Carme Roca (esquerra) i Xènia Amorós (dreta) durant l'entrevista. Fotografies: Miquel Margalef

Carme Roca va estar reelegida presidenta de la Coordinadora d'AMPA de Sant Cugat al mes de juny. Capitaneja una junta amb vuit components que s'han marcat set eixos de treball. A l'entrevista analitza l'evolució de cadascun.

Xènia Amorós, per la seva banda, ha estat escollida com a nova presidenta de l'AMPA de l'escola de La Floresta. A més, és tresorera a la coordinadora local. Ella explica les actuacions clau dels pares i mares d'alumnes al barri i la constitució del Consell d'Infants aquest curs. L'entrevista es va realtizar el 4 de novembre en el marc del programa Punt i a part de Ràdio Floresta

- Abans de l'estiu vau presentar els eixos de treball de la nova coordinadora. Era una situació una mica complexa perquè el govern municipal encara no estava en marxa. Fem un repàs i expliqueu que hi ha de nou des de llavors. El primer és treballar perquè es faci el nou Leonardo Da Vinci.

Carme Roca (CR): Aquest tema està igual que estava perquè no hem tingut notícies que s'hagi produït cap canvi. En un principi els terminis són els que estaven establerts però no sabem en quin punt estem.

- Estem igual amb el nou centre d'educació especial?

CR: Igual.

- Vau plantejar el concepte d'“escola inclusiva” per fer-la extensible a totes les escoles de Sant Cugat.

CR: L'escola inclusiva seria les USEs (Unitat de Suport a l'Educació Especial), petites escoles d'educació especial dins de les ordinàries. Quan es va fer el canvi de model cap a l'escola inclusiva, es va fer una programació de com anar desmuntant les d'educació especial. Ara estàvem en el punt d'anar-les eliminant. Quan es planteja construir una escola d'educació especial en lloc de reforçar les USEs, nosaltres ens plantegem el dubte de si això és anar cap a endavant o anar cap a endarrere.

CR: Si s'ha de fer un centre d'educació especial ja que és evident que no poden quedar eliminats del tot perquè sempre hi ha algun infant que no pot anar a una escola ordinària, s'hauria de convertir en un centre de recursos cap a les escoles ordinàries. Ha de donar suport a les escoles que ja tenen una USE.

- Va molt lligat a quan es pugui fer l'escola d'educació especial.

CR: L'escola es podrà fer quan hi hagi una fundació que es posi d'acord amb l'Ajuntament i el Departament en les característiques. Qui faci el centre haurà de fer la inversió per construir l'edifici. S'ha de veure quines aspiracions tenen les fundacions i què volem nosaltres com a poble.

- Això com es vehicula? Si és a mode de concurs públic i es presenten uns projectes. Seria introduir criteris en la licitació?

CR: L'Ajuntament ho ha de marcar en el projecte, el Departament ha de donar el vist-i-plau sobre la tipologia i grandària i la fundació ha d'estar d'acord.

- Heu plantejat les propostes de com ha de ser l'escola d'educació especial a l'Ajuntament?

CR: Les vam plantejar ja fa temps directament a la regidora. Després les hem treballat i defensat en la Taula de Discapacitats.

- La resposta de l'Ajuntament és positiva?

CR: L'Ajuntament diu que el Departament proposa una escola d'unes dimensions més grans que voldríem perquè hauria de donar resposta a la manca de places a nivell comarcal. Nosaltres no ho tenim tan clar. Si ho fem aquí, hauria de cobrir les necessitats que tenim a Sant Cugat. Si sobren places, les obrim.

- Voleu un centre local, no comarcal.

CR: Clar, no hem de pensar què necessita la comarca sinó si els terrenys són de Sant Cugat. Hem de veure quines necessitats tenen les famílies santcugatenques que precisen d'aquest centre.

- Un altre dels eixos de treball que vau plantejar en aquell moment és donar-li més importància als instituts perquè costa que tinguin representació a les AMPA.

CR: Si a l'escola ja costa, a l'institut més. La vida de l'alumne al centre de secundària és més fugaç. Els pares estan més desvinculats. Fora de l'horari lectiu el lligam dels alumnes amb l'institut és més feble. Donar importància als instituts és una manera de donar suport en aquestes AMPA que moltes vegades van curtes de gent.

- Què significa donar suport en aquestes AMPA?

CR: Recollir una sèrie de necessitats i escoltar problemàtiques que a primària sembla que ens queden molt lluny. També implica interactuar amb altres organismes que no són l'Ajuntament perquè moltes problemàtiques dels instituts van a parar al Departament d'Ensenyament. El més important és que no se sentin soles aquestes AMPA.

- Quins reptes a nivell d'AMPA planteja un institut que no planteja una escola de primària?

CR: Sobretot la manca d'involucració. Quan es fan activitats costa fer partícip a l'alumnat. Hi ha problemes concrets de l'adolescència. La Coordinadora va a demanar ajut a l'Ajuntament que és molt proper però quan has d'anar al Departament, la cosa es complica bastant.

- Un altre eix de treball és donar importància a les escoles perifèriques.

CR: Més que donar importància volem que hi hagi igualtat d'oportunitats. En les activitats que ofereix l'Ajuntament amb entitats en el Pla de Dinamització, moltes escoles de la perifèria decidien no participar-hi perquè hi havia un handicap de cost, el transport. Aquest curs hi ha hagut cert remei.

CR: Hi ha altres problemàtiques de les escoles de la perifèria. La mobilitat, tot i haver-se adaptat algunes línies d'autobús, és més complexa. L'alumnat d'aquestes escoles està més lluny del centre i ve de llocs molt més diversos. Si hi ha un transport que reculli els alumnes a la porta, és molt més fàcil per fer les preinscripcions perquè l'escola s'omple en una primera ronda.

- Com s'ajuda a les escoles de la perifèria per participar en activitats?

Xènia Amorós (XA): D'entrada, donant més recursos econòmics per al transport. Aquest any es subvenciona més el transport de les activitats del Pla de Dinamització. En quant a mobilitat, l'Ajuntament ha començat un camí tímid a La Floresta adaptant el transport urbà. Sempre hi ha la complicació de la dispersió i la densitat de població.

XA: Ara a La Floresta hem de treballar també amb l'Ajuntament de Molins de Rei perquè tenim infants que estan allà. Haurem de parlar amb el govern de Molins perquè l'autobús arribi a la porta del centre o que passi per La Floresta a un horari adequat perquè els nens puguin venir a l'escola.

XA: Estar apartat no és un problema. Nosaltres hem triat viure on vivim però la responsabilitat de l'administració és garantir la igualtat d'oportunitats.

- Parlàveu d'un concepte, que m'agradaria que desenvolupàreu, que és la “zonificació dinàmica”.

XA: Aquí s'ajunten diferents nivells de discurs. Per triar on matricular un nen a infantil perquè després faci primària, la ciutat està dividida en dues parts i li toca o la zona A o la zona B. Això té disfuncions perquè genera un tipus de moviment poc orgànic i pot complicar la mobilitat. Si vius al costat del Joan Maragall però t'agrada més el Pins del Vallès i et toca perquè està a la mateixa zona, cada matí has d'agafar el cotxe. Una de les opcions que ja es fa en algunes ciutats és la zonificació dinàmica que ara desenvolupa la Carme.

CR: La història de les dues zones ve donada per una sentència per una demanda d'un pare per la zonificació que hi havia perquè no era equitativa. Les dues zones es van fer com a solució ràpida. Sembla ser que cap dels actors que hi interactuem hem estat a gust amb aquesta zonificació. No hi ha una sensació que la zonificació sigui correcta.

CR: L'Ajuntament planteja, com a canvi, o la zonificació dinàmica o la zona única. La segona sembla que pot ser millor perquè tens llibertat per triar qualsevol tipus de centre de qualsevol lloc. Al final, aquesta opció acaba anant en contra de les pròpies famílies perquè com més puguis triar i menys diferències de puntuació, més competència hi ha. Si un centre està molt demandat un any, molta gent quedarà fora i es farà l'efecte rebot que acabarà portant alumnes a qualsevol altre centre del municipi perquè hi ha una única zona.

- Quins avantatges té el vostre model?

CR: La Coordinadora proposa la zonificació dinàmica. Aquest model no té línies i garanteix que les famílies tinguin accés als centres més propers. Ara potser tens una vorera de casa teva però no et toqui perquè està a l'altra zona. La zonificació dinàmica marca distàncies des del domicili de l'infant i els centres públics i concertats. Tothom té dret a demanar el centre que vulgui però si és llunyà no es tindran els punts de proximitat.

XA: És important l'efecte rebot que deia la Carme. Aquest any moltes famílies que havien posat com a primera opció l'escola Collserola s'han de desplaçar a l'Olivera o al Pins del Vallès. Aquest centre ha tingut molta demanda i no ha pogut donar resposta, han quedat fora més de 50 infants. Això no genera satisfacció en les famílies. A més, hi ha una manca de planificació en l'escolarització d'infants en l'escola pública.

XA: En lloc d'això, es posen “bolets” als cursos de diferents escoles. En escoles de dues línies hi ha anys que apareixen tres línies, s'obre una classe nova. Almenys fa dos anys i mig que van néixer aquests nens i nenes. Em xoca que hi haja menys oferta que demanda en l'ensenyament públic. Això fa pensar que la planificació no és correcta.

- El canvi de model tant en zonificació com pel que fa a places depèn del Departament.

CR: Sí, però l'Ajuntament ha de preveure la necessitat que tindrà. Si veu que no la podrà satisfer, l'hauria de reclamar a la Generalitat. Pot haver un boom de natalitat que durarà un o dos cursos però si has augmentat la natalitat de forma constant, no pots esperar a cada any per veure on poses el “bolet”. En un principi l'escola concertada existeix per això. Si l'administració no pot fer front puntualment a la demanda, es deriva a la concertada sempre que la família ho vulgui. Derivant alumnes a la concertada i posant “bolets”, encara fem augment de ràtio.

XA: A l'escola de La Floresta es va tancar una línia ara fa uns anys perquè era molest el desplaçament per a les famílies del centre però ara tenim els cursos molt plens. Aquesta classe que es va treure ara va voltant d'escola a escola. Falta una visió global.

- Tanquem els eixos que vau plantejar amb l'eficiència del Consell Escolar Municipal. Què falla?

CR: Jo he estat un any i el veig molt poc operatiu. Els temes que es toquen no són els que parlem ara aquí -riu-. Els assumptes realment important no passen pel Consell Escolar Municipal. Com a molt surten en alguna permanent que són reunions preparatòries, però d'aquí no passen. El tema de la zonificació, per exemple, l'any passat no es va tocar.

- Com es millora?

CR: És complicat perquè nosaltres som una part i hi ha molts interessos. Hi ha les públiques, les concertades, el personal, directors... És difícil arribar a concretar. La Coordinadora ha de fer pressió perquè aquests punts que ens preocupen molt passin pel Consell Escolar Municipal.

- Canviem de tema per parlar de l'AMPA de l'escola de La Floresta que el passat 27 d'octubre va celebrar una assemblea i es va seleccionar nova junta. De fet, Xènia Amorós, que la tenim aquí, va ser escollida presidenta. Explica'ns uns mica per què aquests canvis.

XA: Són canvis normals dintre d'una associació com una AMPA en què has de deixar que arribin altres persones amb els infants més petits i amb molt de temps d'escola per davant. És una renovació ben feta perquè hem canviat una part de la junta i una altra part seguim. No és el resultat de cap hecatombe. Ara tenim més famílies d'infantil en la junta per evitar ser tots de cursos superiors. Elles han de donar caràcter a l'escola.

- Quins són els eixos de treball més enllà dels comuns amb la Coordinadora?

XA: Com jo ja estava en la junta, probablement serem continuistes. El que fèiem era el que s'havia de fer. Hem treballat molt la visualització de l'escola al barri i situar-la com un centre neuràlgic. Participem en el Consell de Barri, fem festes obertes al barri... Aprofito per dir que el 29 de novembre farem el mercat de puces que serà obert a tota La Floresta. L'espai educatiu no s'acaba dins de l'aula. Hem de fer que el nostre barri sigui fantàstic i acollidor per als infants.

XA: Tenim reptes de gestió de l'associació. Adaptar-se a la llei de transparència costa més en associacions com aquesta, amb dedicació voluntària. Els temes comptables i fiscals ens perden una mica perquè no som professionals d'això.

XA: Una altra cosa que m'il·lusiona molt és que han arribat molts infants de famílies del col·lectiu d'escola viva a la nostra escola. Tinc ganes de veure com aconseguim integrar totes aquestes voluntats i visions sobre l'educació que són menys convencionals. Crec que tenen lloc a la nostra escola. Tenim una comissió específica d'aprenentatge en comunitat on la junta participa activament i que vol generar un espai de treball i debat pedagògic conjunt amb el claustre.

- Acabem l'entrevista amb la constitució del Consell d'Infants el dia 4 de novembre. Sabent que heu acudit, m'agradaria que expliquéssiu una mica com ha anat i conèixer l'encàrrec de nou curs.

XA: Jo anava de convidada perquè sóc mare d'un nen que ha estat escollit com a representant del Consell d'Infants, el Teo. Avui (4 de novembre) era la constitució a la qual no ha pogut acudir l'alcaldessa pels clàssics problemes d'agenda, en el seu lloc hi havia la Susanna Pellicer i la regidora d'educació. També estaven convidats tots els representants dels partits polítics.

XA: Cada nen i nena ha explicat per què havia decidit presentar-se com a candidat en el Consell d'Infants. Tots estan contents i orgullosos amb ganes de fer propostes per millorar la ciutat. Jo espero, com a mare, que sigui una participació real, no com el Consell Escolar Municipal. Ha d'haver una verdadera voluntat d'escola i transformació a través de la mirada dels infants.

XA: Collserola és el tema del projecte d'aquest any. Venint cap aquí al cotxe comentàvem que aquesta és una gran oportunitat per als nens de l'escola de La Floresta. Parlar dels parcs de Sant Cugat com s'havia fet algun any està bé, de tant en tant també hi anem. Però ens queda més a prop Collserola. És una mostra d'inclusió de les escoles perifèriques. Al Consell d'Infants també hi ha nens d'escoles privades i concertades de la perifèria que podran aportar la seva visió. És un bon encàrrec que pot ser divertit.