, on posteriorment li van donar l'alta.

És per això que reiteradament, especialment a les Audiències públiques posteriors als Plens municipals, ha denunciat l'ús de les autoritats sanitàries per reprimir la seva protesta. També critica la Policia Local, que en diverses ocasions l'han escortada, i dels Mossos d'Esquadra, que la van apartar dels manifestants de la Marxa per la República de la tardor passada quan es disposava a parlar amb Torra. En una Audiència pública va ser expulsada de la sala de plens i posteriorment detinguda.

Si bé, pel simple fet d'anar nua no comet cap irregularitat ja que no hi ha cap llei general ni ordenança santcugatenca que ho prohibeixi. Diu que tot i que l'arribada del nou govern no li ha suposat cap canvi en quant a la situació personal sí ha significat, ara per ara, no haver estat detinguda, el que no ha evitat que segueix fent una crítica frontal a l'Ajuntament.

En la darrera Audiència va centrar la seva intervenció en aquest afer, però l'alcaldessa li va treure la paraula per haver excedit el temps d'intervenció, estar cridant i insultant. La tinenta d'alcaldia d'Igualtat i Drets Socials, Núria Gibert, li va demanar respecte tant als càrrecs electes com als serveis socials, on assegura que es busca una solució al seu cas tot i que de moment "els recursos disponibles no s'ajusten a la seva situació".