Foto: Jordi Pascual

La llei de contractes de serveis a les persones, coneguda com a llei Aragonès pel nom del conseller, està a les portes de la tramitació parlamentària. L’esborrany al qual ha tingut accés aquest diari dibuixa un seguit de serveis, sobretot educatius i sanitaris, susceptibles de ser externalitzat mitjançant concursos públics, fins i tot alguns serveis que fins ara no s’havien externalitzat o per als quals s’havien buscat altres fórmules de subcontractació.

Això ha pretès advertir la Coordinadora d’AFA en un acte celebrat dimecres a la tarda a la Casa de Cultura en què han participat Belén Tascón, presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC); Maribel Ramírez, infermera i membre de la CGT, i Isma Mengual, professor de secundària i membre del grup llibertari Embat. Són representants d’entitats que s’han sumat a la plataforma Aturem la llei Aragonès, que clama contra “la major externalització de serveis bàsics del govern catalàˮ i ha organitzat una manifestació pel proper 17 de novembre, quan s’espera que la llei estigui ja en tràmit o a punt d’entrar-se al Parlament.

Com ja va explicar aquest diari, en l’àmbit educatiu la proposta legislativa afecta a serveis fins ara pagats per les famílies, com ara les activitats de lleure, el temps de migdia/menjador escolar i les extraescolars, i així mateix a d’altres que mai s’havien externalitzat com ara les tutories o l’educació infantil (P3-P5). Això ha posat en alerta la FaPaC i bona part de la comunitat educativa que, tot i que són conscients que la llei Aragonès posa les bases i després cal veure l’aplicació concreta en cada àmbit, temen que la proposta legislativa sigui el primer pas cap a l’externalització massiva ja que concreta quins serveis poden ser externalitzats, el que fins ara no s’havia recollit en cap llei de contractació ni en les normatives europees de les quals en deriven.

Tascón reconeix que l’esborrany de llei no obliga a fer l’externalització de tots els serveis recollits i que, per tant, es podrien buscar altres fórmules com la gestió directa o els convenis però es pregunta: “Llavors, per què ho fan?!ˮ Entre les crítiques de la FaPaC a la llei hi ha que afecta a serveis que són pagats i a priori seguiran sent pagats per les famílies però sota la decisió de qui el gestiona per part del parlament i d’altres que mai s’havien externalitzant, obrint el pastís al “lucre econòmic amb serveis bàsicsˮ.

La presidenta de FaPaC assegura que no és cert que la normativa europea obliga a fer la llei ja que aquesta dona marge als estats membres per decidir què s’externalitza i què no obligant només a fer-ho segons l’acord europeu quan s’opta pel concurs públic. També diu que la llei catalana de contractes del servei públic no obliga perquè deriva de l’europea i de l’espanyola.

Finalment, lamenta que el Departament d’Ensenyament digui que la contractació pública amb clàusules socials beneficiï entitats petites davant multinacionals ja que considera que les grans empreses estan més preparades per ajustar-se als plecs de clàusules encara que després en el no seguiment del postcontracte no compleixin allò acordat. Un bon exemple és el contracte del menjador escolar a les escoles bressol de Sant Cugat, que el va guanyar la multinacional ISS Facility Services al novembre tot i que també es van presentar entitats com Paidos, que gestiona el temps de migdia de molts centres públics escollida per les famílies a través de les AFA i amb el permís del Consel Escolar de cada centre.

Mengual emmarca aquesta proposta legislativa en un context neoliberal que fomenta la destrucció gradual dels serveis públics i en fa la comparativa amb la llei orgànica d’universitats que, al seu parer, va ser la base per la posterior aplicació del Pla Bolonya. El rebuig a la llei Aragonès topa, però, en contradiccions amb el moment polític ja que suposa anar en contra de polítics que són companys de lluita en la petició de drets en el marc de les mobilitzacions derivades de la sentència del procés. Tem, a més, que l’atenció mediàtica i social en l’autodeterminació pugui servir perquè paral·lelament el Parlament tramiti el cos legislatiu sense generar el debat públic necessari.

La sanitat i el temor a reforçar les retallades

Ramírez ha donat el seu punt de vista des del sector mèdic, que reconeix com més externalitzat i retallat que l’ensenyament. La seva primera preocupació és que la llei Aragonés obvia el terme “públicˮ quan es refereix als serveis externalitzables. A més, recorda que avui dia prop d’un 70% del pressupost sanitari de la Generalitat va a parar a concerts i entitats benèfiques tot i que els casos més greus sempre es deriven a la sanitat pública.

“Aquesta llei és la segona part del que no va aconseguir Boi Ruizˮ, valora tot dient que es camina cap a una convivència de la sanitat privada i pública que acabarà permetent llogar espais de la pública per a serveis privats arreu seguint el model del Banc de Sang, que la critica com a empresa privada que fa lucre del donatiu voluntari de la gent. Tot plegat, lamenta, va acompanyat de les portes giratòries.

ERC es desmarca de l’acte de la Coordinadora i en celebrarà un de propi

La Coordinadora d’AFA havia convidat ERC, com a impulsora de la llei, a participar del debat per defensar-se però el partit n’ha rebutjat la participació. Tascón diu que s’ho han trobat en diverses ocasions. De fet, per les xarxes han discutit aquest afer amb arguments com la disponibilitat horària i el format de debat. Davant la proposta d’un debat conjunt, aquest diari, que dedica el quart monogràfic que es llançarà per la Festa de Tardor a l’ensenyament incorporant un reportatge en què es parla de la llei, s’ha oferit a moderar-lo.

Ara per ara no hi ha hagut resposta per cap de les bandes però ERC ha optat per fer un acte propi aquest dilluns. El partit convida Jordi Albert, ponent de la llei i diputat republicà, a explicar la llei de contractes de serveis a les persones centrant-se en com serà la possible externalització i quines garanties proposa el text legislatiu. Serà dilluns a els 19h. al Casal de Torreblanca.